Mar Gómez

Aquest estiu pràcticament l'he passat al Regne Unit perquè hem estat presentant l'obra Dios menguante. Ha estat la primera sortida a l'estranger aquest any i estem molt contents perquè ha funcionat molt bé. Teníem una mica de por, ja que el públic anglès és molt especial i no sabíem com es prendrien el nostre humor. I més en ser una gira rural, ja que, a més de l'actuació a Londres, recorríem poblacions petites. Però puc dir sense por d'equivocar-me que és el millor públic que m'he trobat a la meva vida. Ha estat una gent amb moltes ganes de divertir-se i això ens ha alegrat molt. La veritat és que aquest any no hem anat tan atrafegats com altres. I és que la cultura pateix la crisi tant o més que qualsevol altre sector. De totes maneres hem actuat a Santiago de Compostel·la i a l'illa de la Reunió. És una llàstima que no ens hàgim pogut quedar ni un parell de dies, però tot arribarà. De totes maneres no ens hem quedat sense vacances. Hem voltat una setmana per la costa de l'Adriàtic, a Venècia i a Croàcia. Ha estat meravellós. Al Xavi i a mi ens fascina la Costa Brava, i ciutats com Dubrovnik o el litoral eslovè ens recordaven molt la costa catalana. Viatjar ens dóna molta vida perquè és l'única manera de desconnectar de la feina. Ara, però, ja fa una setmana que hem arribat a La Villarroel per assajar amb la gent i perfilar coses per a l'estrena. Ens hi estarem fins el 4 de setembre amb l'obra Aquí amanece de noche.