Publicitat
Publicitat

SANITAT

Maria Calvo: "S'han exclòs medicaments d'eficàcia demostrada"

Crítica "Em sembla frívol parlar de símptomes menors en persones de 75 anys" Recursos "Hi ha gent que ve a la farmàcia, fa càlculs i diu: «Això no m'ho doni», i nosaltres els hem de conscienciar"

A partir de l'1 de setembre més de 400 medicaments de consum habitual s'hauran de pagar perquè deixaran d'estar finançats per la Seguretat Social. El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona critica que es parli només de fàrmacs per a símptomes menors.

L'argument principal del ministeri de Sanitat per deixar de finançar aquests medicaments ha estat que eren per tractar símptomes menors. No hi està d'acord?

N'hi ha de tot tipus i alguns són per tractar símptomes no tan menors, com ho demostra el fet que continuaran finançats quan siguin per a tractaments de malalties oncològiques, patologies cròniques, encefalopaties... Això vol dir que són medicaments d'utilitat demostrada. Una altra cosa és la valoració econòmica que s'hi vulgui donar, però des d'un punt de vista sanitari són fàrmacs d'eficàcia demostrada.

Algun exemple?

El Fortasec l'associem a diarrees puntuals, però hi ha pacients amb malalties intestinals que el necessiten per regular el seu aparell digestiu. Per a aquests casos es preveuen excepcions.

¿Algun altre cas que creu que també mereixeria una excepció que no s'ha fet?

Les llàgrimes artificials, perquè hi ha persones grans amb la síndrome de l'ull sec o operades de cataractes que necessiten lubrificar els ulls, i les hauran de pagar. Són situacions que s'haurien d'haver previst perquè em sembla frívol parlar de símptomes menors en persones de 75 anys que potser en viuen deu més amb els ulls secs.

¿Que siguin símptomes menors no és raó suficient per excloure'ls?

Des d'un punt de vista estrictament sanitari segurament n'hi ha molts que són símptomes menors, però això no vol dir que no necessitin tractament. A més, per menor que sigui el pacient ho viu com una patologia.

Com afectarà els farmacèutics?

Haurem de reconduir les mil situacions personals que ens trobarem. I pel que fa a la dispensació, dependrà de si el metge els continua prescrivint i de si el pacient decideix comprar-lo. Potser torna perquè li receptin una alternativa finançada. En tot cas, sempre que un medicament es desfinança baixa de manera important la seva dispensació.

Aquesta mesura se suma a l'euro per recepta i al nou copagament. ¿S'ha trobat amb pacients que no poden pagar els medicaments?

Es donen situacions en què la nostra intervenció és molt important, però sortosament no sembla que sigui majoritària. Hi ha gent que quan ve a la farmàcia i l'hi expliques, fa càlculs i sí que diu: "Això no m'ho doni". I llavors els hem de dir que el metge valorarà el seu estat de salut pensant que es pren la medicació. Es tracta d'un problema greu que ens podem trobar. Hi haurà casos flagrants i els farmacèutics hem d'intentar conscienciar els pacients.

Amb el retard en els pagaments del CatSalut, en quin estat estan les farmàcies?

Estem en una situació complexa i delicada. Ens hem hipotecat d'una manera o d'una altra i ho estem passant molt malament.

Més continguts de