Publicitat
Publicitat

Maria Reig: "Catalunya és un diari sense línia editorial"

Perfil. Ens rep en un de tants racons amb encant que té el jardí de la seva casa de Barcelona. Ens envolten el romaní que ha plantat i els seus gossos Pipo i Coqui. Al capdavant de Reig Capital, Maria Reig, propietària de l'Hotel Mandarin i una de les majors inversores de Catalunya i Andorra, ha esdevingut una mena d'agitadora del món empresarial. Vol que passin coses.

Va estudiar dret i belles arts. Una cosa va compensar l'altra?

Vaig fer dret per obligació i belles arts per emoció. Jo, per fer alguna cosa avorrida, necessito fer alguna cosa que m'agradi.

De molt jove va haver de portar el petit imperi de Reig Capital amb tentacles a la banca, els purets, el turisme o el luxe. Quin vertigen!

No, no, ja sabia que ho hauria de fer. Potser vaig sentir un punt de mandra perquè esperava que m'arribés més endavant. No vaig gaudir de la joventut amb la mateixa llibertat.

La van criar mentalitzada.

Jo vaig ser filla única de dues persones molt actives. Cada dia venia molta gent a casa. Jo escoltava. Es parlava de la societat i de negocis, es donaven consells, s'ajudava la gent, es feien contractes. Típic dels pobles.

Andorra la va marcar.

Parlar de mi sense parlar d'Andorra és impossible. A les comunitats petites, la gent és conscient que, quan decideix, hi ha conseqüències immediates. A les grans metròpolis, l'engranatge ho dificulta. A més, m'ha marcat ser de muntanya. Tens una relació diferent amb la natura, deixes que la calamarsa pari, saps quan d'una nevada ja no en quedarà res a la carretera...

La veig tranquil·la. La imaginava a més revolucions.

Ui, deu ser avui. Però el que és cert és que no sóc gaire ràpida a l'hora de decidir. Abans n'he d'estar convençuda, i hi dono voltes. Sovint m'importa més com s'aplica una solució que la solució en si. L'ètica és estètica.

En quin sentit?

Una cosa feta amb males arts és lletja. A més, cada vida és un relat i ha de tenir certa harmonia. Tenim una manera de viure, vestir, menjar, parlar... i és bonic que coincideixin. Jo ho procuro. Sempre he tingut una percepció de mi mateixa, potser perquè vaig ser filla única i, en una comunitat petita, la gent s'hi fixa.

Sempre se sent en el punt de mira?

Sovint. I això té una part bona i una part dolenta. Sentir-me en escena m'ha acabat fent exigent amb mi mateixa, perfeccionista.

Hereva d'una fortuna i en el punt de mira. No li costa refiar-se de la gent?

Sí i no. Molta gent em fa la pilota i alguns em critiquen. És com si et passessin pel·lícules contradictòries sobre el que diuen que ets. He hagut de decidir el que a mi m'agradaria ser. Jo, cada any, cap al gener, faig balanç i tendeixo a eliminar coses supèrflues de l'agenda. Vull veure més gent positiva, que no es compadeix i que fa coses. Ah, també procuro estar més amb els gossos.

Es nota que els té mimats.

M'encanten. I els animals en general. Un cop, amb el meu fill, vam recollir una ovella que s'havia perdut. Potser va ser la primera ovella que va viatjar en un Mercedes!

Parla poc en públic, però parla clar. Per què als empresaris catalans els costa tant parlar?

Aquest és un territori petit. Quan opines, crees opinió. Sempre hi ha un simpàtic que et diu: "Quina passada, allò que vas dir". No s'analitza el què ni el perquè, sinó el fet que ho hagis dit. De vegades, passa que hi ha un fil conductor en el que s'explica, i es trenca, es va al titular fàcil, i això és una mala passada. Però és cert que falta valentia. Ho vaig detectar en el Pla Estratègic de Barcelona: les inquietuds dels empresaris no es mostren als mitjans, però en canvi són molt generosos donant idees bones i tenen una estimació extraordinària per Barcelona. El que donaven per Barcelona no sé si ho donarien per Catalunya. Barcelona els obria i Catalunya els anava tancant.

Per què?

Avui encara no veig quin serà el model de país que defensarà el nou Govern. Avui cal dissenyar un nou model de país, perquè tot ha canviat; la societat, també.

Li interessa la política?

Sí. M'agrada el pensament polític. Els ciutadans no valoren els polítics, i això em fa pena perquè són l'única gent que pot emprendre una acció transformadora. Però cal un guió. Escoltar el que els diuen els amics, els diaris i les manifestacions no deixa fer política als polítics. Fer política és planificar una societat en funció d'uns valors i objectius per assolir un benestar.

Sona bonic.

Sí, i si veus que els objectius es descol·loquen, has de fer marxa enrere. A mi m'agrada llegir les exposicions de motius de les lleis. I veig com de vegades el reglament de la llei en distorsiona el contingut, sobretot la manera d'aplicar-lo.

Vostè és molt crítica amb els funcionaris.

Sí. L'esperit funcionarial ha fet mal. Avui el tarannà de l'administració pot més que la llei. L'administració ha de gestionar a favor dels ciutadans. Cal que hi hagi menys traves al principi, i que es vigili i s'inspeccioni més. Els funcionaris són els primers que haurien de voler reformar l'administració. Avui no té sentit que hi hagi dos tipus de treballadors: els privilegiats amb molts drets i els que han d'estar sotmesos a les lleis del mercat. A vostè demà la poden fer fora i a un funcionari, no. Realment cal una nova societat amb principis.

Quins principis troba a faltar?

La responsabilitat i la solidaritat. Avui molta economia existeix gràcies al frau. El frau impedeix que es creï valor, que aflori la creativitat i que la gent que realment ho necessita pugui rebre ajuda. Com és que acceptem un 30% de fracàs escolar?

Com relaciona fracàs escolar i frau?

La nostra responsabilitat és exigir una educació de gran qualitat. Que no s'obligui el sistema escolar a tenir una gran qualitat és una estafa al talent del ciutadà, perquè l'hauria de fer aflorar i, en canvi, uniformitza la gent. També és una estafa al territori, que hauria d'afavorir la creació de molt talent diferent. Tothom parla de sanitat, i no es parla prou d'educació.

La sanitat és essencial.

La sanitat és assistencial. Pots tenir una gran sanitat i no poder desenvolupar les teves habilitats ni la teva intel·ligència. L'ascensor social dóna més oportunitats amb més formació… I a la sanitat també hi ha frau. La gent ha de ser responsable i no anar al metge cada dia si no és necessari. Les retallades del 10% s'haurien de fer cada any.

Ostres.

Però no per fastiguejar la gent, sinó per eliminar allò que no crea valor. Cal estalviar on hi ha frau i dirigir recursos on dins del mateix sistema sanitari sí que es necessiten.

I l'empresari no participa en el frau?

L'empresari viu en un món de competència. Per frau fiscal, és fàcil que l'enxampin. I si fa frau amb ell mateix, se li gira en contra, perquè no podrà invertir. Crec que on hi ha molt frau és en el subsidi d'atur. Hem de saber quants aturats reals hi ha a Espanya. No som tan rics per pagar-lo. L'atur no es pot interpretar com unes vacances pagades. Poca gent ho aprofita per formar-se.

Ni en bonança ni en crisi ha canviat gran cosa.

Però hi ha creativitat i hi ha projectes. El problema a Catalunya és que els planetes no estan alineats. La universitat no està connectada a les necessitats de l'empresa. El Japó, Suècia, Finlàndia, els EUA i Suïssa tenen un tret comú: empresa i universitat són una. Avui la nostra universitat està més enfocada a fer el que vol el catedràtic que a ser útil al territori. Es valora l'investigador per les publicacions científiques. I la seva utilitat? Espanya és en 9è lloc en publicacions i en el 26è en patents! Això Mas-Colell ho té clar.

Què vol dir?

Que hi ha molts instituts, parcs tecnològics, centres de recerca… tots atomitzats i fent informes. I espero que el Govern els faci un guió. És com tenir 150 músics i 14 directors d'orquestra, que els fessin tocar alhora i que cadascú toqués la música que volgués. No vol dir acomiadar gent, sinó donar una missió a cadascú. El sistema català de recerca i innovació és com un diari sense línia editorial. Catalunya és un diari sense línia editorial. Cal una nova societat, un nou estat sobre la base de noves necessitats.

Un nou estat independent?

Estem massa pendents de ser espanyols. Catalunya té de tot. Si aprofita millor tot el que té, ho fa treballar en xarxa i crea un territori eficient, pot esdevenir un dels territoris més interessants i actius d'Europa.

No ha contestat.

Sí! Catalunya té de tot. Li cal dissenyar un nou model d'estat, sota la forma que sigui, que alineï el que té, ho reformi i ho coordini millor.

Ara no hi ha gaires recursos.

Jo crec que té prou recursos. I si en falten és perquè no fem els deures. En comptes d'estar pendents de si Espanya ens en dóna, ¿per què no fem un dels territoris més competitius d'Europa? Hem de dependre de la nostra creativitat. I canviar de mentalitat: menys subvencions i més fons d'inversió i més crèdits.

Criteris del món privat?

Cal un impuls de la col·laboració público-privada, encetar nous models per a aquesta col·laboració. Les grans inversions s'han de dissenyar amb els empresaris. Cal convidar el sector privat no tan sols a invertir junts, sinó, des del moment de la planificació, prendre decisions plegats i avaluar l'impacte de la inversió en el món productiu. S'han de fer inversions alineades amb les competències i les necessitats del territori.

On s'ha invertit malament?

Més que voler grans inversions, s'ha de mirar què se'n fa. Per exemple, tenim una gran inversió a l'aeroport del Prat, però no podem decidir la xarxa de connexions perquè sigui creativa i productiva. Volem a Istanbul, Tallinn o Florència, però Catalunya s'assembla a Boston, Xangai i Singapur.

Més continguts de