Marina Gatell

Ara mateix estic en una masia que tinc al Montseny, passant uns dies lliures entre funció i funció. Tinc un hortet i estic regant els enciams. Aquest estiu he anat una setmana a Positano. Ha estat el regal d'aniversari d'uns amics americans. Com que viuen en un país tan gran i estan acostumats a recórrer grans extensions, per a ells anar al sud d'Itàlia és com fer una excursió a la Costa Brava. Positano és un poblet de la costa i està endreçat com si fos una piràmide, en vertical. El terreny és molt escarpat, però el poble és superbonic i està molt ben integrat. Nàpols és molt a prop, i ho vam aprofitar per anar a visitar la ciutat. Vam llogar un cotxe, i em sembla que ha estat una de les experiències més adrenalítiques de la meva vida. Els napolitans condueixen com bojos, i impera la llei del més fort. La veritat és que la ciutat estava molt bruta, però té un encant especial. També vaig passar uns dies a Monistrol, on estiuejo des de petita. A l'estiu són les festes, i reunir-me amb la colla és el millor. I ja a la tornada vaig tenir la sorpresa de La Fura dels Baus. De seguida em vaig posar al trapezi, perquè feia mesos que no m'entrenava. M'agrada molt com treballen. D'una banda és un exercici conceptual, perquè el text és l'original del Guimerà, però hi ha el component físic de la Fura. Quan acabi faré una minisèrie per a Televisió Espanyola amb l'Agustí Villaronga. I després tinc un projecte personal: dirigir la meva pròpia obra.