Publicitat
Publicitat

Europa inicia a Mart la recerca de vida extraterrestre

El mòdul Schiaparelli entra a l'atmosfera marciana en el marc d'una missió per detectar concentracions de metà

El Curiosity ja no està sol a Mart. El vehicle de la NASA que va aterrar sobre la superfície marciana l'agost del 2012 té a partir d'aquest dimecres dos nous acompanyants europeus: l' Orbitador de Gasos Traça (TGO, per les seves sigles en anglès) i el mòdul Schiaparelli. Ambdós aparells han estat ideats per l' Agència Espacial Europea (ESA) en el marc del projecte ExoMars, una iniciativa que l'ESA desenvolupa juntament amb l'agència russa Roscosmos amb una doble missió assignada. D'una banda,  esbrinar si Mart acull o ha acollit vida en algun moment i, de l'altra, comprovar la fiabilitat de la tecnologia ideada a Europa per aterrar sobre Mart, una maniobra molt complexa que obliga a suportar temperatures extremes durant els 6 minuts que dura el descens.

L'operació en realitat es va iniciar diumenge passat. Durant la fase final del viatge, que va començar al març des del Kazakhstan, Schiaparelli es va separar del TGO a 900.000 kilòmetres de distància del Planeta Vermell. El TGO continuarà uns mesos a l'òrbita marciana i es dedicarà específicament a mesurar les concentracions de metà, un gas que a la Terra indica la presència de vida. A banda d'això, vigilarà l'evolució del mòdul i prepararà el terreny per a la segona fase de la missió ExoMars, que començarà el 2018 amb el llançament cap a Mart d'un vehicle tot terreny que serà l'encarregat de completar la missió actual amb la recollida i anàlisi de mostres.

Schiaparelli s'ha activat poques hores abans d'entrar a l'atmosfera de Mart, després d'apropar-se al planeta en estat d'hibernació. Aquesta entrada a l'atmosfera s'ha produït tal com estava prevista, a una altura de 121 kilòmetres i una velocitat d'uns 21.000 kilòmetres per hora, al voltant de les 16.42 hores. La confirmació de l'aterratge, però, encara ha d'arribar a través del radiotelescopi instal·lat a Pune (Índia). Allà és on s'ha d'enregistrar el senyal emès pel mòdul i que a la pràctica demostraria que Europa ha situat per primera vegada sobre Mart un aparell fabricat per l'home. Dues hores després de l'inici del descens el director de vol de l'ESA, Michel Denis, sí que ha confirmat que el TGO s'ha situat amb èxit en l'òrbita de Mart, un fet que ha desfermat els aplaudiments entre els científics presents al centre de control de Darmstadt (Alemanya).

Ara bé, el mateix Denis ha confirmat passades les 20.30 hores que caldrà esperar tota la nit abans de saber si l'aterratge del mòdul Schiaparelli s'ha completat totalment amb èxit -aquest dijous hi ha prevista una roda de premsa per donar-ne els detalls-. Els responsables de la missió han avançat que el senyal rebut del TGO té prou entitat i fiabilitat com per ser optimistes, però a la vegada han admès que han perdut el senyal del mòdul Schiaparelli abans de tocar la superfície marciana, i que això no estava previst i tampoc era una bona notícia. Tot i així, mantenen l'esperança.

En qualsevol cas, el descens de Schiaparelli s'ha produït gràcies a un escut tèrmic especialment gruixut per aguantar les tempestes de sorra que hagi pogut trobar en la seva trajectòria. A uns 11 kilòmetres sobre la superfície, el mòdul ha desplegat un paracaigudes supersònic de 12 metres de diàmetre i, després d'activar també una hèlix d'ignició per seguir reduint la velocitat, ha contactat amb el terra mitjançant una estructura deformable preparada per suportat l'impacte. Els sistemes de guiatge, navegació i control també han sigut imprescindibles en el desenvolupament de l'operació.

Aquesta és la recreació que ha fet l'ESA de l'aterratge en un vídeo en temps real:

Schiaparelli havia de començar a treballar tan bon punt toqués el terra. S'espera que ho faci entre 2 i 8 sols -el nom dels dies marcians i que duren 24 hores i 37 minuts terrestres-, en funció del que li durin les bateries. En una zona propera a l'equador batejada amb el nom de Meridiani Planum, el mòdul ha de mesurar el camp electromagnètic de la superfície marciana, la concentració de pols atmosfèrica, la velocitat i la direcció del vent, la humitat, la pressió, la temperatura i, també, la transparència de l'atmosfera. La seva missió, de fet, és important per dissenyar el sistema que permeti fer arribar el tot terreny en la segona part de l'ExoMars.

El TGO, per la seva banda, s'ha situat en una òrbita a 400 kilòmetres sobre la superfície de Mart. Allà analitzarà l'atmosfera, sobretot la presència de metà, però també vapor d'aigua i òxid de nitrogen. Farà aquesta tasca durant un any marcià -687 dies terrestres- i tot això ha de millorar la selecció del lloc on aterrarà en un futur el tot terreny del projecte ExoMars. La recerca de metà és el que els científics creuen que pot ajudar a entendre l'existència de vida extraterrestre, perquè el seu origen només es podria atribuir a l'existència de vida o bé a l'activitat geològica. Aquest gas no és l'únic indici, atès que el setembre de l'any passat la NASA va informar que havia trobat aigua en estat líquid a la superfície de Mart.

Més continguts de