Societat 14/10/2011

'Martina' s'estrena com a nom de nena més posat

Marc i Martina encapçalen el rànquing de noms més posats. Les dades de l'Idescat també confirmen la tendència decreixent de la natalitat a Catalunya. El 2010 els naixements van disminuir un 1%.

Lara Bonilla
2 min
'Martina' s'estrena com a nom de nena més posat

BARCELONA.Com moltes parelles, Javi Garcia i Mireia Gibrat, en saber que serien pares, van fer un llistat de possibles noms. Martina va passar al primer lloc. "Ens agradava i no en coneixíem cap", expliquen. És després que es van assabentar que el nom s'havia posat de moda. "Com que ja ho havíem decidit, no ho vam voler canviar", diuen. Tot i que la Martina va néixer el 2011, quan comenci l'escola segur que trobarà moltes homònimes, ja que el 2010 ha estat el nom més posat a Catalunya (23,8 de cada mil nadons). És el primer cop que Martina , que estava en quarta posició, encapçala el rànquing i pren així el relleu a Paula que ocupava el primer lloc des del 2008, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El següent nom és Júlia , seguit de Paula , Laia i Maria .

Pel que fa al nom de nens, hi ha pocs canvis. Marc es manté des del 1997 com el nom preferit per als nadons catalans i el 2010 no ha estat una excepció. Ocupa la primera posició a tot el territori, excepte a l'Alt Pirineu i l'Aran. El segueixen, a força distància, Àlex , Pol , Pau , Eric i Arnau . I encara més lluny, en la posició 17, trobem el nom de Jordi , fins ara l'arquetip de nom català.

Les dades sobre la natalitat a Catalunya també confirmen la tendència decreixent que es va iniciar l'any 2009. El nombre de naixements registrats a Catalunya el 2010 va ser de 84.015, un 1% menys que l'any anterior, a causa de la reducció del nombre de dones en edat reproductiva i la disminució de l'entrada de dones immigrants. No obstant, el nombre de fills per dona es manté en 1,46.

Mares cada cop més grans

Segons l'Idescat, el descens de naixements es concentra entre les dones menors de 30 anys, mentre que en el cas de mares de 30 anys o més, la xifra ha augmentat un 2%. Això es deu a l'ajornament de la maternitat. "És un fenomen que fa temps que veiem: els estudis s'allarguen i també la recerca d'estabilitat laboral, i es retarda la natalitat", explica Cristina Sánchez, doctora en sociologia de la Universitat de Girona. "I com més tard es tenen els nens, menys se'n tenen perquè el calendari de fertilitat s'escurça", afegeix.

Així mateix, continuen augmentant els naixements fora del matrimoni i es detecta una lleugera recuperació de la natalitat entre les dones estrangeres. Les mares marro quines són el col·lectiu més nombrós però el creixement més gran prové de les dones romaneses. A la Segarra, per exemple, més de la meitat dels naixements són de mare estrangera. Per municipis, Salt encapçala el rànquing: el 73% dels naixements són de mare estrangera. A Roses, Manlleu, Palafrugell, Lloret de Mar i Vic, ho són més de la meitat. Segons Sánchez, això "no canvia" el mapa escolar, ja que seran nens escolaritzats aquí i només es diferenciaran en l'origen familiar.

stats