Publicitat
Publicitat

S'estrena la pel·lícula 'Capitán América: el primer Vengador', preludi de 'Los Vengadores'

Marvel ressuscita el seu primer superheroi, i el més patriòtic

La imminent estrena de Los Vengadores , el film que el 2012 ha de reunir els principals superherois de l'editorial Marvel, ha precipitat la producció de versions cinematogràfiques de personatges complicats de traslladar a la gran pantalla, com ara la divinitat mitològica Thor o el patriòtic Capità Amèrica, un heroi que va néixer com a vehicle de propaganda política el 1941 però que es va acabar convertint en una de les figures més emblemàtiques de l'univers dels superherois.

A diferència de Batman o Superman, superherois també coetanis dels anys 40, la dimensió icònica del Capità Amèrica com a símbol antinazi el va lligar a aquesta determinada època, més innocent, i va conferir al personatge una qualitat anacrònica. Tot i que Stan Lee el va reintroduir el 1964 en la continuïtat de l'univers Marvel, el personatge va conservar el seu passat com a soldat de la Segona Guerra Mundial i un idealisme i una humilitat que van fer d'ell un arquetip lluminós d'heroi, de difícil encaix en els corrents moderns de renovació del gènere, que més aviat aposten pel realisme i la foscor.

'Pulp fiction'

Capitán América , la pel·lícula, troba la solució perfecta per conviure amb l'anacronisme del personatge: abraçar-lo amb convicció. El director Joe Johnston recupera així l'esperit retro i nostàlgic que ja va mostrar a Rocketeer (1991), el seu segon llargmetratge, i converteix la cinta en un innocent festival d'aventures pulp , que explica els orígens del superheroi -un noi escarransit es transforma en supersoldat gràcies a un sèrum experimental- i serveix de preàmbul a la seva participació a Los Vengadores .

El film es descarrega d'equipatge ideològic mostrant el rebuig del personatge a convertir-se en un ninot propagandístic i trasllada l'interès a l'enfrontament entre el Capità Amèrica (un convincent Chris Evans) i Crani Vermell, un científic nazi amb unes ambicions que no tenia ni el mateix Hitler. Sense cap mena d'ironia, la pel·lícula desplega el seu encant retro en el pudorós flirteig de l'heroi amb una soldat britànica i dibuixa un personatge imbuït de tantes qualitats nobles que la sorpresa és no acabar la pel·lícula odiant-lo.

Ja sigui per la seva ingenuïtat de boy scout o perquè encarna la fantasia infantil definitiva -deixar de ser petit i vulnerable sense passar per l'emprenyador procés de créixer-, el carisma del Capità ha sobreviscut intacte 70 anys, tan indestructible com el metall del seu escut.

Més continguts de