Masquefa, crim imperfecte
Empresonen el sospitós d'haver matat una dona a l'Anoia. La va mutilar per eliminar pistes però va deixar altres rastres
BarcelonaNo hi ha crim perfecte –ho diuen els investigadors d'homicidis–, excepte en els casos en què la víctima és equivocada o triada a l'atzar. A la llarga –diuen també– acaben esbrinant qui és l'assassí, malgrat que a vegades no ho puguin demostrar o no el localitzin. Tot i així, hi ha homicides que encara ho intenten: esperen ser prou hàbils per despistar la policia. Com ha volgut fer el sospitós del crim de Masquefa, que aquest divendres ha ingressat a la presó.
Aquest home, de nacionalitat colombiana i que la policia identifica com a traficant de drogues, és qui va matar la noia els pares de la qual van trobar amb una ganivetada al pit a casa seva, el dilluns 17 d'octubre. Aquesta és la tesi dels Mossos d'Esquadra i el jutjat d'instrucció número 6 de Martorell l'ha donat per bona, almenys prou bona per enviar-lo provisionalment a la presó, sense fiança, com a sospitós d'homicidi.
Sense confessió
No ha confessat. De fet no ha dit ni mitja paraula perquè no ha declarat. I s'havia pres la molèstia d'eliminar les restes del seu ADN que hi pogués haver sota les ungles de la víctima: li va tallar les puntes dels dits de les mans, cosa que fa pensar que hi va haver lluita, que la noia es va defensar.
Aquest home ara empresonat no va ser el primer sospitós de la policia. Al principi, els agents van interrogar –com a testimoni– l'exparella de la víctima, perquè els va semblar que el seu relat tenia llacunes o contradiccions. Semblava, per tant, que l'autèntic autor del crim se'n sortia. Però aviat van canviar les coses i l'excompany de la noia morta ni tan sols va arribar a ser detingut.
Error fatal
L'anàlisi de les pistes recollides i de les dades aportades pels testimonis van portar la policia cap a una altra banda: possiblement la correcta, malgrat l'intent de convertir el crim en perfecte.
I finalment es va trobar la prova clau: el rellotge d'aquest sospitós tenia restes de sang, prou restes de sang perquè els investigadors de la policia científica les detectessin i els analistes poguessin confirmar que era sang de la víctima. Una prova difícil de rebatre i que ha enviat el detingut a la presó mentre la investigació continua –per tancar-ne els detalls– i no arriba el judici. El de Masquefa tampoc va ser un crim perfecte.
