Societat 26/07/2011

Cura espiritual amb Mavis Staples al Festival de la Porta Ferrada

Marta Salicrú
2 min
Mavis Staples, la millor ambaixadora que pot tenir la fe cristiana, va dedicar bona part del concert a les cançons del disc produït per Jeff Tweedy.

La veterana cantant de Chicago ja ho va advertir al principi del concert al Festival de la Porta Ferrada: el seu xou donaria tantes bones vibracions al públic que els durarien com a mínim sis mesos.

Mavis Staples va ser la veu principal de The Staple Singers, grup familiar de gospel i soul format pel patriarca de la família i les seves filles, actiu entre els anys 50 i els 90 però que va tenir el seu moment àlgid durant la dècada dels 70, associat a l'influent segell de música negra Stax. El projecte personal de Mavis, que va arrencar també als 70 però que ha revifat en l'última dècada, segueix la mateixa línia: cançons a mig camí entre el gospel, el soul i el folk d'arrel nord-americana amb fort contingut espiritual a les lletres.

Entre el concert i la missa

A estones, el concert de Staples i la seva competent banda, formada per guitarra, baix i bateria, i un cor mixt que incloïa la seva germana Yvonne (la menys destacable de tots), també membre de The Staple Singers, semblava més una missa a les quals es pot assistir al novaiorquès barri de Harlem que un concert, amb abundants apel·lacions a Jesucrist. Però quina missa! Si l'església espanyola tingués representants com Staples en comptes de gent com Rouco Varela, de ben segur que els feligresos farien cua per sentir el sermó.

Staples passava per Sant Feliu de Guíxols dins la gira de presentació del seu últim treball, You are not alone (2010), produït per Jeff Tweedy, líder de la formació nord-americana de rock i country alternatiu Wilco. Com la cantant va recordar orgullosa diumenge, el disc li va donar a Staples el primer Grammy, un premi que se li havia resistit. El més curiós, però, és que l'anhelat gramòfon se l'endugués en la categoria de millor disc de l'estil americana , quan el gènere que predomina en la carrera de Mavis és el gospel, com va demostrar el directe a Sant Feliu.

El repertori del concert va consistir en la meitat de les cançons de You are not alone , amb especial predilecció per les versions de cançons tradicionals que inclou l'àlbum, tot i que Staples no es va oblidar de la que dóna títol al disc, signada per Tweedy.

També hi va haver moltes cançons del repertori de The Staple Singers, com The weight , la versió de The Band que el grup interpreta al documental musical L'últim vals (1978), Freedom highway i I'll take you there , totes dues molt vinculades a la lluita pels drets civils de la població negra als Estats Units, amb la qual els Staples es van implicar molt, i que vehicula el disc de Mavis We'll never turn back (2007), produït per Ry Cooder. De propina, Staples va interpretat la tradicional Eyes on the prize , inclosa en aquest treball.

stats