BarcelonaL’Alzheimer és considerat per l’OMS una pandèmia sociosanitària. La Fundació ACE, que enguany celebra el vintè aniversari, diagnostica cada any a Barcelona més de 820 nous casos d’Alzheimer i uns 800 més de deteriorament cognitiu.
Com ha canviat la tasca de la fundació en aquest temps?
La filosofia continua sent la mateixa: el diagnòstic global que inclou la part biològica, clínica, neuropsicològica i de conducta així com la introducció d’aspectes socials. Perquè no tothom veu la demència amb els mateixos ulls i depenent de com la percebi l’entorn es diagnosticarà abans o no.
Quina és la percepció actual?
Ha passat de ser una patologia de vells a ser una patologia tan important com la cardíaca perquè si l’agafem a temps i abans que hagi fet un terrabastall la podrem controlar.
En quina fase es diagnostica ara l’Alzheimer?
Quan vam començar, diagnosticàvem persones en estat molt avançat i ara en un any podem diagnosticar 800 persones amb Alzheimer i gairebé la mateixa quantitat de persones amb deteriorament cognitiu lleu. Cada cop anem a estadis més primerencs i això també fa que s’avanci en la recerca. Ara estem treballant amb fàrmacs en què la diana terapèutica són persones amb deteriorament cognitiu lleu per evitar que avanci la malaltia.
Quants anys abans del desenvolupament de la malaltia s’està diagnosticant el deteriorament cognitiu lleu?
El 50% de les persones que diagnostiquem amb deteriorament cognitiu lleu, en dos anys desenvolupen Alzheimer lleu. I els que mantenen la memòria i altres funcions cognitives triguen uns cinc anys a tenir Alzheimer. És important diagnosticar-ho perquè cinc anys abans vol dir que el dia que tingui un fàrmac, els podré tractar.
Què suposa que es pugui fer aquest diagnòstic precoç?
Que quan hi hagi un fàrmac aquestes persones podran ser tractades. Si només ens dediquem a l’Alzheimer avançat, la recerca no existiria.
S’ha perdut la por a l’Alzheimer?
Sí, bastant, perquè ha deixat de ser una malaltia vergonyosa. Les malalties no són vergonyoses. Es tracta de malalts amb drets i oportunitats. S’ha de deixar de tenir por a la pèrdua de memòria i posar la memòria al nivell de qualsevol altra patologia.
¿Però s’inverteixen prou recursos en Alzheimer?
En general, no. Un estudi britànic de l’any 2010 calculava el cost social i sanitari anual de quatre malalties -demència, càncer, patologia cardíaca i vascular- i el cost anual de la demència era de 23.000 milions de lliures, el del càncer, 12.000, el de la patologia cardíaca, 8.000, i el de la patologia vascular, 5.000. Mentre que el que s’inverteix en recerca en càncer són 600 milions de lliures i en demència només 50 milions. S’inverteixen anualment 61 lliures per persona en recerca en demència mentre que en càncer són gairebé 300. No anem bé. Estic convertint el càncer en una malaltia crònica a un cost alt mentre que una que és crònica l’estic deixant de la mà de Déu.
En quin estadi està la vacuna contra l’Alzheimer?
N’hi ha una en fase 3 i es podrien presentar els resultats en el proper congrés de juliol. Per la vacuna espanyola ja s’han reclutat tots els malalts en fase 1 i en funció dels resultats es dissenyarà la fase 2. Les vacunes no són l’única solució. També hi ha assaigs clínics de fàrmacs. El tractament final de l’Alzheimer serà multifactorial perquè en cada moment tindrem un fàrmac. Volem que l’Alzheimer sigui una malaltia del passat i la fita és que d’aquí al 2025 els estats han de fer recerca en fàrmacs.
Quina recerca fa la Fundació ACE?
No fem recerca bàsica de model animal però tenim una base de dades amb entrades de 17.300 persones a les quals hem fet seguiment. Vam apostar per un bon banc de mostres d’ADN. Ara mateix tenim 8.772 mostres criopreservades d’ADN, sang congelada, plasma i líquid cefaloraquidi. Es tracta del millor banc d’Europa que ens ha permès treballar amb totes les institucions i descobrir 3 gens implicats en l’Alzheimer així com participar en la descoberta de 12 dels 26 que es coneixen. No tenim els diners per desenvolupar la recerca però aquesta recerca la podem desenvolupar en espècies.
