Metges i entitats es rebel·len contra el decret espanyol

BARCELONA.La decisió del govern espanyol de limitar des d'avui l'accés a la sanitat pública als immigrants sense papers ha posat en peu de guerra les entitats socials que treballen amb aquest col·lectiu, així com els professionals de la sanitat. En un comunicat conjunt, Amnistia Internacional, Metges del Món, Red Acoge i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) denuncien que l'entrada en vigor de la mesura suposa "una nova violació dels drets humans a Espanya". Les organitzacions alerten que no atendre els sensepapers "podria costar vides" i exigeixen al govern espanyol que rectifiqui. Assenyalen que les Nacions Unides "van advertir a Espanya que la reforma sanitària no ha de limitar l'accés de les persones al servei de salut, sigui quina sigui la seva situació legal".

A les crítiques s'hi va sumar també la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, que adverteix del risc que pot suposar per a "la salut pública" i la transmissió de malalties com el VIH. Els professionals sanitaris també s'han rebel·lat contra la decisió de l'Estat. Fins a 1.650 metges de tot l'Estat, un 12% dels quals a Catalunya, s'han inscrit en el registre d'objectors de la semFYC per continuar atenent els sensepapers.

Tot i així, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va tornar ahir a defensar la mesura subratllant que només "el conjunt de tots els espanyols" -ciutadans de nacionalitat espanyola i estrangers amb residència legal- "tenen dret a la targeta sanitària". La resta, "podran rebre serveis sanitaris però els hauran de pagar". I va apuntar que les comunitats autònomes "poden, dins el seu àmbit de competència, decidir com sufraguen" aquesta despesa dels sensepapers. Però SOS Racisme considera que la solució de la Generalitat -els immigrants amb tres mesos d'empadronament tindran accés a la sanitat- "no garanteix la continuïtat de la sanitat universal", perquè continua deixant "sense cobertura una part de la població". També Imma Guixé, d'Amnistia Internacional, assegura que, tot i el gest del Govern, "el padró de tres mesos és un obstacle a un dret universal".

Medicaments sense finançar

També des d'avui un total de 417 fàrmacs d'ús comú deixaran d'estar finançats. A la pràctica, a Catalunya en són uns 300, ja que molts ja s'havien deixat de receptar. No obstant, són fàrmacs que, a partir d'ara, uns 750.000 catalans s'hauran de pagar de la seva butxaca. La mesura, però, té excepcions. Gairebé un centenar continuaran estant coberts quan serveixin per tractar malalties oncològiques i cròniques.