Publicitat
Publicitat

LA VIDA DE LES PERSONES AMB OBESITAT MÒRBIDA

No poden conduir, ni dutxar-se sense ajuda, ni seure en un avió: la rutina diària dels obesos és un malson

Jo i els meus 200 quilos

Un 2,7% dels ciutadans de l'Estat pateixen obesitat mòrbida. L'excés de pes és una llosa que condiciona la seva vida. Tenen dificultats per moure's, però també per complir altres rutines diàries -com anar al lavabo- que la resta de mortals fan sense cap esforç, gairebé de manera mecànica. El món no està pensat per a les persones que s'enfilen fins als 200 quilos. Les butaques dels cinemes o els espais dels avions no accepten cossos tan voluminosos. Massa obstacles per no tendir a l'ostracisme. "El pacient obès és una persona marginada per la societat", afirma el doctor Carlos Ballesta, cirurgià especialitzat en casos d'obesitat.

El doctor Josep Vidal, endocrinòleg i coordinador de la unitat d'obesitat de l'Hospital Clínic, detalla els laments que expressen molts pacients. "Se senten frustrats per no haver pogut baixar de pes en els últims anys, malgrat haver-hi posat tota la il·lusió i consultar diferents especialistes", apunta Vidal. Però el pes no és l'únic maldecap dels obesos mòrbids. En molts expedients mèdics s'hi repeteixen problemes d'hipertensió, colesterol, diabetis, dificultats respiratòries, dolors articulars i, fins i tot, incontinència urinària.

El desig d'una vida plàcida
Gustavo Moreno va passar pel quiròfan amb 260 quilos: ara en pesa 200 i es mostra esperançat
"El que més mal em feia era comprovar que no em podia posar ni els mitjons i que necessitava ajuda per dutxar-me". Parla Gustavo Moreno, un home de 32 anys d'origen colombià resident a Caldes de Montbui, que ha aconseguit situar el seu pes a la frontera dels 200 quilos, tot i que fa 1 metre i 72 centímetres d'alçada. Sí, ha estat una fita, perquè havia arribat a pesar 260 quilos i el seu índex de massa corporal era de 90 (xifra que duplicava el llindar d'obesitat greu). De fet, Moreno va ser l'home més obès d'Europa que va passar per un quiròfan per sotmetre's a una reducció d'estómac. Va ser intervingut el 30 de setembre de l'any passat a Barcelona pel doctor Carlos Ballesta, que li va practicar un by-pass gàstric per via laparoscòpica. El pacient diu que ha iniciat un trajecte cap a una vida més plàcida. Aplicada la cirurgia i fidel a una dieta més mesurada, l'objectiu és estabilitzar-se als 100 quilos abans d'acabar l'any. Si ho aconsegueix, n'haurà perdut 160 en total. La seva salut haurà fet un tomb. "Em trobo més bé físicament, però també mentalment. Tinc més autoestima, més ganes de sortir al carrer", reflexiona l'home, que viu a Caldes amb la seva parella, un puntal en els moments complicats.

El recorregut no ha estat fàcil. Des de petit, Moreno havia patit un sobrepès notable, però la fletxa de la balança es va disparar quan va instal·lar-se a Europa. El seu pes es va descontrolar, entre altres motius perquè no podia contenir l'ànsia de menjar. "Vaig intentar 50.000 dietes, però el meu cas era crític", raona. "Era un infern: no podia caminar, no podia conduir, em cobraven doble passatge per pujar als avions i havia d'aguantar comentaris burlescos. Era una persona dependent i em sentia derrotat", comenta Moreno. A l'obesitat mòrbida hi afegia problemes d'hipertensió, diabetis i colesterol. Va decidir reaccionar. Superats els pitjors moments, ara espera completar la reducció de pes, trobar feina -havia treballat com a personal de terra d'una companyia aèria quan vivia a Anglaterra- i complir el somni de pujar al damunt d'una moto. Sempre l'ha apassionat el motociclisme. "És un dels meus anhels", conclou.

El quiròfan, l'esperança
Iriondo pesa 153 quilos: pujar escales és una odissea i cuidar la higiene, un problema
"Les cames no aguanten el meu pes, no puc estar dret més de mitja hora perquè els genolls em fan molt mal, m'ofego si camino massa, pujar una escala s'ha convertit en una aventura, tinc problemes per cuidar la meva higiene personal i anar al lavabo se'm fa molt complicat". Antonio Iriondo, de 56 anys, relata els maldecaps d'una vida condicionada pels seus 153 quilos, un pes que no s'ajusta a l'alçada que fa (1 metre i 73 centímetres). Aquest barceloní s'operarà a finals d'any. El seu índex de massa corporal (51,5, molt per sobre de la mitjana) recomana una intervenció quirúrgica, pactada entre pacient i metge.

Fins ara, els intents per perdre pes han estat frustrats, un fet que ha convertit l'opció del quiròfan en l'única solució. Li reduiran la capacitat de l'estómac per combatre el sobrepès i mitigar la incidència de les patologies que li han minvat la qualitat de vida. Perquè Iriondo necessita un canvi, urgentment. Al novembre va haver de ser ingressat per una crisi cardíaca, que va constatar que la seva salut és delicada (pateix apnea del son, hipertensió arterial i problemes de ronyó). "Ho suporto estoicament", admet.

La vida d'aquest barceloní nascut a Bilbao s'ha complicat massa. Arran de l'últim ingrés hospitalari, ha hagut de demanar la baixa laboral. Feia 36 anys que treballava a la mateixa empresa -dedicada al muntatge d'instal·lacions elèctriques en naus industrials-, però des de feia força temps es quedava a l'oficina, perquè els desplaçaments diaris s'havien convertit en un martiri. "Ara seria incapaç de ser a l'obra, amunt i avall", detalla. Iriondo no se sent prou valent. És lògic. Fins i tot necessita ajuda per aixecar-se del sofà. A casa, sempre compta amb el suport de la seva dona. El pacient ha iniciat el compte enrere per a l'operació. Participa en sessions en què li expliquen com canviaran les pautes d'alimentació després de passar per les mans del cirurgià. Els àpats hauran de ser mesurats. "Menjar com a plaer s'haurà acabat, però el més important és la salut", reconeix.

Més continguts de