"M'han pegat, cremat i humiliat": Òscar Sánchez arriba a Catalunya i denuncia les condicions a les presons italianes

El Prat de Llobregat"Són com els animals, que van pixant i deixen la seva petjada perquè altres no hi trepitgin": aquest és l'ambient a les presons italianes segons Òscar Sánchez, el veí de Montgat que va estar gairebé dos anys pres allà, confós amb un narcotraficant. "Són autoritaris", ha explicat Sánchez, alliberat dimecres, tot just després d'aterrar a les tres d'aquest dijous a l'aeroport del Prat, on l'han rebut alguns amics. Un d'ells, Jordi Fontanell, l'impulsor de la Plataforma d'Ajut a l'Òscar Sánchez, ha recordat que una altra família segueix buscant justícia per un cas similar: la de David Díaz, un disminuït fill de l'Hospitalet que va morir en una presó argentina després de ser enganyat per uns narcotraficants.

"M'han pegat amb un pal, cremat, humiliat, m'han fet coces al pit, em posaven el cap en un armari i em donaven cops amb la porta, estava al bany i m'obrien la porta per veure què feia...": tot això ha viscut Òscar Sànchez durant més de 600 dies a les presons italianes. "Quan menjava m'agafaven el braç i em donaven cops, em van fer la 'N' de Nàpols [a l'espatlla], em van cremar amb una cigarreta...", ha continuat Sánchez.

Estava reclús perquè la justícia italiana l'havia condemnat a 14 anys de presó. L'havien confós amb un narcotraficant de la Camorra. I fins que no va ser alliberat, aquest dimecres, ha patit totes aquestes vexacions a les presons, especialment a la napolitana.

"A Roma vaig estar bé, però a Nàpols ja no tan". Allà, ha narrat, "són autoritaris; i si et poses allà enmig" tens problemes, ha afegit, tot il·lustrant: "Són com els animals, que van pixant i deixen la seva petjada perquè altres no hi trepitgin".

Finalment, però, el malson d'aquest rentacotxes de Montgat ha acabat: aquesta tarda, poc abans de les tres, ha aterrat el seu avió a l'aeroport del Prat. Allà l'han rebut la delegada del govern espanyol a Catalunya, alguns amics seus i un núvol molt gran de càmeres.

Davant d'elles, Sánchez ha declarat que ara pensa "buscar una xicota". I ja s'ha alegrat per la rebuda que l'espera a Montgat: "si m'ha escrit tot el poble, imagina't la rebuda". El primer que vol fer, però, és dinar i dutxar-se, ha comentat.

També ha explicat que ja ha parlat amb el seu advocat sobre la possibilitat de reclamar una indemnització pels danys causats en presons italianes, i ha confiat a poder recuperar la seva feina de rentacotxes.

El tràngol de Sánchez va començar quan va perdre o va vendre, segons una testimoni del cas, el seu DNI, la qual cosa va permetre que li suplantessin la identitat. La justícia italiana, que anava rere la pista del seu suplantador, va reclamar la seva extradició i el va jutjar a ell.

"Volem que es posi una mica més de control", ha reclamat aquesta mateixa tarda a l'aeroport Jordi Fontanell, impulsor de la Plataforma d'Ajut a Òscar Sánchez, que ha maldat pel seu alliberament. "I més quan és gent que té certa limitació", ha afegit. "S'hauria de tenir més cura d'aquesta gent, ja que ells per si mateixos no poden", ha afegit Fontanell.

De fet, el cas de Sánchez no és l'únic d'una persona amb dificultats que ha patit els abusos del crim organitzat. Un altre català, fill de l'Hospitalet, veí de Lleida i discapacitat psíquic, va morir l'any passat en un incendi a una presó argentina on estava reclòs per mirar de sortir d'aquell país cap a l'Estat amb cocaïna.

La mare d'aquest noi de 20 anys sospita que va ser enganyat per una màfia que es va aprofitar de la seva discapacitat, i ara reclama que la justícia argentina resolgui el cas. "Malauradament el seu David ja no li tornarà ningú", ha lamentat Fontanell, que s'ha solidaritzat amb la mare, i ha afegit que "ara hem d'aconseguir que es faci justícia també per al David".