Publicitat
Publicitat

Milers de persones omplen els carrers de Verges per veure la processó i la Dansa de la Mort

Després de tres anys de ser-ne director, Lluís Llach deixa l'espectacle en mans d'un equip designat per ell mateix

A Verges, la processó i la Dansa de la Mort han estat, un any més, un dels escenaris més importants del Dijous Sant a la demarcació de Girona. Aquest ha estat el primer any que Lluís Llach no ha dirigit la funció després de ser-ne el director artístic durant els últims tres anys. Tot i el canvi en l'equip directiu i la davallada de 20.000 euros en el pressupost de la processó, el nou equip responsable de l'espectacle ha mantingut l'ambientació, la il·luminació i el vestuari que va introduir l'artista. Un cop més, en aquest petit municipi del Baix Empordà s'ha pogut veure La Dansa de la Mort, una joia que ha sobreviscut al pas del temps.

El pas de Lluís Llach per la processó de Verges ha servit per consolidar i professionalitzar una de les processons més emblemàtiques de tot Catalunya. Després de tres anys al capdavant de la direcció artística, el cantant ha passat tota la responsabilitat a un equip directiu, designat per ell mateix, que ha seguit els seus passos. Il·luminació tènue i torxes han servit per traslladar la població de Verges fins a l'època medieval.

Enmig d'aquesta ambientació, milers de persones han pogut gaudir de la processó de Verges i de La Dansa de la Mort com havia estat en els seus orígens: una dansa de cinc esquelets que salten al so d'un tabal i que té els seus orígens en l'època medieval. Al municipi del Baix Empordà, la representació es va recuperar al segle XVII.

Des de les deu del vespre i fins ben entrada la matinada, milers de persones han anat a Verges per poder gaudir d'un dels espectacles més reconeguts de les comarques gironines.

La processó de Verges està estructurada en dues parts. La primera compta amb la participació d'un centenar d'actors –tots veïns de Verges– que escenifiquen l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, la Samaritana, el Sant Sopar o la condemna de Ponç Pilat. Aquesta part es representa en un escenari a la plaça Major de la població i els actors han estat assajant durant els últims mesos per tal de reproduir, de la millor manera possible, la història de Jesús.

La segona part és la desfilada dels protagonistes de la processó pels carrers de la vila. No es tracta d'una processó convencional, ja que els actors continuen encarnant els seus papers i recreen novament escenes i diàlegs enmig del carrer davant la mirada de centenars de persones. Els carrers abaixen llums, s'encenen les torxes i Verges recrea escenaris de segles passats. És en aquesta part que els assistents han pogut gaudir de la Dansa de la Mort.

Reducció de 20.000 en el pressupost

Enguany, la processó de Verges també ha patit les conseqüències de la crisi econòmica. En aquesta edició, l'Associació de la Processó de Verges –que organitza aquests actes– ha vist reduït de 70.000 a 50.000 euros el seu pressupost. L'organització es finança a través de la venda d'entrades i per subvencions, especialment de la Diputació i la Generalitat. La causa d'aquesta davallada és que la Generalitat ha eliminat la subvenció de 20.000 euros que provenia del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, del departament de Cultura.

No obstant això, la reducció no ha afectat el desenvolupament i representació de la processó. Tant el president de l'associació, Tono Casabó, com la secretària i alcaldessa de Verges, Marta Payaró, han destacat que la "davallada en el pressupost suposa que l'organització no ha introduït novetats ni ha invertit més en el projecte".

Més continguts de