Miquel Botella

"No podíem saber quantes entrades d'un determinat esport podíem posar a la venda si no sabíem el nombre de seients que hi hauria a la instal·lació esportiva on es farien les competicions. Calia decidir inversions milionàries de projectes que necessitaven anys per executar-se sense saber les aportacions econòmiques del patrocini i dels drets de televisió", explica Miquel Botella, l'economista que va rebre l'encàrrec de planificar els Jocs. "Una tasca plena d'interrogants que va provocar-me més d'una nit d'insomni i la pèrdua irreversible de milers de cabells".

El que s'havia de fer durant els quinze dies de celebració dels Jocs estava perfectament definit pel Comitè Olímpic Internacional (COI) i les Federacions Internacionals, però el COI en aquell temps no comptava amb tècnics que assessoressin els comitès organitzadors dels Jocs. Els directius del COOB 92 havien de decidir, doncs, sense experiència prèvia, com i en quin ordre s'havien d'emprendre els centenars de projectes que farien realitat els Jocs del 1992. I havien de ser flexibles. "Fins i tot saber fer marxa enrere", diu Botella. Un dels temes que van reorientar-se va ser la participació dels voluntaris. "Després de mesos d'esforços amb 102.000 inscrits en la fase de candidatura, es va fer evident que sis anys era massa temps perquè mantinguessin la motivació i el compromís. Vam contactar amb les federacions esportives i diversos organismes -com ara el RACC- per reclutar nous voluntaris més especialitzats; pocs dels que s'havien inscrit abans de la nominació van participar en els Jocs. Al final va haver-hi 34.548 voluntaris".

"Vam fer un esforç extraordinari per provar-ho i reprovar-ho tot", explica Botella, autor dels llibres Les claus de l'èxit i Barcelona: l'herència dels Jocs , tots dos en col·laboració amb Miquel de Moragas. "La poca confiança en la nostra «capacitat d'organització llatina» per part dels anglosaxons -majoritaris en els òrgans de govern del COI- i la pressió mediàtica que exercien els que havien aspirat a dirigir el COOB 92 i havien estat descartats per Pasqual Maragall ens va fer ser encara més autoexigents", diu Miquel Botella. "Estàvem tots molt compenetrats: el sentiment d'incertesa uneix", afirma. I subratlla la dificultat que va suposar gestionar una empresa amb data de caducitat "que cada any doblava la plantilla: el COOB 92 va passar d'una cinquantena de persones el 1987 a poc més de deu mil durant els Jocs".

"En la llarga etapa de preparació, alguns mitjans de comunicació de casa mostraven escepticisme i dubtes, d'altres mantenien un suport crític, però durant els Jocs el suport va ser incondicional", diu Botella.

"No em dirà cap imperfecció...?", goso preguntar-li. "És que tot va anar molt bé...", diu. "Bé.. L'única nota negativa és la quantitat de pares de l'esdeveniment que van aparèixer després de l'èxit aconseguit". Prefereix no dir noms... Quan, de cop, se li il·lumina la cara, em diu que la millor recompensa la va tenir de l'entorn: "Mai hauria pensat que arribaria a rebre tants agraïments i felicitacions d'amics i coneguts -i no coneguts-, gairebé com si hagués treballat per compte seu!"

El 1993 Miquel Botella va fundar, amb Josep Gualló, els Castellers de Sants. L'any 2009 va ser elegit president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i va implicar-se, fent pinya amb molta gent, en un altre projecte que també va reeixir: la proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.