Publicitat
Publicitat

Model masculí de roba

El model es canviava al lavabo de discapacitats del bar d'entrepans d'aquell poble. Ara tocaven els pantalons marrons (que li anaven massa grans) amb el jersei gastat i la gorra. -Va, David, cari! -va apressar-lo l'estilista. Estava de mal humor, perquè aquell model suava molt d'aixelles i, després, el que havia de passar vergonya quan tornava la roba tota empudegada a les botigues era ell. I estava de mal humor, sobretot, perquè aquella roba no li quedava gens bé. Li feia bosses. El feia escanyolit. Aquell model era un model de calçotets, ja li havia dit ell a la directora de la revista. No servia per a la roba d'hivern, li faltava carn.

Van sortir del lavabo, van donar les gràcies a la mestressa i van anar cap a la localització. Farien les fotos entre els immigrants del poble. Era un poble -com es deia el poble? S'havia de recordar d'apuntar-ne el nom per posar-lo als agraïments- amb molta immigració africana. L'estilista trobava que quedaria molt bé -molt contrastat- posar un model com en David, vestit amb una roba que imitava el look pobre del Bronx, al costat d'altres homes, negres com ell, però pobres de veritat, al carrer, matant les hores. Les fotos serien en blanc i negre i potser hi hauria algun detall en color, com ara la gorra o el cinturó. Quedaria total.

-Hola, perdonen, ¿podemos hacer unas fotos? -va preguntar a l'amo d'una perruqueria d'homes. - Pagando lo que sea, ¿eh? - I va afegir: -David, cari, posa't aquí a la cua, com si t'haguessin de tallar els cabells.

Va acostar-se a la fotògrafa amb cara de fàstic.

-Fes el que puguis, nena, perquè...

-Necessitaria sis talles menys -va queixar-se ella. -Em sembla que ho faré borrós.

-Sí, sí. I si de cas li agafo els pantalons per darrere amb unes agulles d'estendre. És que li va grandiós.

-No, és igual. Ja ho retocaré.

El model va obeir i la fotògrafa va començar a disparar. (Aprofitava la llum natural). Els homes que feien cua van posar-se nerviosos.

-No fotos, tio -va demanar-li un d'ells. -No papers.

L'estilista se'l va mirar. Era un home fibrat. Duia una gorra grisa i una jaqueta caqui, pobra, però que no li estava malament. No era una bellesa clàssica -va dir-se- però sí que era una bellesa pura. A aquell sí que li quedaria bé la roba. I a sobre parlava català.

-No papers? -li va preguntar.

-No fotos, tio -va repetir l'altre.

L'estilista va somriure.

-Vols guanyar una mica de peles? -li va preguntar.

L'altre se'l va mirar, segurament calculant si aquell home volia sexe.

-Com?

-Vols fer de model per a unes fotos? Et pagaré 200 euros.

L'altre va somriure astorat. Els altres homes de la cua van posar-se nerviosos.

-Vols?

L'home de la gorra va somriure.

-Vale.

-David! -va cridar l'estilista. -T'hauràs de treure la roba un moment. -Entra aquí dins, a la barberia. -I a l'home de la gorra: -Tu també. Com te dius?

-Abouo.

-Abouo. Fantàstic, Abouo. Corre, vés a canviar-te. Ajuda'l, Carme.

El model va obeir de mala gana. Va entrar a la barberia i es va començar a despullar. L'altre també.

-Traedme mi ropa -va queixar-se el model. - Hace mucho frío .

-Ara no podem, David -va dir l'estilista.

-Posa't l'abric d'aquest noi, serà un moment.

-Está sucio -es va queixar en veu baixa.

-¡Pues haber hecho más pesas! -el va renyar l'estilista. -Va, sortim!

I estava excitat.

-Com et deies? -va preguntar-li a l'altre home.- N'Dongo?

-Abouo.

-Abouo! No riguis gens, vale? Espera't un moment. -I li va estirar els pantalons. La fotògrafa va començar a disparar.

-Ara sí! -va xisclar ella, també contenta.

De cop es va sentir soroll i tots els homes es van dispersar en qüestió de segons. Era la policia, feia una batuda.

-Què passa? -va preguntar l'estilista. La fotògrafa seguia disparant. Podria quedar molt bé que el reportatge inclogués una batuda.

-Papers -va dir un dels policies.

-Nosaltres estem fent un reportatge -va explicar ell. I va assenyalar l'Abouo.-Som de la revista Men . Estem fent un reportatge de moda.

-D'acord. Correcte -va fer el policia.

De la barberia en van sortir dos policies més amb dos homes emmanillats que protestaven.

-¡Soy modelo! -cridava l'un, vestit amb una jaqueta verda.

-¡Yo también soy modelo! -cridava l'altre, vestit amb una jaqueta marró.

-Sí, sí -reia el policia. -Jo també, jo també. Ja ens ho explicareu a la comissaria.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT