Publicitat
Publicitat

Novel·lista, dietarista i articulista, deixa una obra important, interrompuda prematurament

Mor l'escriptor Miquel Pairolí

Miquel Pairolí va morir ahir als 55 anys a conseqüència d'una llarga malaltia. Les lletres catalanes han perdut una de les proses més serenes i vives dels últims vint anys.

"En Miquel deia que la literatura és una de les formes de felicitat -recorda Quim Torra, últim editor de Miquel Pairolí, que fa uns mesos va publicar el dietari Octubre -. Quan vaig llegir les primeres quatre pàgines del document que em va passar vaig adonar-me que tenia al davant un gran llibre".

Per desgràcia, Octubre no seria únicament el tercer dietari de Pairolí, sinó l'últim lliurament d'una obra que en poc més de vint anys ha passat per gèneres molt diversos: a la ficció -que comprèn quatre novel·les- cal afegir-hi tres biografies, un assaig sobre Josep Pla i Exploracions , una selecció d'articles d'un autor que va tenir una presència destacada a diaris com l' Avui , Diari de Barcelona i El Punt , per al qual escrivia una columna d'opinió diària des del 2000.

"Paisatge amb flames i L'enigma són dos dietaris meravellosos -diu Isabel Martí, editora de quatre dels llibres de Pairolí-. La seva primera prosa era saborosa i sensual. Les qualitats dels seus llibres (la precisió, la concisió, l'elegància i la moral) es corresponien totalment amb ell". Martí ressalta també la síntesi entre "alta cultura i el contacte amb la natura", molt present en els dietaris de Pairolí, que apareixien en un lapse de deu anys i s'estructuraven seguint el cicle anual. Les referències a Pavese, Kafka o Beethoven eren combinades sense estridències amb apreciacions paisatgístiques d'una subtilesa serena i equilibrada. "El seu dietarisme menjava de tot -recorda el periodista i escriptor Màrius Serra-. El vaig descobrir a Paisatge en flames el mateix any que va ser publicat, el 1990, i em va sobtar perquè, tot i trobar-me molt lluny dels seus interessos, de seguida m'hi vaig quedar atrapat. Pairolí era un autor molt reflexiu, capaç de suscitar l'interès. El tracte amb el lector era molt horitzontal".

Subtil, però clar

"Fa més de 30 anys que el coneixia. Hem sopat, hem passejat junts i, sobretot, hem parlat molt, però ara que ja no hi és tinc la sensació que encara no l'havia conegut del tot: en Miquel mai no parlava d'ell", explica Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22 de Girona. "Era fi, elegant i respectuós, però de tant en tant deixava anar una fiblada forta. Mai no li vaig sentir dir un renec, però als articles va saber condensar la mala bava necessària. L'escriptura era una de les parts més importants de la seva vida", diu Terribas.

Màrius Serra esgrimeix la solidesa de la seva obra com a garantia a l'hora de seguir trobant lectors. Quim Torra apel·la a la semblança amb Josep Pla: "Anava camí de convertir Quart en un espai literari important, un segon Llofriu".

Isabel Martí, que havia vist Pairolí la setmana passada a casa seva, recorda una imatge esgarrifadora: "En Miquel havia fet llaurar l'hort que tant s'estimava de punta a punta. On abans hi havia vida ja no hi havia res".

Més continguts de