Publicitat
Publicitat

Els crítics francesos situaven l'autora d''El gran quadern' entre les grans plomes del segle XX

Mor l'escriptora hongaresa Agota Kristof

Agota Kristof, escriptora hongaresa resident a Suïssa, va morir ahir, als 75 anys, al seu domicili de Neuchâtel. Obres com El gran quadern i Ahir donen fe de la seva prolífica trajectòria.

Ahir a la tarda, la família Kristof va comunicar que la cèlebre escriptora hongaresa havia mort al seu domicili de la ciutat suïssa de Neuchâtel. Agota Kristof tenia 75 anys, i la glòria d'haver estat proclamada en múltiples ocasions una de les plomes més significatives del segle XX. Va néixer a Csíkvánd, però com Eugène Ionesco i Samuel Beckett, Kristof es va deixar apadrinar per la cultura francòfona.

L'any 1956, als 21 anys, es va veure obligada a abandonar Hongria. El seu marit va ser membre actiu en la insurrecció de Budapest i quan les forces soviètiques van frenar la revolta ell va haver de creuar la frontera amb la seva dona i una filla de pocs mesos. Tots tres van arribar a Àustria, i després a Suïssa, on Kristof va passar mitja dècada treballant com a empleada en la cadena de muntatge d'una fàbrica de rellotges. Després de cinc anys, se'n va cansar, va abandonar el marit, es va inscriure a classes de francès i va posar fil a l'agulla per iniciar la seva extraordinària carrera.

La trajectòria de Kristof es va encetar amb petites obres de teatre, que s'estrenaven en cafès o, si el vent bufava a favor, en algun programa radiofònic. L'autèntic cop de sort es va fer esperar: va ser el 1986 -quinze anys després del seu debut com a dramaturga-, quan va enllestir el manuscrit de la seva primera novel·la, El gran quadern . Kristof pensava publicar el seu primogènit en una editorial suïssa, però un amic li va insistir perquè el fes arribar a les grans cases parisenques. De seguida va obtenir resposta de l'editorial Seuil, i pocs mesos després Agota Kristof era un fenomen mundial, reconegut amb el Premi Europeu de Literatura Francesa.

No va trigar a convertir la seva opera prima en una trilogia. La segona part, La prova , va arribar l'any 1990, i l'última, La tercera mentida , el 1992. A Catalunya, la saga va ser publicada per La Magrana amb el títol conjunt de Claus i Lucas , els noms dels dos protagonistes, dos germans bessons que viuen les penúries de la Segona Guerra Mundial i de la consegüent postguerra.

Això no va passar gaire temps abans que el nom de Kristof es fes sentir entre els candidats al Nobel de literatura. Tot i que mai no va arribar a guanyar-lo, no li van faltar medalles, i durant vint anys va seguir sumant èxits editorials, com Ahir (1995) i L'analfabeta (2004). Els que la van conèixer asseguren que era un esperit imparable i actiu, alhora que una persona modesta, que vivia sense luxes ni ostentacions. Moltes vegades es va dir que Kristof gaudia dels privilegis d'una joventut eterna. Mai no va voler tornar a Hongria, encara que l'any passat la seva pàtria natal la va honorar amb el premi Kossuth, la més alta distinció artística que atorga el país. Ni tan sols quan es va posar malalta i va haver de renunciar a escriure va sentir la crida dels orígens.

Més continguts de