Mor un dels pares de la píndola anticonceptiva, Carl Djerassi

San FranciscoCarl Djerassi, polifacètic científic i literat, serà sempre recordat com a 'pare' de la píndola anticonceptiva, un invent que, en facilitar el sexe sense embaràs, va impactar el món perquè va contribuir a un canvi radical en la vida de moltíssimes dones.

Djerassi va morir dissabte als 91 anys d'edat a San Francisco (EUA), a causa d'un càncer, després d'una vida en la qual no solament es va fer famós com a creador del primer anticonceptiu oral, sinó que va destacar també en altres àmbits. De doble nacionalitat, austríaca i nord-americana, el professor universitari, a més d'escriure nombroses obres científiques, va aconseguir fer-se conèixer com a autor de novel·les i obres de teatre. Es va convertir, així mateix, en un important col·leccionista d'art.

Va néixer el 29 d'octubre de 1923 a Viena, en una família jueva. El pare era búlgar i la mare austríaca. Després de passar els seus primers anys a Bulgària, després del divorci dels seus pares va tornar a Viena amb la seva mare. Amb 15 anys va haver de fugir, el 1938, com molts altres jueus, de la persecució del règim nazi del dictador Adolf Hitler.

Es va refugiar a Bulgària i un any després va emigrar als Estats Units, on uns pares adoptius li van permetre estudiar. A l'edat de 21 anys es va llicenciar en química orgànica i el 1951, amb 28 anys, va aconseguir juntament amb el mexicà Luis Miramontes i l'hongarès-mexicà George Rosenkranz la síntesi de la progesterona, l'hormona que regula el cicle menstrual, en un laboratori de l'empresa Syntex a Mèxic.

Aquesta va ser la base de la seva creació, en cooperació amb els farmacòlegs nord-americans John Rock i Gregory Pincus: la píndola anticonceptiva. Tota la seva vida va defensar, enfront dels crítics amb el seu invent, la creixent llibertat que busquen els éssers humans per separar el sexe de la reproducció, i en aquest context també va vaticinar que la procreació 'in vitro' seria el futur del món desenvolupat.

Entre els molts reconeixements que va rebre el químic hi ha, per exemple, el premi Alecrín 2007, que atorga cada any l'associació feminista espanyola del mateix nom. El guardó li va ser concedit per haver inventat "un dels pilars sobre els quals es va construir la llibertat sexual". I és que el fàrmac va regalar a les dones una llibertat desconeguda fins llavors: la de decidir el moment en què volen quedar embarassades.

Amb la possibilitat d'aquesta planificació, les dones van tenir més accés a l'educació i al mercat laboral, la qual cosa fins avui està facilitant la seva emancipació. Djerassi va subratllar sempre aquesta funció de la píndola, així com la de prevenir molts avortaments.

Després del seu gran descobriment, Djerassi va començar a fer classes com a docent a la Wayne State University a Detroit (EUA) i a partir de 1959 va ser catedràtic a la prestigiosa Universitat de Stanford, a Califòrnia.

Durant la seva carrera professional va publicar més de mil treballs científics, va obtenir nombrosos premis i més d'una trentena de doctorats honorífics. Amb els anys, a Stanford va anar desviant el seu interès de les recerques merament científiques a les qüestions relacionades amb els efectes socials de la biomedicina, i especialment dels avanços tecnològics per separar la reproducció del sexe.

D'altra banda, va fundar a prop de San Francisco una espècie de refugi per a artistes, sota el nom de SMIP, i en aquest marc va desenvolupar un programa (Djerassi Resident Artist Program) amb el qual en les últimes dècades va poder donar suport a uns dos mil artistes (pintors, músics, escriptors i escultors). Aquest programa va sorgir en reacció a una gran tragèdia de la seva vida: el suïcidi de la seva filla, una jove pintora, el 1978, als 28 anys d'edat, un fet del qual el professor, segons va confessar en declaracions a Efe el 2013 a Viena, no va aconseguir recuperar-se mai. "Vaig voler crear alguna cosa amb vida a partir de la seva mort", va dir llavors.