The New York TimesS'han trobat fragments de lluna als llocs més inèdits. A Virgínia Occidental es va perdre misteriosament una roca lunar. Fins que un bon dia d'estiu va aparèixer a la lleixa d'una llibreria al soterrani d'un dentista retirat. Temps enrere se'n va perdre una altra a Colorado. Va reaparèixer a casa d'un antic governador. A Arkansas en va aparèixer un fragment entre els objectes de record de l'antic president Bill Clinton. Els casos de roques lunar i meteorits perduts i retrobats són molts. I no només als Estats Units. També n'han desaparegut d'un museu de Malta i una altra d'Hondures, que algú va intentar vendre a un agent federal secret a Miami.
Parlem de peces rares d'art? De joies d'un valor inestimable? Res de tot això. Totes aquests peces eren, literalment, de més enllà d'aquest món: roques lunars, mostres de meteorits i del que en diuen astromaterials que la NASA havia deixat en mans dels investigadors o que van ser lliurats com a regal a mandataris dels EUA i de l'estranger. Se n'han perdut centenars. Ara, la NASA vol prendre mesures. Per això cal seguir la pista dels fragments que s'han anat perdent. El problema és que durant molts anys han estat oblidades. No s'ha fet cap tipus de seguiment sobre el que n'han fet els dipositaris originals.
On són?
Han estat destruïdes, robades o no estan controlades. N'hi ha que van ser regalades pels astronautes o presidents dels Estats Units a dignataris d'arreu del món. D'altres, els responsables de la NASA les van deixar en préstec per fer recerca, per educació o exhibició pública. Fins i tot hi ha objectes que després de passar anys a l'espai exterior s'han convertit en souvenirs degradats a la mateixa categoria d'un joc de claus de cotxe o unes postals de 29 centaus.
El 2004 es van perdre sis mostres de meteorits enviades a un laboratori de la Carnegie Institution for Science de Washington. El 1978 la NASA va enviar una mostra lunar amb forma de disc a l'Observatori Astronòmic Mount Cuba, a Greenville (Delaware). Trenta anys més tard van preguntar pel disc però l'encarregat que se n'ocupava ja era mort. La mostra (una roca de terra lunar d'uns 15 cm) havia desaparegut. La NASA diu que l'observatori no la va poder trobar, però un membre de la junta directiva del centre sosté que durant un temps havia desaparegut però l'encarregat que ara és mort la va retornar.
Seguir la pista d'un tros de lluna
Un altre cas és el d'un fragment lunar d'1,1 g, una de les mostres lunars recollides pels astronautes de l'Apol·lo 17 el desembre del 1972. Un any més tard li van regalar al governador de Virgínia Occidental. En els últims anys la seva localització era desconeguda, fins que el fragment va tornar a emergir el juny del 2010, en una caixa guardada al soterrani de Robert T. Conner, un dentista retirat. L'única relació entre ell i el governador a qui li van regalar el fragment lunar era Arch A. Moore Jr., el seu germà, mort l'any 2002.
El germà de Moore era propietari d'un despatx d'advocats a Washington i a la caixa que contenia el fragment lunar també hi havia papers de la seva oficina. El fragment era de la mida aproximada d'una moneda de deu centaus, era a dins d'una bola de cristall muntada en una placa de fusta. Conner mai no li va donar gaire importància. "No feia gaire goig, la veritat", va dir Conner, de 76 anys, que va decidir entregar-la a les autoritats. "He vist trofeus de bitlles més bonics", va dir.
La magnitud de la pèrdua
El mes passat l'inspector general de la NASA, Paul K. Martin, va determinar que 517 roques lunars i altres mostres d'astromaterials que van ser enviades entre el 1970 i el 2010 s'havien perdut o les havien robat. Un informe publicat per l'equip de Martin indicava que 11 dels 59 investigadors de Houston i Washington que van ser sotmesos a auditoria no podien retre comptes de totes les mostres prestades per la NASA.
A més es van trobar altres anomalies, com ara investigadors que tenien objectes que, segons els registres de l'agència espacial, o bé no existien o bé havien estat prestats a altres col·legues sense haver avisat ni haver-ne deixat cap tipus de constància.
D'altra banda, l'agència espacial no havia actualitzat els registres de 12 investigadors amb mostres que havien mort, s'havien retirat o havien marxat, en algun cas sense retornar les mostres. Un investigador, assenyalava l'informe, encara tenia unes mostres lunars des de feia més de 35 anys, tot i no que no tenia constància d'haver-les fet servir com a objecte de la seva recerca.
Regal diplomàtic
Va haver-hi un temps en què les roques lunars es van convertir en un obsequi per afalagar governants. L'informe va concloure que l'Oficina per a l'Adquisició i Conservació d'Astromaterials del Johnson Space Center, a Houston, encarregada d'una col·lecció de 163.000 mostres d'astromaterial de la NASA, no només no tenia prou control sobre els préstecs per a la recerca, l'educació i l'exhibició pública de roques lunars i altres peces, tampoc controlava les mostres que van rebre els dignataris nord-americans i d'altres països com a regal. De fet, a l'informe que denuncia les pèrdues no hi consten, malgrat que se sap que n'hi havia moltes.
Els especialistes en roques lunars diuen que la mateixa NASA també hauria de tenir un inventari sobre el que ells mateixos van regalar. Estimen que, després de les missions Apol·lo 11 i Apol·lo 17, gairebé 400 roques lunars van ser lliurades a dirigents nord-americans i de la resta del món. D'aquestes, gairebé 200 s'han destruït o robat.
Els portaveus de la NASA a Washington i a Houston van dir que l'inspector general havia informat d'unes pèrdues que representaven només una petita part de les desenes de milers de mostres d'astromaterial que l'agència espacial ha deixat a científics d'arreu del món durant més de 40 anys. Concretament, les mostres perdudes suposaven menys d'una centèsima part de l'1% de les mostres que han estat retornades correctament durant els últims 40 anys.
Ara per ara, malgrat les pèrdues la NASA ni es planteja deixar de facilitar mostres als investigadors. "Tot i que aquestes pèrdues són sempre lamentables, i que la NASA està d'acord amb l'opinió de l'informe de l'inspector general que seguir millorant certs procediments podria reduir la taxa d'incidències, els beneficis científics de fer que aquestes mostres siguin accessibles per a l'estudi han superat de llarg el petit risc de pèrdua", va declarar el portaveu de la NASA a Houston.
Els responsables de la NASA han manifestat que han començat a posar en marxa les recomanacions de l'informe, que reclamava a l'agència, entre altres mesures, la realització de contractes de préstec per a les diverses menes de material i que la supervisió del procés d'inventariat fos més estricta. Jeffs va dir que tot i que la NASA va amonestar per carta alguns investigadors involucrats en la pèrdua de mostres, no els va retirar els privilegis d'investigació.
Caçadors de roques
Poques persones als Estats Units han dedicat tanta atenció a les roques lunars com Joseph R. Gutheinz Jr., un advocat de Texas que té a l'escriptori un globus terraqüi rotatori en què es llegeix "Caçador de roques lunars". No és un títol oficial (és un regal dels seus fills), però podria ben bé ser-ho: Gutheinz i els seus estudiants de justícia penal a la Universitat de Phoenix i l'Alvin Community College, a Alvin (Texas), han ajudat a localitzar 77 roques lunars que estaven perdudes, incloent-hi les que havien estat lliurades als governadors de Colorado, Missouri i Virgínia Occidental.
"Si algú posa una roca lunar en mans d'un governador i aquest se la queda o la perd, si una cosa com aquesta no es pot evitar, potser vol dir que no són tan curosos", diu Gutheinz, que antigament va treballar com a agent especial de l'oficina general d'inspecció de la NASA. "I si no en tenen prou cura, i se les enduen a casa, què més es poden endur, a casa?", afegeix. Quan treballava com agent a la NASA, Gutheinz va dirigir una operació policial secreta a Miami per recuperar una roca robada a Hondures l'any 1998. Es va anomenar operació eclipsi lunar . Gutheinz va llançar l'ham posant un anunci a l' USA Today que deia "Es busquen roques lunars". Li va trucar un home que els oferia la venda d'una roca lunar autèntica. En demanava 5 milions de dòlars.
