NEANDERTALS: GRAN CERVELL, BAIXA INTEL·LIGÈNCIA
Fa uns 2,5 milions d'anys van sorgir els primers representants del gènere Homo com l' Homo erectus i l' Homo habilis . En aquests fòssils és impossible precisar el pes del cervell, per la qual cosa s'utilitza la capacitat cranial, representativa de la mida d'aquest òrgan. Per exemple, la de l' Homo erectus oscil·lava entre els 900 cc i els 1200 cc (centímetres cúbics).
Nosaltres, en canvi, tenim una capacitat cranial mitjana d'uns 1.350 cc, un xic més petita que la dels neandertals, que era aproximadament d'uns 1.450 cc. ¿Això vol dir que els neandertals eren més intel·ligents que nosaltres? Doncs, no. L'estudi comparatiu dels fòssils i de les eines que van utilitzar les diferents espècies d'homínids mostra una dada curiosa: totes es van especialitzar en la fabricació d'unes eines molt concretes, però no es detecta cap innovació significativa des dels seus orígens i fins a la seva extinció.
En el cas dels neandertals, les eines que fabricaven i utilitzaven fa 250.000 anys eren exactament les mateixes que encara feien servir quan es van extingir, fa només 30.000 anys. I cap altre homínid ha produït expressions artístiques generalitzades i abundoses.
L'anàlisi del genoma neandertal ha revelat l'existència de 78 gens implicats en el desenvolupament del cervell que presenten diferències significatives respecte dels nostres. Alguns d'aquests gens intervenen en la formació de l'escorça cerebral i en la seva plasticitat, que es mantenen durant tota la vida molt més semblants als dels infants. Efectivament, la mida no ho és tot. La plasticitat també forma part de la intel·ligència.
