Najat El Hachmi, enganxada a la prosa de Rodoreda

La va descobrir quan tenia catorze anys gràcies a un fragment d' Aloma integrat en un exercici del llibre de text de llengua catalana. El que era només feina, aviat es va convertir en plaer. Estirant el fil va arribar fins a Mirall trencat. I, des d'aquell moment, l'escriptora Najat El Hachmi viu enganxada a la prosa de Mercè Rodoreda. Defineix Mirall trencat com "una obra mestra" i en destaca la capacitat constructiva de la trama: "És una novel·la perfecta, no hi balla cap detall".

Des dels catorze anys l'ha rellegit unes vuit vegades i se la sap pràcticament de memòria. "És la història d'una família amb molts personatges i trames encreuades sense cap punt feble en la construcció. Això és el que més m'impressiona, la capacitat d'encaixar tant amb allò que s'explica com amb la manera de fer-ho i de dibuixar el que està passant. Cada relectura és millor que l'anterior, hi trobo més coses", explica l'escriptora.

És per això que si se li demana el títol d'un llibre que l'hagi marcat especialment no ho dubta ni dos segons. La resposta és automàtica i no hi ha un segon títol que pugui fer ombra a la primera opció. Mirall trencat va ser, en certa manera, la seva porta d'entrada a la literatura i, també, el llibre en què ha anat descobrint més matisos. L'autora de L'últim patriarca, que acaba de publicar La caçadora de cossos, recomana, doncs, aquesta obra de maduresa de Rodoreda que narra la història de tres generacions de la família Valldaura i posa sobre la taula els equilibris de la protagonista per ascendir socialment en un clima polític i social convuls.