Publicitat
Publicitat

Diana Nyad, nedadora de 61 anys, espera ser aquest estiu la primera persona a creuar de Cuba a Florida sense gàbia pels taurons

Nedar entre taurons durant 166 km

Diana Nyad ben aviat intentarà assolir una proesa que no ha fet mai cap esportista: nedar tot un dia i tota una nit, i seguir nedant tot un dia i tota una nit, i encara seguir tot un dia.

Nedarà unes 60 hores en la mar agitada, i travessarà els 166 km de l'estret de Florida entre Cuba i Key West (Florida). Cada hora i mitja pararà durant uns minuts i, flotant, ingerirà un preparat proteic i potser un tros de plàtan o un pessic de mantega de cacauet. Segurament veurà visions i haurà de suportar innombrables picadures de medusa. En el trajecte, la sal marina li farà cremades a la pell i la llengua li quedarà seca i del tot encartonada. " Serà la proesa de resistència física més desmesurada, inaudita i increïble que mai hagi vist a la vida", diu Steven Munatones, campió de natació en aigües obertes, que dirigeix Open Water Source (organització i portal d'internet californià dedicat a aquesta modalitat) i que serà un dels observadors independents presents en la travessa. "No em puc imaginar ser a l'oceà durant 60 hores. Em sembla inimaginable fer el que sigui durant 60 hores. És inconcebible". "Sobretot a la seva edat", afegeix. Té 61 anys.

Nyad ja havia intentat una vegada, sense èxit, fer aquest mateix recorregut: va ser el 1978, quan tenia 28 anys. Va nedar en una gàbia antitaurons durant 41 hores i 49 minuts, fins que la mala mar i els forts corrents van provocar que s'allunyés de la trajectòria prevista i va haver de renunciar-hi. Havia fet 80 quilòmetres. Un any més tard va nedar 164 quilòmetres entre Bimini (Bahames) i Jupiter (Florida), sense gàbia antitaurons. Encara manté el rècord del recorregut oceànic més llarg. Aquesta vegada, amb més tecnologia, i amb un cos maltractat, però fort, està segura que ho aconseguirà. "Sóc físicament més forta que aleshores, tot i que quan en tenia vint i escaig era més ràpida", diu Nyad, que sembla tenir prou força per desafiar un defensa de futbol americà. "Tinc força, potència i una gran maduresa i resistència psicològica: hi estic preparada".

L'edat confereix resistència

Michael J. Joyner, professor d'anestesiologia i de recerca en el camp de l'activitat física a la Clínica Mayo, considera que els atletes de més edat, sobretot els excepcionals, obtenen bons resultats en esports de resistència, perquè l'entrenament i l'experiència poden compensar la pèrdua de velocitat. La natació, a més, té un component tècnic molt important, que anirà a favor de Nyad. "Hi ha molts exemples de gent que ha fet tota mena proeses brutals amb els cinquanta ben passats o amb més de seixanta", diu Joyner. "Si la logística funciona, si no ho impedeix una tempesta forta o els corrents, és factible. No es pot donar per fet; però tampoc no seria cosa feta si fos el mateix Michael Phelps qui ho intentés".

Si Nyad creua de Cuba a Key West, serà la primera persona a fer-ho sense gàbia antitaurons. El 1997, una dona australiana va fer la travessa en una gàbia antitaurons. Però amb la barca que arrossega la gàbia, la natació esdevé més lleugera i més ràpida; la dona va completar la travessa en menys de 24 hores.

Territori desconegut i gran deute

"Em moc en un territori desconegut", diu Nyad. Aquesta vegada, Nyad, nedadora maratoniana consumada i comentarista esportiva, no prendrà cap risc. Ha entrenat més (durant un any i mig) i ha canviat el seu règim alimentari. L'any passat, a Mèxic, va nedar durant 24 hores. Ha muntat un petit exèrcit de persones (un total de 22) que l'ajuden fent tasques de suport. Tot l'equip viatjarà a Cuba amb els visats corresponents, i intentaran arribar en el termini dels tres dies de la seva travessa (l'any passat es va cancel·lar un intent per culpa de problemes amb els visats).

"Aquesta és la part que més m'interessa de la Diana", afirma Munatones. "No només la part de la natació. Hi ha gent capaç de nedar com ella. Però no tenen la seva capacitat organitzativa i política, ni la seva oratòria ardorosa". També té la tecnologia de la seva banda: satèl·lits, sistemes de posicionament, software avançat de navegació i fins i tot escuts antitaurons electromagnètics; res de tot això era al seu abast el 1978. El cost de tot plegat és d'uns 500.000 dòlars. Ha reunit fons i ha exhaurit els seus propis estalvis, però encara fa curt: li falta reunir 150.000 dòlars. Nyad, que treballa com a comentarista de la NPR (National Public Radio), es fa la desentesa. "Si acabo amb un deute de 150.000 dòlars, això no em traurà la son", diu.

De moment, quatre especialistes fan previsions meteorològiques a set dies vista per determinar amb precisió el moment més indicat perquè Nyad nedi: un oceanògraf que fa previsions a partir de dades de satèl·lit, un meteoròleg especialitzat en el corrent del golf, un segon meteoròleg que treballa a la CNN i dos funcionaris de la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica).

Durant el trajecte, per traçar la ruta, un tripulant experimentat, David Marchand, estarà connectat amb el seu portàtil equipat amb eines de navegació de gran precisió per avisar immediatament en el moment que Nyad surti de la ruta prevista. "El primer i el segon dia volem mar plana", diu Marchand, que a bord de la barca d'abastament, es mira el seu portàtil sota la llum del sol, posant-se una tovallola al cap. "Pel que fa al tercer dia… és difícil tenir tres dies de mar plana. Però fins i tot amb mar plana pot ser que hi hagi una tamborinada amb trons i pluja durant 15 minuts o una hora, i després torni la calma. No te'n pots escapar. I nedar en aquestes condicions es gairebé impossible. S'han de superar aquestes situacions sense perdre el rumb". Dos homes en caiacs seguiran cada braçada de Nyad. Portaran un escut antitaurons: unes vares de neoprè que emeten ones elèctriques que foragiten els taurons. Les aigües entre Cuba i Key West estan infestades de taurons. Però l'escut no ofereix una garantia total. Si fallés, com va passar l'any passat al Carib quan una altra dona feia una travessa maratoniana, a bord hi haurà quatre submarinistes amb arpons disposats a saltar.

Altres dispositius són més aviat casolans. A Nyad li seria difícil seguir tota l'estona la barca amb la mirada, i els membres de l'equip van descobrir que si lligaven una cinta a un pal llarg i el posaven a l'oceà, ella podia veure la línia a sota l'aigua.

"Les grans preocupacions són que es mantingui desperta, concentrada i hidratada", diu el metge que s'ocupa dels aspectes relatius a la natació, el Dr. Michael S. Broder, professor de medicina a UCLA (Universitat de Califòrnia Los Angeles). Alguns dies les llargues sessions de natació l'han posat malalta, d'altres no. "Com que no hi ha ningú que ho hagi fet abans, la causa de les diverses reaccions físiques que ha experimentat no estan prou clares, diu Broder. La ment també li pot jugar una mala passada. Les condicions que haurà de patir a l'oceà no es poden qualificar de cap altra manera que d'hostils. No hi haurà cap posta de sol bonica que li aixequi els ànims, com seria el cas si fes ciclisme o cursa a peu, ni cap música o cap conversa no la distraurà.

Al ritme de Janis Joplin

En canvi, Nyad canta cançons de Neil Young, els Beatles o Janis Joplin; i potser les canta milers de vegades al dia com a defensa contra la monotonia i per no distreure's. Li agraden les cançons que tenen una cadència que es pot acordar amb la seva braçada, com ara Ticket to ride , dels Beatles. "Estàs sola amb els teus pensaments, més que en cap altre esport", diu.

Però, per què tornar a passar per aquest calvari? Nyad situa l'origen de la causa en el moment que es va adonar que estava a punt de fer 60 anys. Necessitava un objectiu nou i fort per renovar les energies i tornar a tenir ambicions. Tot i que el 1979 va deixar la natació de cop i volta perquè n'estava farta, va tornar a pensar en la seva travessa inacabada cap a Key West. "Això és el que em cal per treure'm de sobre el malestar", va dir. "Necessitava alguna mena de compromís per plantar cara al futur. Amb un repte com aquest no tinc temps per lamentar-me i pensar què serà de la resta de la meva vida; no hi dono voltes. Estic immersa en el dia a dia. Em dóna tanta energia!"

Ara Nyad ja no neda amb la fúria amb què ho feia quan era jove, quan intentava superar els abusos sexuals que, segons diu, va patir quan era adolescent. En tot plegat hi ha l'ego, esclar; però nedar l'ha ajudat a canviar de rumb, diu, i afegeix que li agradaria que també servís per donar força a altres persones de la seva edat. "M'agradaria que algú digués: «Així vull viure jo la vida a la seva edat»", afirma. "Vull que la flama brilli amb força. Hem canviat molt. Els de la generació dels nostres pares, amb 60 anys, consideraven que ja eren vells. Jo estic a la meitat de la maduresa".

Més continguts de