Publicitat
Publicitat

En els seus escrits explica la seva passió per aquesta pseudociència, que també el va ajudar en el camp de la física

Newton també va provar l'alquímia

El gran físic i matemàtic anglès Sir Isaac Newton, nascut el 4 de gener del 1643, era poc sociable. No practicava cap exercici recreatiu, no tocava cap instrument, no jugava a cartes, ni es divertia muntant a cavall. Va titllar la poesia d'"una mena de fotesa inventiva" i l'única vegada que va assistir a una òpera va marxar abans del tercer acte. Newton no es va casar mai, no va tenir cap relació amorosa coneguda i és possible que, amb 85 anys, morís verge. "Mai no vaig tenir notícia que es dediqués a cap distracció", va dir el seu ajudant, Humphrey Newton. Considerava perdudes les hores que no destinava als seus estudis i investigacions.

Afició oculta

Però no només va ser capaç d'elaborar les lleis universals del moviment i la gravitació, formulant unes equacions que encara avui s'utilitzen per calcular les trajectòries de les naus espacials enviades a Mart; no es va limitar a descobrir les propietats espectroscòpiques de la llum i a inventar el càlcul diferencial. Sir Isaac Newton tenia una altra passió intel·lectual paral·lela que va mantenir oculta però que, per la intensitat de la seva devoció, sovint superava la mecànica celeste. Newton era un alquimista seriós i, durant tres dècades, es va escarrassar dia i nit en un forn tètric, buscant com transmutar una substància elemental en una altra.

¿Com és possible que l'home que competeix amb Albert Einstein pel títol del "físic més gran de la història", l'home que s'ha designat encertadament com l'"arquitecte en cap del món modern", s'hagi dedicat amb tanta devoció a una cosa que sembla als ulls moderns una fantasia medieval? Segons el punt de vista de William Newman, catedràtic d'història i filosofia de la ciència a la Universitat d'Indiana, a l'època hi havia moltes raons empíriques i teòriques per prendre's seriosament els principis de l'alquímia, per creure que els compostos es podien separar en els seus constituents bàsics i que es podien tornar a configurar, formant altres substàncies.

Els miners extreien del subsòl manats retorçats de coure i plata amb forma de peduncles de planta que suggerien que les venes dels metalls i minerals proliferaven en el subsòl amb una mena d'exuberància vegetal. Les fonts d'aigua pròximes a les mines semblava que posseïssin propietats extraordinàries. Si, per exemple, se submergia una barra de ferro en les aigües cerúlies de les fonts de vidriol de l'actual Eslovàquia, la peça emergia del bany lluent com el coure, com si les partícules fosques i apagades del material original s'haguessin transformat a nivell elemental. "Per a Isaac Newton, era del tot raonable creure en l'alquímia", diu Newman.

Física i alquímia

Newman sosté que les investigacions alquímiques de Sir Isaac el van ajudar a assolir un dels seus grans èxits en el camp de la física: el descobriment que la llum blanca consisteix en una barreja de rajos de color i que un feix de llum separat amb un prisma en el conegut arc iris, de colors de l'espectre visible, podia tornar a compondre un feix blanc si s'hi interposava una nova lent.

"Jo gairebé diria que l'alquímia va ser determinant per als descobriments de Newton en òptica", diu Newman. "El que fa Newton no és només fer passar la llum per un prisma, ell torna a sintetitzar la llum. Ho hem de considerar com un cas de transferència tecnològica, de la química a la física", diu Newman.

Amb els dissolvents adequats i les reaccions necessàries, els investigadors creien que seria possible reduir una substància als seus constituents fonamentals, als seus corpuscles (aquesta és la paraula emprada per Newton), i a continuació fer que adoptessin noves configuracions. És cert que també van aparèixer xarlatans. Newton va demostrar que era absolutament intransigent amb les martingales.

Més continguts de