Publicitat
Publicitat

INVESTIGACIÓ EN GASTRONOMIA

Llibertat per crear. Aquest és el lema del nou Bulli que obrirà les portes el 2014

Ni horaris ni reserves ni rutines

Ferran Adrià ha perdut la raó, posseeix facultats especials i és objecte de supersticions diverses. Aquesta és la definició que fan els diccionaris dels bojos. No gaire allunyada de la dels genis, éssers sobrenaturals amb poders màgics. Després de l'exposició de Ferran Adrià a la cimera internacional de gastronomia Madrid Fusión, cal digerir. El nou projecte no s'entén ni es pot explicar amb xifres, fotografies o comparacions. És un concepte original en si mateix.

El Bulli, que encara està obert, servirà l'últim plat el pròxim 30 de juliol. L'endemà començarà el projecte El Bulli Foundation, que obrirà el 2014. Ho farà com les llavors que han de morir per esdevenir un arbre. Aquest pas és l'alternativa a podrir-se. Es podria mantenir com està o vendre, però tot el camí fet fins avui es truncaria. Només s'hi val mirar endavant. Per això la presentació que s'havia de fer l'any vinent es va fer ahir.

Només l'essència del projecte que va començar el 1987 es mantindrà igual. Va ser quan el restaurant va tancar sis mesos perquè no hi anava "ningú". Ho va explicar el cuiner davant un auditori ple. Va explicar com, des de fa 25 anys, El Bulli s'ha anat carregant tot el que és prescindible. El concepte de cuina va canviar el 1993 amb un espai de 350 metres quadrats per a deu cuiners, el 2000 es va separar la creativitat de la producció amb el primer taller de cuina de la història, un any més tard es va decidir tancar al migdia, i es va deixar de guanyar un milió d'euros a l'any, i tot això abans de suprimir la carta.

La incomprensió sempre ha estat el preu de la llibertat necessària per crear, la mateixa que avui mou el cuiner. Quan El Bulli va començar a ser comprensible, sense cap motiu aparent, el 2009 Adrià ho va veure clar: "En el format passava alguna cosa, ja no era vàlid per seguir creant, era tot massa previsible, havies de servir 320 plats i sabies tot el que passaria, calia buscar un nou estímul". El nou estímul és tornar a la societat la sort que considera que ha tingut, "crear talent, creativitat, riquesa, llocs de treball, i fer que el món i la gent evolucioni" amb una fundació privada.

Aquest espai ha de ser imprevisible, sense murs ni seguretat, arriscat, sense horaris ni reserves ni rutines. Llibertat per crear. Aquest és el lema de la fundació. "És molt simple, però és el més difícil que hi ha a la vida. Si us dediqueu a crear, el somni és aquest", va exposar. La fundació ha de servir per unir el projecte creatiu, arquitectònic, històric i mediambiental en un espai únic, la cala Montjoi, i sense destruir res. L'arquitecte, Enric Ruiz Geli, va dir que l'energia de la terra, la salinitat de l'aigua, la fotosíntesi i la temperatura es traslladaran als edificis. I va posar com a exemple que la informació dels arbres captada amb sensors dictarà l'estat dels espais.

Filòsofs, cuiners i publicistes
Enganxat a l'actual restaurant hi haurà quatre parets amb un arxiu físic i digital on es preservaran els milers de documents generats al llarg de la història del restaurant, una sala de brainstorming i una altra "on passaran coses". Adrià va explicar, amb plena normalitat, que per aquests espais hi passarien "publicistes, filòsofs, cuiners, periodistes i col·laboradors de Harvard". Va dir que també vol un lloc on pensar, tranquil: "Volem un lloc on puguem reflexionar com han de ser els llocs per crear. És la idea de tenir idees. És l'ideari".

L'espai, de vidre, tindrà forma de cinc mitges ampolles de costat amb una estructura metàl·lica a la part superior. Tot el complex ha de tenir una intensa relació amb el món marí: "És una part molt poètica, molt boja, perquè cal una certa bogeria, hem de fer el més semblant al paradís". Els edificis són importants però no imprescindibles. La clau és la creació i la divulgació del coneixement, i per això es viurà un Gran Hermano creatiu que es podrà seguir per internet. Les càmeres perseguiran els cuiners perquè el món pugui presenciar en directe el part. Tot això no serà barat, però els diners no són problema quan es compta amb grans empreses i inversors per donar contingut i capital a la fundació privada, però, sobretot, es parteix de la idea que "l'avantguarda és insostenible".

Més continguts de