‘Ni-ni’ per força: el drama dels discapacitats intel·lectuals

BarcelonaUns 2.000 discapacitats intel·lectuals d’entre 16 i 21 anys no poden afrontar enguany la complicada tria entre treballar o estudiar. El grup Dincat (Discapacitat

Intel·lectual Catalunya) denuncia la discriminació que pateix el col·lectiu, que es troba sense oportunitats de seguir-se formant en l’etapa postobligatòria per la falta de continguts adaptats, però que tampoc troba feina pel bloqueig dels recursos destinats als diferents programes d’inserció.

Per canviar aquesta situació, demanen que Ensenyament acceleri la implementació dels itineraris formatius específics (IFE) per a alumnes de més de 16 anys amb necessitats específiques. D’altra banda, volen que es recuperin els nivells d’inversió “previs a les retallades” dels programes d’inserció per trobar feina.

“El dret al treball és més que una feina en si, dóna una oportunitat a les persones per sentir-se realitzades”, apunten des de Dincat, i expliquen que moltes de les persones amb discapacitat intel·lectual que no troben feina tampoc tenen alternativa i “es queden a casa sense fer res, de manera que les seves famílies s’han d’encarregar que estiguin actives”. La federació, que agrupa unes 300 entitats socials, apunta que la legislació preveu una igualtat d’oportunitats entre les persones amb discapacitat i la resta, però que a la pràctica no hi ha mecanismes que ho garanteixin.

Nous cursos l’any vinent

Un primer pas per garantir aquesta igualtat serien els IFE que entraran en funcionament el curs vinent. Dincat demana que s’acceleri la implementació d’aquest projecte. La Generalitat, per la seva banda, apunta que aquests cursos seran una prova pilot, que comptaran amb un centenar de places i es posaran en marxa al setembre. De fet, Ensenyament concreta que aquest mes de maig ja s’obriran les inscripcions. Els IFE seran cursos reglats, de quatre anys de durada, amb un elevat component pràctic. La idea és que puguin accedir-hi tant els graduats d’ESO com els que no ho són. Dincat admet que aquest programa seria un primer pas per al reconeixement de les necessitats de les persones discapacitades, però “no serà suficient” del tot.

Actualment, quan una persona amb discapacitat intel·lectual aprova l’ESO ho té molt difícil si la seva opció és seguir-se formant. En molts casos, l’alumne no aprova la secundària, fins i tot expressament, per no trobar-se que no pot fer un grau mitjà per una falta d’adaptació de continguts que sí que es dóna a l’ESO. També n’hi ha que renuncien a l’ESO, una situació que compensa en part el programa de formació i inserció (PFI), que sí que ofereix una formació específica però només de dos anys.

Dificultats per trobar feina

El bloqueig a l’hora de formar-se també es produeix en la recerca de feina. Per evitar-ho, Dincat demana a la Generalitat que destini més recursos als diferents programes d’inserció laboral. D’una banda, volen que el Govern inverteixi els mateixos recursos que dedicava abans de les retallades als programes destinats a l’empresa ordinària per a persones amb discapacitats lleugeres o moderades, però també reclamen que l’administració autoritzi noves contractacions als centres especials de treball (CET)

per a persones amb grans necessitats de suport.

BERTA SADORNIL

“Estic buscant feina com a ajudant de cuina”

La Berta (22 anys) va renunciar a treure’s l’educació secundària obligatòria i va optar per un programa de formació i inserció (PFI) d’arts gràfiques per obtenir uns coneixements més específics. Si hagués aprovat l’ESO, no hauria pogut fer el PFI. Malgrat tot, a la Berta no la va acabar de convèncer un curs d’arts gràfiques a l’escola L’Arrel, i va ser aleshores quan va fer un curs d’atenció al client i manipulació d’aliments a través de l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH). Es tracta d’un curs molt pràctic, on la noia va aprendre a fer d’ajudant de cuina i de sala, i té clar que la primera opció és la que li va agradar més.

La Berta ja ha fet fins a quatre entrevistes a través del Programa Integrals - Garantia Juvenil, però en cap ha aconseguit un contracte, de moment. Segons Dincat, part de la culpa que no trobi feina és de les retallades fetes als programes d’inserció a l’empresa ordinària. La federació assegura que els últims anys s’ha reduït el nombre de persones dedicades a la inserció, la qual cosa dificulta trobar feina als joves com la Berta. “Aquests professionals fan una tasca de seguiment de la persona, li busquen les ofertes que li poden anar millor i les ajuda a aconseguir la feina. Acompanyar i orientar les persones discapacitades requereix recursos”, expliquen des de Dincat.

Canvi de mirada

Des de l’ACIDH, la tècnica d’inserció laboral Ana Azañón demana un canvi de mirada de la societat. “Cal donar una oportunitat a les persones discapacitades, perquè ens poden sorprendre”, reivindica.

Per poder fer carrera en el món de l’hostaleria, però, la Berta també necessitaria un títol d’anglès. Ho té difícil per la falta de continguts adaptats a les acadèmies. Dincat recorda que “teòricament hi ha d’haver una igualtat d’oportunitats, però a la pràctica les persones discapacitades no en gaudeixen”, ja que les acadèmies no estan obligades a adaptar els continguts dels cursos.

Uns 2.000 discapacitats intel·lectuals d’entre 16 i 21 anys no poden afrontar enguany la complicada tria entre treballar o estudiar. El grup Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya) denuncia la discriminació que pateix el col·lectiu, que es troba sense oportunitats de seguir-se formant en l’etapa postobligatòria per la falta de continguts adaptats, però que tampoc troba feina pel bloqueig dels recursos destinats als diferents programes d’inserció.

Per canviar aquesta situació, demanen que Ensenyament acceleri la implementació dels itineraris formatius específics (IFE) per a alumnes de més de 16 anys amb necessitats específiques. D’altra banda, volen que es recuperin els nivells d’inversió “previs a les retallades” dels programes d’inserció per trobar feina.

“El dret al treball és més que una feina en si, dóna una oportunitat a les persones per sentir-se realitzades”, apunten des de Dincat, i expliquen que moltes de les persones amb discapacitat intel·lectual que no troben feina tampoc tenen alternativa i “es queden a casa sense fer res, de manera que les seves famílies s’han d’encarregar que estiguin actives”. La federació, que agrupa unes 300 entitats socials, apunta que la legislació preveu una igualtat d’oportunitats entre les persones amb discapacitat i la resta, però que a la pràctica no hi ha mecanismes que ho garanteixin.

Nous cursos l’any vinent

Un primer pas per garantir aquesta igualtat serien els IFE que entraran en funcionament el curs vinent. Dincat demana que s’acceleri la implementació d’aquest projecte. La Generalitat, per la seva banda, apunta que aquests cursos seran una prova pilot, que comptaran amb un centenar de places i es posaran en marxa al setembre. De fet, Ensenyament concreta que aquest mes de maig ja s’obriran les inscripcions. Els IFE seran cursos reglats, de quatre anys de durada, amb un elevat component pràctic. La idea és que puguin accedir-hi tant els graduats d’ESO com els que no ho són. Dincat admet que aquest programa seria un primer pas per al reconeixement de les necessitats de les persones discapacitades, però “no serà suficient” del tot.

Actualment, quan una persona amb discapacitat intel·lectual aprova l’ESO ho té molt difícil si la seva opció és seguir-se formant. En molts casos, l’alumne no aprova la secundària, fins i tot expressament, per no trobar-se que no pot fer un grau mitjà per una falta d’adaptació de continguts que sí que es dóna a l’ESO. També n’hi ha que renuncien a l’ESO, una situació que compensa en part el programa de formació i inserció (PFI), que sí que ofereix una formació específica però només de dos anys.

Dificultats per trobar feina

El bloqueig a l’hora de formar-se també es produeix en la recerca de feina. Per evitar-ho, Dincat demana a la Generalitat que destini més recursos als diferents programes d’inserció laboral. D’una banda, volen que el Govern inverteixi els mateixos recursos que dedicava abans de les retallades als programes destinats a l’empresa ordinària per a persones amb discapacitats lleugeres o moderades, però també reclamen que l’administració autoritzi noves contractacions als centres especials de treball (CET) per a persones amb grans necessitats de suport.

MIREIA ARCE

“El meu fill no pot continuar la formació”

En Guillem (17 anys) ha aconseguit el títol d’ESO després d’anys batallant per poder rebre aquest reconeixement i aconseguir les adaptacions curriculars necessàries, tal com explica la seva mare, la Mireia Arce. Ara està a l’espera que s’implementin els itineraris formatius específics (IFE) perquè el seu fill pugui seguir-se formant. De moment, li és gairebé impossible accedir tant a un cicle formatiu de grau mitjà com a un programa de formació i inserció (PFI), en el segon cas perquè ja té l’ESO superada. La seva mare tampoc ho veuria com una bona idea: “Els PFI no donen l’opció de fer marxa enrere. Un cop fes un curs, ja no podria canviar d’estudis”, diu. “Tenint en compte el grau de discapacitat del Guillem, triar uns estudis que no permeten rectificar seria un problema”, afegeix la mare.

D’altra banda, aquest jove de 17 anys també té bloquejada la via per fer un grau mitjà. La Mireia explica que les places adaptades que s’ofereixen per a persones amb una discapacitat psíquica són poques i estan molt sol·licitades. A la vegada, els centres que ofereixen cicles de grau mitjà sempre trien les persones que tenen un grau de disminució més reduït per ocupar aquestes places, i en Guillem té una discapacitat del 75%. “Es podria apuntar a un cicle no adaptat, però li seria impossible seguir-lo”, apunta la mare.

La Mireia explica, però, que una opció que considera ara és apuntar el Guillem només a unes determinades assignatures d’un cicle. “No tindria el títol, però podria demostrar una sèrie de competències i fer pràctiques professionals”, argumenta preocupada.

Els IFE, una necessitat urgent

Davant el bloqueig de les altres dues vies formatives, en Guillem i la Mireia estan expectants davant la implementació dels itineraris formatius específics (IFE). Serien uns cursets que li permetrien “adquirir unes competències bàsiques” i rectificar en cas de no sentir-se satisfet per l’itinerari triat. “Ara diu que vol ser pastisser, però d’aquí tres mesos potser vol ser jardiner”, exemplifica la mare del jove.