BarcelonaPatrocinio Pinto va arribar a l’Hospitalet de Llobregat l’any 2002. Quatre mesos després ho va fer Mary Hervás, la seva dona, i, dos anys després, els seus tres fills. Quan va decidir venir a Catalunya ja feia més de tretze anys que vivia a l’Argentina, on van néixer els seus fills, i on ell va emigrar quan només tenia 19 anys. A l’Hospitalet es va dedicar durant més d’una dècada a la construcció: “Hi havia setmanes que treballàvem de dilluns a diumenge, dotze hores al dia”, rememora.
El Patrocinio, bolivià orgullós de les seves arrels tot i que en els seus 46 anys ha viscut més temps fora de la seva pàtria que dins, va haver de fer front el gener passat a una altra prova vital: el diagnòstic de Chagas. “No em va sorprendre, ja estava mentalitzat”, assegura. De fet, va demanar fer-se l’analítica perquè feia poc l’hi havien diagnosticat a la seva dona, natural del mateix municipi on va néixer ell: Santiváñez, a 15 quilòmetres de Cochabamba (Bolívia). “Vam néixer al camp, en cases fetes de fang, on vivia la vinchuca. En algun moment ens va picar”, assumeix amb naturalitat.
Parla del Triatoma infestans, l’insecte que amb la seva picada transmet el paràsit. Pinto és un bon exemple de com de capriciosa pot ser aquesta patologia, perquè en el seu cas ha trigat prop de 30 anys a manifestar-se. Les proves que es va fer a l’Argentina l’havien descartat i, en el cas dels seus fills, tot i que en teoria també podrien estar infectats, les proves que els han fet fins ara també ho descarten. Pinto ha acabat fa poc el tractament de dos mesos contra la infecció, que ha seguit a l’Hospital Clínic de Barcelona, i confia que les analítiques que s’haurà de tornar a fer cada any donin un resultat negatiu. Com és viure amb el Chagas? Assegura que la seva vida no ha canviat gaire perquè la infecció no li ha provocat problemes greus i, a més, ha tolerat força bé el tractament, sense gaires efectes adversos. “Confio en els metges. “En qui més puc confiar?”, es pregunta.
Dos dels seus fills, de 17 i 19 anys, el febrer passat van decidir tornar a Bolívia, on viu la germana de Pinto, per continuar els estudis. “Estem sempre junts, malgrat la distància”, diu. Reivindica l’aprenentatge continu i és per això que està a punt d’acabar un curs sobre nutrició i es prepara per conduir un taxi. Tranquil i prudent, com les circumstàncies li han ensenyat a ser, de la seva Cochabamba natal recorda algun partit de futbol jugat amb l’actual president del país, Evo Morales. Sobretot, però, troba a faltar no poder veure més els seus pares, que es fan cada cop més grans. És per això que té clar que tornarà a viure a Bolívia, quan pugui, malgrat els 27 anys que ha passat fora i malgrat que va ser allà on el Chagas el va atrapar.
