"No hi ha les excuses del terrorisme i l'islamisme"

Samir viu a Barcelona des de fa nou anys. Treballa en una empresa exportadora de marbre i viatja molt sovint a Trípoli, la seva ciutat natal, per feina. Allà hi té els pares, sis germans i 18 nebots. Viu amb angoixa els esdeveniments a Líbia i es mostra escèptic amb la intervenció internacional.

Com es troba la seva família?

Ara per ara estan tots bé. Intentem parlar cada dia, però el telèfon no sempre funciona. El primer mes de la revolta gairebé no podia dormir ni menjar: em passava el dia buscant informació a internet i mirant Al Jazira. Al final t'acostumes al patiment, però a ningú li agrada veure com el seu país es va destruint cada dia i com fan mal al seu poble.

S'imaginava que podria esclatar una revolta contra Gaddafi?

No ho hauria dit mai. Em va sorprendre moltíssim veure la gent sortint al carrer a demanar llibertat. Ho havíem vist a Tunísia i Egipte, però a Líbia el règim ho controlava tot. De fet tot va començar demanant reformes, una mica més de llibertat: però la policia va disparar contra les manifestacions. I quan hi ha morts ja no es pot tornar enrere. Només li demano a Déu que s'emporti Gaddafi d'una vegada. Ja n'estem tips.

Com veu el paper dels joves?

Són el motor de tot. Els joves estan desesperats perquè no veuen cap mena de futur. Líbia està sobre un mar de petroli però la gent hi viu molt malament: no hi ha feina, no hi ha perspectives. Mentrestant, tres o quatre famílies viuen com a milionaris. A més no hi ha llibertats: si a l'ambaixada escolten aquesta conversa que estem tenint no em renovaran el passaport. Durant 40 anys només es podia parlar a favor del règim. La gent ha perdut la paciència.

Està d'acord amb la intervenció internacional?

Els primers dies semblava que tot anava bé, perquè van aturar l'avenç de les tropes de Gaddafi fins a Bengasi. Però després hem vist que la coalició no defensa ciutats com Misurata o Zaitan, a l'oest del país. Ara tinc por que preparin una partició del país, deixant l'est per a Gaddafi. Però per a nosaltres els de l'est també són libis.

Creu que el que està passant canviarà la imatge del món àrab?

Sí. Perquè en aquest cas no hi ha l'excusa de l'islamisme ni del terrorisme. El que ha passat és que hem dit que al segle XXI no hi pot haver dictadors, ni una corrupció descarada. Gaddafi diu que el rebels són d'Al-Qaida, i jo dic que Al-Qaida està morta: que són un grup de gent amagat a la muntanya que no es pot ni defensar a ella mateixa. Nosaltres som musulmans, però el nostre és un islam modern i els libis no permetrem que els radicals arribin al poder. Europeus o àrabs, tots sóm éssers humans: eren diferents els règims, però no els pobles.