Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

No guanyaràs mai. O sí?

Un científic americà crea una versió del vell joc del pedra, paper, tisores per demostrar les possibilitats de la intel·ligència artificial. Se suposa que un humà no ha de vèncer la màquina, que en descobreix les tendències i les contraresta. Però alguns lectors de l'ARA li porten la contrària

No se sap com, però si els humans juguen al vell pedra, paper, tisores sempre acaben més o menys en un empat. Això, però, és impossible si es juga contra el jugador virtual creat pel professor nord-americà Shawn Bayern. Actualment dedicat a l'advocacia, Bayern va ser investigador de programació a la universitat de Yale després de graduar-se. El New York Times ofereix aquest dissabte aquest invent seu, una manera lúdica de descobrir els nostres límits amb una joc senzill al qual han jugat nens de tot el món de diverses generacions.

Segons el diari nord-americà, els ordinadors poden imitar el raonament humà basant-se en regles simples i mitjanes estadístiques. Ara els lectors poden posar a prova la seva pròpia estratègia contra l'ordinador amb aquest joc: ho tenen molt difícil per guanyar la partida.

Un joc veritablement aleatori portaria sempre a un empat tènic: cada jugador guanyaria, empataria i perdria una tercera part de les jugades. Però les persones mai tenen un comportament realment i completament aleatori, i la màquina les pot estudiar. La màquina no guanya totes les jugades: perd les que necessita per explorar les tendències del rival i fabricar els patrons per derrotar-los. D'aquesta manera, en el balanç global manté l'avantatge. Sobretot, si es juga amb l'opció del rival veterà, que dóna a la màquina l'avantatge que tindria havent jugat ja 200.000 partides. Aquesta és la teoria: poseu-la a prova!

Alguns lectors de l'ARA que ja ho han provat asseguren que se n'han sortit. "14-2-4. D'acord, contra la versió novell. Però he guanyat de pallissa", assegura un dels que ho han provat. "11-4-9 sembla que haura de seguir estudiant....;)", afegeix un altre dels afortunats. Quina és la vostra experiència?

Més continguts de