Publicitat
Publicitat

"No vull anar a l'alberg, casa meva són els meus cartrons"

Molts sensesostre defugen els allotjaments que els ofereixen els serveis socials per fer front al fred

"Tinc dues mantes i l'última nit només en vaig necessitar una. Si fa més fred, em taparé amb la segona i no hi haurà més problema", raonava ahir a la tarda el Miquel, defugint qualsevol alarma per fred i sense ni plantejar-se acceptar la proposta dels equips d'emergències socials de l'Ajuntament de Barcelona de passar la nit en un equipament municipal. Les temperatures gèlides i la imminència de la neu no el preocupaven gens. Té 48 anys i en fa  22 que trampeja pel carrer, ha viscut situacions força més adverses. Ja fa dos anys i mig que passa el dia amb un grup de sensesostre a la plaça de Folch i Torres i, a la nit, s'instal·la per dormir a les portes d'un supermercat: "No vull anar a cap alberg, casa meva són els meus cartrons i les meves mantes col·locats a les portes del súper".

D'altres sensesotre, com el Charlie, defugen l'allotjament d'emergència per fred perquè  consideren una solució puntual: "Això és ajuda per a tres dies, no ens serveix. Si ens volen ajudar de veritat, que ens donin estada per a tres mesos i ens facilitin les eines per sortir de l'espiral en què caus quan vius al carrer".

Podeu llegir la informació completa a l'ARA PREMIUM.

Més continguts de