"Ami, a la feina, m'han arraconat". Aquesta és la sensació de la Mercè, una dissenyadora gràfica que fa més de deu anys que treballa en una empresa editorial i que en fa cinc va demanar una reducció de jornada per poder estar amb els seus fills. El resultat ha estat desastrós a nivell professional. "Abans tenia un càrrec de responsabilitat, em donaven projectes molt interessants, però a partir del moment en què vaig demanar la reducció, em van anar deixant en segon terme, em van prendre els projectes més interessants -es queixa-. Per mi, la família és el més important i a nivell personal ha estat una gran decisió, però hi ha dies que ho he passat molt malament a la feina".
Els contractes a temps parcial, tant a Catalunya com a tot Espanya, es conjuguen en femení. Segons l'Idescat, el tercer trimestre del 2010 hi havia un 20% de dones treballadores a Catalunya que tenien un contracte temporal, mentre que només un 4% dels homes en tenien un. Les xifres a nivell estatal són igual de contundents: un 80% dels contractes a temps parcial són per a dones, segons l'INE.
Raquel Gil, secretària d'igualtat i polítiques socials de la UGT, en fa una interpretació ràpida: "La càrrega familiar i de dependència continua recaient sobre les dones en aquest país". "Aquí les dones ho fan tot: són les que cuiden els fills, la casa i les que treballen. Tot i això, com que són les que cobren menys, perquè encara hi ha discriminació salarial, són les primeres que se sacrifiquen quan algú s'ha de quedar a casa per cuidar els nens", assegura. Per això, les xifres es mantenen des de fa molts anys, amb els percentatges més alts de feina a temps parcial en mans de les dones. "Tal com està muntat el sistema actualment -diu Gil-, el contracte a temps parcial és una trampa per a les dones perquè renuncien a la seva carrera laboral. Han de pagar un preu molt alt per poder dedicar-se a la seva família".
Aquest sentiment és el que té la Mercè, que diu que és compartit amb altres noies de la feina que van agafar-se una reducció quan van tenir nens i també se senten arraconades. "Hem hagut de pagar un preu laboral molt alt per estar amb la nostra família", diu la Mercè. En preguntar-li si el seu marit es va plantejar fer mitja jornada a la feina, la dissenyadora gràfica explica que la decisió de quedar-se més temps amb els nens va ser seva. "A mi m'agrada molt cuidar els nens, ell té més responsabilitat a la feina, té el sou fort i ni es planteja la possibilitat que ell deixi de treballar", explica.
Una experiència positiva
Els contractes a temps parcial desperten sentiments contradictoris: són una entrebanc laboral per a algunes i, en canvi, poden ser una benedicció per a d'altres.
L'experiència de l'Eva Polio és diferent a la de la Mercè. Aquesta arquitecta de 32 anys, amb una nena de 2, va acabar la baixa maternal i es va incorporar a la feina amb un contracte a mitja jornada. "Jo tenia molt clar que no volia treballar tantes hores com abans -explica-, no volia deixar la meva nena tantes hores en mans dels altres, no volia tenir fills així perquè m'hauria creat molta angoixa".
Ella reconeix que des que fa mitja jornada a la feina no té tants projectes com abans, i que no són tan interessants, però diu que ho troba lògic: "Com que tinc menys implicació, tinc la meitat de projectes interessants". Actualment treballa de 9 a 14. Reconeix que ara la seva vida "ja no és només la feina". La seva implicació emocional és "més baixa, perquè tinc altres coses", tot i que matisa que això no vol dir que no sigui eficaç: "Rendeixo molt". Ella no ho viu com un retrocés en la seva carrera laboral: "Em compensa el fet d'estar amb la meva filla. Estic molt satisfeta amb aquesta opció".
Tot i les vivències diferents, els experts estan d'acord que no és positiu que l'opció de treballar mitja jornada estigui tan feminitzada . A Holanda, per exemple, més d'un 70% de les treballadores ho fa part-time i quasi el 30% dels homes també (acollint-se a la fórmula de treballar de dilluns a dijous). Tot i la gran diferència per gèneres, el model holandès es considera un bon exemple perquè la mitja jornada no suposa la pèrdua de condicions laborals, de promoció o de formació.
