Publicitat
Publicitat

Sopa de Cabra ultimen a Bescanó la minigira de celebració dels seus 25 anys de carrera

No és tard per tornar enrere

Després de passar per diversos camins rurals, no sense consultar mapes i fer trucades per situar-nos, arribem a una masia de Montfullà, al municipi gironí de Bescanó. Fa calor i el grup de periodistes baixem del minibús com uns autèntics pixapins. Caminem pel jardí d'herbes sense tallar i, de la mateixa manera com les rates seguien el flautista de Hamelin, seguim les notes de les guitarres que ens porten fins a un estable. A l'aixecar la seva persiana metàl·lica, els components de Sopa de Cabra ens reben amb tots els instruments a punt per gaudir d'una part del seu assaig. Un petit tast del que es podrà viure als concerts de celebració dels seus 25 anys de carrera.

En Gerard Quintana ens explica que és un local propietat de l'àvia de Josep Thió i que allà abans hi havien vaques. "Ara acull una altra mena de soroll", bromeja. És el mateix lloc on assajaven fa més de 20 anys. Si els mires amb atenció (fent una mica de groupie ) es veu que l'esperit, la força i el talent no han desaparegut, malgrat que els cossos canvien, les arrugues apareixen i els cabells blancs ja pentinen les cabelleres. L'element discordant és Xarim Aresté, guitarrista de Very Pomelo, que també s'ha embarcat en aquesta aventura, amb la seva barba, el seu posat rocker i la cinta amb purpurina fúcsia que subjecta la seva guitarra.

Minigira de celebració

Els Sopa de Cabra volien celebrar les seves noces de plata amb un únic concert al Palau Sant Jordi el 9 de setembre, però, per sorpresa per a tothom, les entrades es van exhaurir en qüestió d'hores. Els seus seguidors els van trencar els esquemes. Després de reunions per trobar un punt d'acord, van decidir fer un altre concert l'endemà. Però també va ser insuficient i les entrades van tornar a volar. Al final seran a Barcelona el 9, el 10 i l'11 de setembre; el 17, a Palma de Mallorca; el 24, a Tarragona, i el 30 de setembre i l'1 d'octubre, a Girona. Aquest últim serà un concert especial en què volen correspondre a la generositat del seus seguidors. Part dels beneficis aniran a entitats socials (s'especula en Salvem l'Empordà i Càritas, entre d'altres) i es farà entrega d'una guitarra signada per tots els components del grup a la secció d'oncologia infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, que, amb un sorteig, recaptarà fons per als seus projectes.

Repàs dels 25 anys

Un grup de periodistes seiem darrere la taula de mescles, on no molestem, mentre els companys fotògrafs i de la televisió s'introdueixen entre els músics per captar totes les seves postures. L'assaig comença amb la cançó Si et va bé , del disc Plou i fa sol , i continua amb el tema que dóna nom a l'últim disc de la banda, que es va publicar el 2001.

Els Sopa de Cabra sonen molt bé i no es poden controlar uns aplaudiments tímids. L'entorn no acompanyava a deixar-se endur més pel moment.

Gerard Quintana té una llibreta amb tapes negres plena d'apunts i amb una llarga llista de cançons que escull aleatòriament. Ara decideix interpretar Cau el sol , que anirà abans de Seguirem somniant , no sense preguntar-ho a la resta de companys: "Ens hi atrevim?" Aquest no és un tema qualsevol, és un homenatge a Joan Ninyín Cardona, que va morir de càncer el gener del 2002. "Al principi dels assajos se'm feia un nus a la gola i els ulls se m'omplien de llàgrimes. Em vaig plantejar si seria capaç de cantar-la al Sant Jordi", confessa Quintana. Però s'hi atreveixen i emocionen.

L'ambient de melangia es trenca ràpidament amb un mix de Blujins rock i El sexo , totes dues, amb lletres contundents i de les cançons més canyeres de la banda. L'assaig per a la premsa ja es va acabant perquè ens informen que la paella ens espera. Però encara queda temps per a un últim tema, que tots estàvem esperant: L'Empordà . És una de les primeres cançons de Sopa de Cabra, la va escriure Josep Thió originalment per a Copacabana, la seva primera banda, i ja és un himne que es coneix també fora de Catalunya.

Tot just falten quinze dies per al primer concert i els membres del grup ens diuen que el repertori encara no està llest. "Com que tenim molts concerts, ho podem anar definint d'un dia per l'altre", diu Quintana, i afegeix que "serà dolorós deixar més d'una cançó fora". Vaticinen un concert llarg i intens, de no menys de dues hores i mitja. "Que la gent dormi el dia anterior", bromeja el cantant.

Ritme d'assajos

Entre cullerada i cullerada d'arròs al restaurant en què dinen cada dia, Jaume Soler, Peck , confessa que si per fos per ell es posaria demà mateix a gravar un disc. "Collo la resta, però no em fan cas", comenta.

Durant aquests deu anys separats, cadascú ha fet la seva vida i ha emprès projectes personals, Josep Thió, per exemple, ha acabat la carrera d'arquitectura. Encara que sembla que tornar al ritme d'assajos (vuit hores, tres dies a la setmana) no ha costat tant. "És com anar en bicicleta, quan t'hi muntes tot va sol", diu Quintana. Les dificultats, diuen, les van trobar en algunes cançons dels últims anys de la banda que havien interpretat poc en directe, només durant una gira. "Tornar a reconèixer alguns temes ha costat una mica, fins i tot al cantar alguna cançó he pensat, ¿això ho vaig escriure jo? En què estava pensant?", diu rient.

Són una família nombrosa des de fa més de 20 anys i les anècdotes salten de plat en plat. En aquest retrobament cadascú torna a interpretar el seu paper. Gerard Quintana és més obert i xerraire, Josep Thió segueix sent meticulós i professional, Josep Bosch és discret i va una mica a la seva… però, malgrat les seves diferències, el pas del temps fa veure les coses amb més entusiasme.

Compromís amb els fans

Aquests set concerts són un repte per a la banda gironina, i els afronten amb "ganes, energia i entusiasme", explica Gerard Quintana. "Estem molt motivats". Quan parlem del que la gent trobarà en aquestes actuacions, ens explica que els anys fan que es tendeixi a recuperar els records i que quasi sempre són idealitzats. "Ens agradaria que la gent es trobés alguna cosa millor, que poguéssim superar el record que tenen de nosaltres. Hi donarem el màxim possible", assegura.

El dinar acaba i es destapa una ampolla de cava. Brindem pels concerts i pel futur de la banda. Ells, a la terrassa del restaurant, i nosaltres, ja al minibús, ens diem adéu amb la mà, com els pares quan s'acomiaden dels nens que marxen de colònies, encara que, personalment, esperava un Bona nit, malparits!

Més continguts de