Societat 15/07/2011

Nolasc Acarín: "Un metge ha de correspondre a la confiança del pacient"

Perfil. Un no sap si el doctor Nolasc Acarín (Barcelona, 1941) sempre ha tingut aquesta veu o si l'ha desenvolupat durant els seus 46 anys de professió, però el cert és que escoltar-lo resulta terapèutic. És pacient amb la ignorància aliena, conciliador i desprèn serenitat, atributs indispensables per a un bon metge. Ha escrit un dels llibres de divulgació mèdica més venuts al nostre país, El cervell del rei . Fa poc ha publicat Alzheimer. Manual d'instruccions .

Adam Martín
3 min
NoLASC ACARÍN: "Un metge  ha de correspondre a la confiança del pacient"

Mentre fem l'entrevista ens contempla una reproducció d'un cap d'Higia, deessa de la salut. També centenars de llibres mèdics que confessa que ja no fa servir per caducs i moltes fotografies dels seus néts distribuïdes estratègicament per la consulta.

No rep els pacients parapetat darrere de la seva taula, sinó que s'asseu al seu costat, els escolta i mira d'acompanyar-los quan cal.

L'altre dia, assegut aquí, un pacient amb una malaltia neurodegenerativa que es manté molt bé em deia: "Avui no he vingut a fer cap revisió. He vingut perquè vull que es comprometi en una cosa. D'això que jo tinc moriré, oi? Vostè m'acompanyarà fins a la mort?" Jo li vaig dir: "Forma part del tracte, estigui tranquil". Després, quan vas a sopar, aquestes coses et van venint: mentre a taula l'altra gent parla, tu vas pensant en això, fins que al final algú et recorda on ets!

Deu generar una certa frustració com a metge ser neuròleg i haver de tractar malalties cròniques i degeneratives que no es curen.

Entre metges es diu que en neurologia es fan molts diagnòstics i hi ha pocs tractaments. Fins i tot es fan acudits sobre això. Però, d'altra banda, és un camp de la medicina que permet entendre més l'organisme, perquè la neurologia està implicada en l'estat de salut de la resta del cos. Si una persona té una anèmia o una alteració de la tiroides o una artritis reumatoide, el cervell pot anar malament.

I aquest pensament compensa, al final del dia?

Aquesta pregunta és dolenta. Al final del dia hi ha vegades que tornes a casa una mica desfet, sí. I aleshores penses que hauries pogut fer puericultura, tenir cura de nens grassonets i rodons. De vegades el dia acaba sent dur.

Però…

Però avui en dia tenim molts bons recursos per tractar patologies no degeneratives, com l'epilèpsia, la migranya i el Parkinson, que es tracta molt bé i durant molts anys la persona afectada fa una vida normal.

Què vol dir ser metge?

Ser metge no és només saber de proteïnes i de neurotransmissors. Sobretot, vol dir entendre que el pacient que et consulta diposita en tu la seva confiança i el metge ha de ser no només honest, sinó que ha de correspondre a aquesta confiança. Això vol dir que s'ha de ser sincer: haig de dir el que penso i, si és dolent, ho haig de fer sense crueltat. I també haig de fer que el pacient se senti acompanyat.

I què podem fer per estalviar-li feina i prevenir malalties com ara l'Alzheimer?

El primer és haver escollit uns pares i uns avis sans. El 25% és influència genètica. Després hi ha una altra part que té a veure amb els bons hàbits: tenir la pressió normal, no estar gras, tenir una activitat física continuada, controlar la diabetis i, a partir dels 30 anys, fer una dieta hipocalòrica, que vol ser una deriva vegetariana, sense fanatismes. Tot això seria un 50%. I ens queda un 25% que seria l'edat: com més gran, més possibilitats d'emmalaltir.

Doncs cada vegada hi haurà més gent gran.

El 2020 es calcula que a Espanya hi haurà tres milions de persones més grans de 85 anys. Actualment una persona en situació de dependència per una malaltia neurodegenerativa costa uns 30.000 euros l'any. Gairebé 3.000 euros al mes. Avui en dia hi ha unes 800.000 persones amb dependència neurodegenerativa. Si multipliques 30.000 per 800.000, comença a ser esgarrifós. Estem parlant de 25.000 milions d'euros!

Deunidó.

L'aspecte demogràfic és un aspecte molt rellevant i ningú no en parla, les administracions sembla que posen el cap sota l'ala i això s'ha de parlar, perquè aquests diners han de sortir d'algun lloc.

Com diferenciem un oblit quotidià d'un símptoma?

T'has de preguntar si l'oblit ha creat algun conflicte, a la feina o amb la família. Si la resposta és negativa, ho hem de tenir en compte, esclar, però no hi hem de donar importància.

Ja no recordo els números de telèfon, tot ho tinc apuntat al mòbil. La tecnologia ens fa perdre capacitat de memòria?

Aquests comentaris sobre la perversitat de la tecnologia ja es feien a la Grècia clàssica. La meva resposta és que no. No perdem capacitats pel fet de tenir ajudes tècniques, de la mateixa manera que no se'ns han atrofiat les cames pel fet d'anar en cotxe. En comptes de saber números de telèfon, saps altres coses que són molt més útils.

stats