Publicitat
Publicitat

Itinerari per la història dels àlbums de cromos en català

Nostàlgia que es pot tocar amb els dits

Al principi, els àlbums de cromos eren una creació individual. Sobre els fulls d'un llibre en blanc -el nom d'àlbum al·ludia justament a això-, el posseïdor enganxava gravats o dibuixos retallats, però sobretot cromos troquelats, i a vegades col·leccions completes de cromos rectangulars, disposats de manera ordenada o capriciosa. Així, cada àlbum era diferent. L'èxit d'aquest entreteniment, a França sobretot, va ser impressionant. Després, alguns editors van començar a publicar llibres de caràcter pedagògic que incorporaven il·lustracions per enganxar al lloc corresponent. Van ser els primers àlbums amb el contingut prefixat. Però el que feia furor eren els cromos solts, sense àlbum, formant sèries d'extensió variable que s'aconseguien aleatòriament comprant diversos productes, i que s'havien de completar canviant els repetits. Molts articles els feien servir com a reclam publicitari, i van ser els llumins i els caramels els primers productes que distribuïen àlbums temàtics que s'havien d'anar omplint amb les fototípies que hi havia a les capses de cerilles o als embolcalls il·lustrats de les llaminadures. Les xocolates, que ja s'havien caracteritzat per anar acompanyades sempre de cromos, van començar també a fer àlbums amb les seves col·leccions.

Però tot això es feia en castellà. Com tantes produccions il·lustrades divulgades per la impremta, raons de mercat havien acabat afavorint el consum popular en la llengua de l'Estat. L'escriptor Gaietà Vidal i Valenciano ja demanava al Calendari català del 1879 que el català es fes servir en els versos dels ventalls o a les capses de mistos: "Avui que es compta amb la fotografia, la litografia i l'heliografia, es podria contribuir al fet que el nostre poble tingués una porció de coneixements relatius a la història, les lletres i les arts catalanes"-la citació no és literal-. Però a finals del s. XIX i començaments del XX la cultura popular a Catalunya es divulga massivament en castellà. Encara a principis del segle passat algunes auques aconsegueixen fer el salt al món del cromo, com la Vida d'en Bernat Xinxola , però per veure els primers àlbums en català hem d'esperar fins als anys 30, quan el catalanisme deixa de ser un fenomen bàsicament culturalista i es fa més popular i transversal.

Àlbums de l'època republicana
Els primers àlbums en català apareixen cap al 1933. És el cas de la Història de Catalunya de la xocolata Juncosa, que va tenir molt d'èxit. Coincidint amb la recuperació de l'autogovern, combinava la intenció publicitària amb la vocació patriòtica. Se'n va fer una segona edició ampliada i fins i tot una versió en castellà, de la qual van aparèixer l'àlbum -avui una peça raríssima- i una part dels cromos, grossos i petits. Un altre àlbum, datat l'any 1933, responia a una intenció exclusivament publicitària: la casa Nestlé va fer unes quantes versions en diverses llengües del seu àlbum Les jolis contes , entre les quals n'hi havia una de catalana que duia el títol de Rondalles selectes . Al compte d'aquest any encara hem d'afegir l' Àlbum Catalunya , que s'anunciava com una "edició genuïnament catalana de propaganda racial"; era una col·lecció de segells engomats que distribuïa la revista Carnet segells "Catalunya" , i que va quedar interrompuda abans d'arribar als 420 que havia de tenir la col·lecció sencera. Més divulgació van tenir dos àlbums religiosos publicats cap al 1934: l' Àlbum del catecisme i l' Àlbum d'història sagrada , dels quals hi havia també versió castellana, l'única que es va poder distribuir normalment a partir del 1939. Finalment, també les xocolates i cafès Sorpresa, de Martorell, van editar un àlbum de cromos, avui gairebé impossible de trobar.

El franquisme va suposar l'eliminació de qualsevol nova iniciativa en aquest sentit. Acabada la guerra, les autoritats franquistes van precintar una habitació dels magatzems Juncosa amb els cromos de la Història de Catalunya a dins; finalment, van ordenar cremar totes les existències de la col·lecció. Els exemplars que quedaven a l'arxiu de can Juncosa van ser adquirits per un comerciant del mercat de Sant Antoni, on es van vendre les últimes col·leccions. Tot i això, més endavant van sorgir nous intents de fer àlbums en català. A l'empara de la temàtica religiosa, cap al 1959, les xocolates Grefer van distribuir l'àlbum Història i llegendes de Montserrat , del qual hi havia també una versió en castellà, però l'edició catalana sembla que va ser prohibida, i només es va poder comercialitzar la castellana.

Uns anys més tard, les edicions d'àlbums en català es van reprendre. L'editorial Salvat, com a complement de l'enciclopèdia Salvat Català , va regalar un àlbum, l' Àlbum Salvat Català 4 (1970), per enganxar-hi les fotografies que apareixien a les cobertes dels fascicles. La versió castellana havia aparegut amb l'enciclopèdia Salvat 4 (1968). A principis dels anys 70, La Caixa de Pensions va regalar al públic juvenil l'àlbum L'automòbil esportiu . Una curiositat dels últims anys del franquisme és l'àlbum multilingüe castellà-català-basc-gallec-anglès Batallas históricas / Batalles històriques / Gudu historikoak / Batallas históricas / Historic battles (1974).

Anys de recuperació
Com es podia esperar, el procés de normalització del català iniciat a finals de la dècada dels 70 va suposar l'aparició creixent d'un nombre considerable d'àlbums de cromos en català, cosa impossible de repassar detalladament aquí. En tot cas, es produeix un salt qualitatiu molt important quan Panini, la multinacional més important de l'edició de cromos, publica West. L'oest , en català (1983). La diversitat de patrocinadors és la gran novetat del nou panorama: bancs i caixes, partits polítics, diaris i revistes, empreses privades, institucions públiques... També és manifesta la varietat temàtica dels àlbums: dels dibuixos animats als esports; del folklore religiós als castellers. Fins i tot va sortir l'any 1979 un número de la revista avantguardista Èczema amb un inesperat Pirata àlbum , una peça excepcional que ha esdevingut inabastable. Però el tema més tractat, amb diferència, és la història i la vida local: Gales d'Anglès ; Àlbum de cromos de la faràndula olotina ; Escuts heràldics dels pobles de Lleida ; El Modernisme a Barcelona ; Coneix Igualada coneix l'Anoia ; Girona i la seva història ; Coneix la Història; Coneix Menorca , etc.

L'edició de cromos, molt més arrelada a Catalunya que en altres territoris de parla catalana, no és absent a les Illes, ni tan sols al País Valencià. A Mallorca, la revista Brisas i la fàbrica de galetes Quely han editat un bon nombre d'àlbums en català. A València, la Generalitat valenciana va publicar un parell d'àlbums el 1990 i el 1992, i fins i tot podem advertir la innecessària duplicitat que va estimular el ministeri d'Educació, Cultura i Esports tot editant el Viatge pel món dels llibres (2002) en dues versions lleugerament diferents: l'una en català i l'altra en valencià. En tot cas, ara el que toca és celebrar, amb aquest Crackòvia , l'aparició d'un nou exemple per a la llista, no tan curta com pot semblar, dels àlbums en català.

Més continguts de