Qui no tingui idea de qui és Joe Crepúsculo, que pensi en Manel. No perquè la cançó techno-pop del barceloní tingui res a veure amb el pop-folk del quartet, sinó perquè el boom de Crepúsculo del 2009 va ser comparable al seu. Menys transversal, d'acord: la popularitat del projecte personal de Joël Iriarte es va limitar a l'escena alternativa. Però el seu abast territorial va ser més gran i durant el 2009 el Crepus va ser el rei del mambo de l' indie espanyol, tocant a tots els festivals del seu estil de la península, inclosos els de casa nostra, des del Primavera Sound al Sónar, passant pel Faraday i el PopArb.
L'any de glòria de Joe Crepúsculo va succeir un 2008 en què havia publicat el seu debut, Escuela de zebras , i la seva continuació a finals d'any, Supercrepus . I el 2010 va publicar Chill Out , un disc de producció més cuidada en què combinava el techno-pop marca de la casa amb una cançó pop amb més presència d'instruments propis del pop-rock. Tot i aquesta evolució en el so, però, el seu directe no va variar: Iriarte va continuar amb el format de duo (acompanyat com sempre de Sergio Pérez García, productor i frontman del trio Thelemáticos), amb una proposta 100% ballable basada en els teclats i les bases electròniques. Però a la presentació dissabte de Nuevo ritmo , el seu nou treball, prometia canvis.
Nuevo ritmo , que sortirà a la venda a principis de febrer, és una col·lecció de dotze cançons de les quals només quatre són inèdites. La resta són revisions d'alguns dels seus temes més aclamats. La novetat és que tot el disc -inèdits i versions- està influït per la música popular del continent americà, des del country nord-americà fins a la bossa nova brasilera, però en especial per la música llatinoamericana, i sobretot per la cúmbia villera de l'Argentina. Així que l'avançament en directe del disc en la sessió de club de La [2] de l'Apolo, feu de Crepúsculo, prometia ritmes llatins, cosa que confirmava el nom del duo de DJs convidats, La Sudateca.
I sí que hi va haver cúmbia al xou de Crepúsculo, però la reinvenció llatina del també teclista de Tarántula no va monopolitzar el set . El concert va alternar el so llatinoamericà de les cançons noves ( Tus cosas buenas -primer senzill del nou àlbum-) i de les versions que s'inclouen a Nuevo ritmo ( Gabriela , Escuela de zebras, Los viejos ), amb el techno-pop de les cançons de Chill out ( Toda esta energía , Diririri Dirarara o Ritmo mágico , totes més accelerades i ballables que en la versió original). I Crepúsculo va optar també per les versions techno de La canción de tu vida i Baraja de cuchillos , que a Nuevo ritmo tenen variant americana.
A banda de l'accent llatí, l'altra gran novetat de la vetllada va ser que Sergio Pérez va alternar els teclats amb la guitarra, que va brillar especialment a Tus cosas buenas i a la poderosa versió per al directe de Suena brillante -el seu primer hit- . Tot un encert en un xou que de mica en mica va anar creixent.
