Publicitat
Publicitat

ENVELLIMENT ACTIU

Les noves generacions de gent gran reclamen més pes en la vida política, cultural i social

Nova vellesa

Mario Cugat, de 75 anys, interpel·la: "T'imagines 25 anys jubilat i sense saber què fer cada dia? Recuperar aficions perdudes, anar de museus i fer viatges està molt bé, però no n'hi ha prou", assegura el president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec). Els nous vells ja no volen ser subjectes passius, sinó que reivindiquen el seu dret a participar en la societat en la mesura de les seves possibilitats. És el que es coneix com a envelliment actiu. Tant de manera individual com col·lectiva.

Salvador Sanoguera, de 73 anys, ha passat d'alumne a professor. Quan es va prejubilar, ja fa tretze anys, es va apuntar a un curs d'informàtica i aviat es va convertir en professor voluntari. Ara, en el marc del programa Gent 3.0 , de la Fundació La Caixa, s'encarrega de coordinar els cursos d'informàtica per a discapacitats intel·lectuals a l'Esplai Sanllehí, a Barcelona. Els alumnes són joves del Taller Escola Sant Camil i els professors són jubilats amb temps i ganes d'ajudar.

"Històricament, s'ha entès només l'envelliment actiu com la capacitat de la persona gran de fer coses i fer exercici, però ara hem de traslladar aquesta activitat al servei de la societat i participar més activament en la vida política, cultural i social", diu Mario Cugat. Es calcula que, a partir del 2012, la població europea de més de 60 anys anirà creixent a raó de més de dos milions de persones per any. I entre el 2015 i el 2035 la generació del baby boom arribarà a l'edat de la jubilació. "A partir d'ara, disposarem d'un col·lectiu de gent gran més formada que mai. Amb les fusions de caixes i bancs ara ja s'està prejubilant gent formada, amb bona salut i amb les necessitats econòmiques resoltes, i és una llàstima que no s'aprofiti tot aquest potencial", diu Paulina Ballbé, directora del curs de postgrau de dinamització de projectes en envelliment actiu de la Universitat Pompeu Fabra. A Catalunya hi ha més d'un milió de persones de més de 65 anys i es calcula que l'any 2040 aquesta xifra s'haurà doblat. Això planteja alguns reptes socials i sanitaris. Caldran més residències i més serveis de salut. A més, les pensions es cobraran durant més anys, però hi haurà menys gent contribuint-hi. "Es parla del problema de les pensions, però en canvi ningú pensa en tot un col·lectiu de gent que tindrem desocupat", alerta Ballbé. I una proposta és el voluntariat. "No es tracta de substituir llocs de feina, però hi ha necessitats i mancances que ni l'empresa privada té interès per cobrir ni l'administració pública té capacitat per atendre", diu Mario Cugat.

Tai-txi, futbol, anglès i YouTube

Hi ha moltes coses que es poden fer. Des de fer classes a col·lectius d'immigrants fins a recuperar el patrimoni cultural i natural, passant pel foment del folklore o acompanyar gent a l'hospital, explica Cugat.

Salvador Sanoguera diu que la seva vellesa "està a anys llum" de la que va tenir el seu pare. Tres cops per setmana fa tai-txi, dos més estudia anglès, els dijous juga a futbol, els dimarts fa de voluntari i, a les estones lliures, fa fotografies i edita vídeos que després penja a YouTube. No se sent gran i, tot i que amb límits, es veu capaç de fer qualsevol cosa. "Només has d'adaptar les activitats a l'edat. Si abans feia gimnàstica esportiva, ara practico ioga", assenyala. I té clar que la vida "no s'acaba quan et jubiles, sinó que fas coses que no has pogut fer de jove o que ni tan sols havies pensat de fer". D'altres dediquen temps als néts, però no és el seu cas. "No em queda temps. Ells saben que l'avi està ocupat i té coses a fer, i només si és important recorren a mi", diu aquest pare de quatre fills i avi de cinc néts.

Regidors i presidents

La reivindicació perquè es desenvolupin polítiques d'envelliment actiu és una de les exigències de la gent gran. Rebutgen l'antic model paternalista que considerava la gent gran com a simple receptora de serveis. La pedagoga Pilar Cases també recomana donar veu a la gent gran perquè tinguin poder en la presa de decisions que els afecten: "Que ells mateixos s'organitzin. És difícil perquè en general el model que hi ha és passiu, però ¿per què no poden ser ells mateixos els que muntin les activitats de dinamització d'un casal, per exemple?" Mario Cugat va més enllà: "Diguem que sí quan ens demanin ser regidors o entrar en llistes electorals. No rebutgem presidir entitats. L'envelliment actiu ha de transcendir la persona".

Ensenyar informàtica a joves discapacitats i acompanyar gent gran de més de 80 anys -l'anomenada quarta edat- que viu sola ha omplert de sentit la jubilació de Julián de la Iglesia, de 66 anys: "Em sento realitzat i més a gust amb mi mateix". És més, Cugat diu que està vivint "la millor època" de la seva vida. Els nous vells demanen pas.

Més continguts de