Publicitat
Publicitat

A la costa catalana hi ha una cinquantena llarga de platges on des de fa molts anys la gent es banya nua. L'enduriment de l'ordenança de civisme ha fet augmentar la tensió entre els que van amb banyador i els que no a la platja de Sant Sebastià

Nudistes contra 'tèxtils'

Comoditat, llibertat i acceptació del propi cos són tres dels principals arguments que posen sobre la taula les persones que opten per anar sense roba fora de les quatre parets de casa seva. Ho fan com una decisió conjuntural (a la platja, per exemple) o com una forma de vida, a determinats càmpings o espais habilitats per viure "sense els lligams de la roba i l'esclavitud de la moda", com explica la Joana, que ara ronda la cinquantena i fa cinc anys que va decidir deixar-se el biquini a casa per anar a la platja. "Primer vaig fer el pas del banyador de coll alt al biquini, després vaig passar al topless i vaig reduir la mida de la part de baix, i des de fa uns anys ja no m'estic de manies i vaig com més còmoda em sento: despullada", explica.

A Catalunya hi ha una cinquantena de platges de tradició naturista, cosa que no vol dir estrictament marcades com a nudistes, perquè, segons destaquen des del Club Català de Naturisme (CCN). "Les platges són espais lliures, així que cadascú hi pot anar com se senti més còmode si respecta els altres", concreta el president de l'entitat, Joaquim Plana. I va encara un pas més enllà quan defensa la necessitat de normalitzar el nudisme sense que calgui segregar-lo ni destinar-hi espais concrets, en "un procés de quotidianització com el que ha seguit la pràctica del topless " i remarca que el nudisme va deixar d'estar penalitzat en el Codi Penal l'any 1989, quan se'n van excloure els delictes d'escàndol públic.

El nudisme, de fet, guanya terreny a les platges catalanes, on cada cop és més habitual que nudistes i tèxtils -terme de l'argot naturista amb què es coneix la gent que va a la platja amb banyador- comparteixin espai, així com les zones en què, per tradició, s'ha instaurat la categoria de nudista.

Una de les imatges que s'associa sovint a aquestes platges és la del voyeur . Tot i que es tracta d'una figura força mitificada, segons apunten els practicants de nudisme consultats, una visita fugaç a punts com la Mar Bella -una platja marcada amb el cartell de nudista a Barcelona- acaba generant força dubtes sobre l'objectiu de les persones que miren a l'horitzó vestides i enfilades al turó de darrera la zona de sorra. Plana, però, els resta importància i defuig qualsevol conat de conflicte: "No cridem l'atenció a ningú per mirar, nosaltres anem com volem. Quan camines per la Rambla també estàs molt observat i no passa res". Destaca, a més a més, que "tradicionalment la nuesa s'ha associat a temes sexuals, però un cos nu sol ser menys atractiu que un cos amb poca roba i ben posada".

En alguns punts del litoral català, però, la convivència entre les dues categories de banyistes està començant a encendre espurnes. La diferència: només uns quants centímetres de roba. A un bàndol, els practicants de nudisme, a l'al tre, les persones que no no més no el prac tiquen sinó que critiquen que es dugui a terme en determinades zones.

Tensió a Sant Sebastià

L'entrada en vigor de la modificació de l'ordenança del civisme de Barcelona ha posat de manifest el conflicte al voltant del nudisme a la ciutat. La normativa sanciona el fet d'anar despullat o sense samarreta fora dels espais on això no està explícitament autoritzat, cosa que ha situat la platja de Sant Sebastià a l'ull de l'huracà. Aquí, a diferència del que passa a la Mar Bella, no hi ha cap cartell que expliciti la possibilitat d'entrar-hi sense el banyador, però es tracta d'un espai amb llarga trajectòria naturista -més de 40 anys- i l'amenaça de sancions, que es poden elevar fins als 500 euros, no sembla dissuadir alguns banyistes que lluiten per defensar el seu dret a estar-s'hi completament nus.

Protestes dels clubs de natació

Fonts de l'Ajuntament expliquen que el mal temps amb què ha engegat la campanya ha fet que les sancions no s'hagin materialitzat en bloc a la platja de Sant Sebastià després de les queixes conjuntes del Club Natació Barcelona, de l'Atlètic Barceloneta i de l'associació de veïns de la Barceloneta, que denuncien pràctiques exhibicionistes i demanen, en bé dels menors que freqüenten la zona, que s'hi apliqui amb fermesa l'ordenança. L'Ajuntament també justifica aquesta decisió amb el canvi de fesomia de l'espai, que "anys enrere no exercia de zona de pas tant com ara amb l'Hotel W", i amb els canvis en el passeig marítim.

Els nudistes, per la seva banda, neguen les acusacions i s'agafen al "a qui no li agradi, que no miri". El canvi més notori a la zona és la presència de patrulles de la Guàrdia Urbana que recorren el passeig marítim barceloní amb la vista clavada a la platja i, especialment, a les dutxes, el punt on les tensions arriben al màxim, perquè són just davant de les portes dels clubs.

"És que n'hi ha que no es dutxen, s'exhibeixen", critica la Isabel, sòcia veterana de l'Atlètic Barceloneta, en una línia d'argumentació calcada a la que ha fet constar la direcció del centre.

En canvi, a la platja els nudistes continuen sota el sol aliens a la polèmica, però, això sí, més apinyats al costat del mar i, per tant, lluny dels controls policials. Molts, com la Isabella, que és italiana, són estrangers i saben poca cosa dels canvis en les ordenances. Ella explica que ve de vacances a Catalunya perquè a Itàlia li costa trobar llocs on practicar el nudisme. Els naturistes de la platja ja s'han mobilitzat en una campanya de recollida de signatures.

Més continguts de