Publicitat
Publicitat

EL TRASPUNT Opinió

Oberon, retrat intermitent d'un ciutadà imperfecte

Oberon és fumador. I alguna vegada va tirar una burilla a terra. No sense vergonya. Viu en una ciutat on els índex de pol·lució superen el permès (deu ser la quantitat necessària perquè no es mori de cop sinó de mica en mica). Pateix també la contaminació acústica dels carrers amb molt de trànsit. A més, és una persona que gaudeix amb la cultura. Per tant, mira pel·lícules a internet (pel·lícules que ni tan sols s'han estrenat en circuits comercials). És, doncs, un defraudador del dret de la propietat intel·lectual. Oberon té 59 anys i es mira amb escepticisme l'enrenou de la revisió del sistema de pensions. Si es jubila quan diu la nova llei i viu els anys que diuen les estadístiques, gaudirà durant deu anys d'una pensió pública. Oberon és un poca-vergonya que fa malbé la seva salut, un lladre i un vividor que voldria jubilar-se per tenir mil euros al mes i anar vivint fins la, de ben segur, no gaire llunyana mort.

Oberon és un ésser antisocial a qui no agrada el fenomen futbolístic i nega que sigui un negoci d'interès general. Oberon és, a més, un contaminador, ja que cada cap de setmana agafa el cotxe per anar al bosc que ell mateix malmet lliurant tones de CO a l'atmosfera. Oberon circula a 120 o 130 km/h per la carretera i és un potencial delinqüent contra la seguretat vial. Oberon circula a la ciutat pel carril bus i té el llum de posició del darrere de la moto fos. Oberon no defrauda a hisenda perquè no pot, perquè no en sap. Li agradaria. Oberon vota últimament sempre en blanc i reivindica aquesta posició com un vot útil. Oberon és contradictori perquè vol viure com li agrada tot i que sap que la seva forma de vida no encaixa amb les normes socials.

Oberon no entén per què una entrada de teatre val trenta euros al Teatre Nacional de Catalunya i el sopar (sense vi, Oberon té el mal costum de veure vi a cada àpat) al restuarant del TNC 39,50. Oberon no és un bon consumidor. Només compra unes sabates a l'any. I calçotets a les rebaixes. I sap que el sou de molts depèn del consum. Sort, es diu, dels que consumeixen. Oberon és prou ingenu per defensar la funció social de la propietat. Per tot plegat, Oberon sap que és un mal exemple per als que l'envolten, una rèmora per a la societat del futur, i exigeix un càstig a l'altura d'un ésser tan innoble, tan depravat, d'un ciutadà imperfecte.

Més continguts de