THE NEW YORK TIMESFa dos anys, durant el ventós hivern danès, els milers de molins escampats pel territori i la costa danesa van generar tanta electricitat que els danesos van haver de pagar a altres països perquè es quedessin amb l'excedent. Aquest incident va ser el primer d'aquesta mena i només va durar unes hores. Les baixes temperatures hi van ajudar, perquè les centrals de cogeneració (de calor i electricitat) també funcionaven a ple rendiment i generaven molta electricitat.
Des d'aleshores, segons la companyia operadora del transport elèctric a Dinamarca, Energinet.dk, en dues ocasions el preu del l'energia eòlica danesa ha assolit valors negatius durant un període de temps substancial a causa de l'excés de vent.
Els incidents han posat de manifest els riscos d'expandir les fonts de energia renovable, com ara l'energia eòlica, sense disposar abans de les xarxes, els mitjans d'emmagatzematge i altres tecnologies per respondre a la volatilitat i la intermitència pròpia d'aquestes fonts. Aquests incidents fan també que la proposta recent del govern danès (d'aconseguir que la meitat de l'energia elèctrica del país sigui d'origen eòlic en el termini de vuit anys, quan actualment ho és un quart) sembli encara més agosarada.
Els consumidors danesos continuen pagant més cara l'electricitat que la mitjana europea i el Parlament danès pot aprovar aquest pla enmig de la preocupació pel fet que el seu desenvolupament resulti car i en perjudiqui la competitivitat. Gran part de l'expansió correspondrà a les instal·lacions de mar endins, que són cares de construir i mantenir comparades amb les instal·lacions a terra i amb moltes altres fonts d'energia.
Una assegurança per al futur
Martin Lidegaard, el ministre danès d'Energia i Clima, ha presentat aquesta mesura com una assegurança contra els riscos de l'encariment dels combustibles fòssils. Expandir l'energia eòlica és "una bona inversió si els preus de l'energia creixen per sobre de les prediccions, i hi ha un risc important que això succeeixi", ha dit.
Les principals dificultats, però, podrien ser més aviat tècniques que no pas financeres. Assolir l'objectiu governamental és "possible, tot i que no és gens senzill", diu Jens Moller Birkebaek, vicepresident d'Energinet.dk. Una preocupació important és que el subministrament elèctric podria superar la demanda danesa durant unes 1.000 hores a l'any cap al 2020, si no es fan canvis substancials en la manera de gestionar l'energia elèctrica a Dinamarca, explica Birkebaek. Actualment Dinamarca ja ha d'emmagatzemar bona part dels excessos d'energia que generen les seves flotes de molins de vent a l'exterior, on les condicions geogràfiques són més favorables.
A Noruega i Suècia l'energia elèctrica eòlica danesa serveix per bombar aigua per omplir els embassaments, d'on es deixa anar aigua per fer girar les turbines quan hi ha demanda d'energia. Però sovint els danesos han de pagar l'electricitat que compren més cara que l'excedent d'electricitat que venen, perquè els preus depenen de la demanda al conjunt del mercat nòrdic.
Millorar les previsions meteorològiques podria ajudar les companyies elèctriques a anticipar en quin moment els altres països hauran de comprar electricitat danesa i quan els altres països estaran en posició de vendre energia a Dinamarca. També està previst que Dinamarca tregui profit d'un pla per eliminar les línies elèctriques aèries i soterrar-les, amb l'objectiu de tenir una xarxa nacional més eficient i més adaptada per respondre a les variacions del vent.
Interconnectors nous i més grans
Però els especialistes diuen que el factor crític per assolir l'objectiu del govern serà la inversió en interconnectors nous i més grans per intercanviar més electricitat amb els països veïns. A més dels projectes que ja estan en marxa a Escandinàvia, hi ha projectes de creació de grans interconnectors entre Dinamarca i Holanda, i ja s'està parlant de construir un interconnector amb la Gran Bretanya, segons Anders Eldrup, conseller delegat de Dong Energy, la companyia danesa més gran de subministrament elèctric.
"Passar del 20% al 50% d'energia eòlica en pocs anys és un increment molt abrupte, per tant, constitueix un gran repte", diu Eldrup. "Però crec que la nostra experiència ens demostra que hi ha solucions per a aquests reptes". Eldrup afegeix que la utilització intensiva de l'energia eòlica és part de la seva estratègia per aturar les centrals de carbó en un termini de 20 anys, amb una combinació d'electricitat d'origen eòlic, biomassa i gas -que contamina menys que el carbó i que pot ser utilitzat quan no hi ha vent-. "L'energia eòlica a gran escala és una mena de yin-yang ", assegura Eldrup.
Per incentivar-ho, els governs haurien de permetre a les empreses de subministrament guanyar una prima per utilitzar el gas, perquè les empreses canviïn i facin servir aquesta font d'energia quan sigui necessari. Caldrien també noves tecnologies d'emmagatzematge per respondre als increments d'electricitat eòlica. Entre les més prometedores hi ha l'electròlisi i l'extracció d'hidrogen de l'aigua. L'hidrogen serviria per fer cèl·lules de combustió o per sintetitzar gas, que s'utilitza per generar electricitat quan no hi ha vent. Abans no acabi la dècada hi pot haver un avenç, però "la tecnologia encara no està madura", diu Eldrup.
