Nathalie Stutzmann "Odio els especialistes, el que val és tota la riquesa del repertori"

El primer programa que presenta a Torroella inclou peces del seu últim disc, dedicat a Vivaldi.

Per al meu primer projecte amb Deutsche Grammophon volia fer alguna cosa que em permetés reunir les meves dues facetes de cantant i directora amb la meva formació de cambra, Orfeo 55, i que hi hagués peces orquestrals i àries d'òpera que van ser escrites per a dones. Actualment hi ha molts contratenors que canten el repertori dels castrats, però Vivaldi adorava la veu de dona. Són àries molt belles i variades. La primera part del concert inclou l' Stabat Mater , una obra molt dolça, i la segona és completament diferent, amb grans àries d'òpera.

També hi ha peces inèdites. Què li interessa de la investigació?

M'interessa trobar coses boniques. Ara està de moda investigar i es troben peces desconegudes que no són gens boniques. Per això van desaparèixer del repertori, perquè no valien la pena. Jo estic molt contenta d'haver trobat peces inèdites que són especialment belles.

Com és possible dirigir música barroca i romàntica alhora? Hi ha punts de trobada?

Jo vinc del món romàntic però puc interpretar música del Barroc. Per mi no hi ha diferències, només són diferents èpoques. El que hi ha són diferents regles, però si coneixes la música simfònica sempre pots anar a la música del Barroc perquè la tècnica com a directora és la mateixa. Hi ha qui creu que un grup reduït no necessita director, però el concertino acaba fent de director. Per mi és igual treballar amb quinze músics que amb noranta. En la música del Barroc hi ha més llibertat perquè a la partitura no tot està escrit, cal inventar i la imaginació ha de ser molt forta. Però al final l'important és veure la riquesa de tot el repertori musical i vocal. Detesto els especialistes, per això tots els meus músics toquen instruments moderns i antics. Això canvia tot el color de l'orquestra.

Quina sonoritat busca amb Orfeo 55, la formació que dirigeix?

Vull mostrar que hi pot haver una sonoritat molt rodona, rica i sensual amb instruments barrocs. Els instruments antics són menys sonors, però segons com es toquen poder donar un so rodó. Vaig contra totes les idees rebudes. Hi ha qui diu que per tocar música barroca només has de bellugar dos centímetres l'arquet. I jo els pregunto: on està escrit, això?

Al segon concert a Torroella interpretarà el Winterreise (Un viatge d'hivern) de Schubert, un cicle que molt poques dones han cantat.

Sí, només tres o quatre. Tots els textos del repertori romàntic alemany evidentment van ser escrits per a homes, però això no vol dir que les dones no ho puguin cantar. És una tradició, però si només pogués cantar lied escrit per a dones només cantaria un parell de coses. Schubert va escriure "cicle de lieder per a veu i piano", mai va dir "per a veu d'home". A més, la lletra explica la història de la humanitat, de l'amor, el dolor, la solitud, és un llarg viatge per la vida. I, en tercer lloc, s'adiu amb les veus greus. És un cicle extremadament sobri en què no es pot jugar amb l'encant de la feminitat ni la seducció i això tira enrere moltes dones. Una altra dificultat és la durada, 80 minuts, i per això cal una veu forta i una dona forta. [Riu.]