Oriol Bohigas: "Els jugadors del Dream Team, l'equip nord-americà de bàsquet, van decidir instal·lar-se en un hotel de la Rambla"

BARCELONA.La Vila Olímpica és el cor dels Jocs Olímpics. S'hi apleguen cultures de tots els racons del planeta. És l'espai de concentració per a l'esforç definitiu, de descans, i també de gresca. Els que van viure a la Vila Olímpica de Barcelona van tenir el privilegi d'estrenar un nou barri vora el mar. Però als membres de l'equip de bàsquet del Dream Team nord-americà -Larry Bird, Magic Johnson, Michael Jordan...-, que van endur-se la medalla d'or a Barcelona 92, això no els va captivar. Van decidir perdre's el gran ambient de la Vila Olímpica per instal·lar-se en un luxós hotel de la Rambla. Increïblement, l'organització dels Jocs va fer els ulls grossos.

La idea d'ubicar la Vila Olímpica al Poblenou, en una zona industrial en desús, propensa a les inundacions i travessada per la primera línia de tren que es va construir a Espanya -els reptes i les possibilitats, doncs, eren enormes- cal atribuir-la a Albert Puigdomènech, membre de MBM (Martorell, Bohigas i Mackay), l'equip que va rebre l'encàrrec de planificar-la. "Ningú no recorda que tot allò era un desastre suburbial, un lloc fastigós, inutilitzable, antisocial", diu Bohigas sense embuts. Oriol Bohigas destaca que la Vila Olímpica "avui és un barri modern, que s'ha integrat molt bé al conjunt de la ciutat", i posa de manifest que, gràcies a aquest nou barri, es pot arribar amb metro fins a la platja. "Barcelona és l'única capital gran en què això és possible", subratlla Bohigas, que avui, als 86 anys, continua ben actiu, com a activista cultural -ha estat fins fa poc president de l'Ateneu Barcelonès- i com a arquitecte: el seu equip està fent una nova estació de ferrocarril a la ciutat italiana de Parma i reconstruint tot el barri que l'envolta.

Com els altres arquitectes que van treballar per posar la ciutat a punt per als Jocs Olímpics, i "per després", Bohigas feia temps que ja havia acabat la feina quan van celebrar-se. De manera que en va poder gaudir. "Vaig assistir amb molt interès a la preinauguració de l'Estadi, a la inauguració, a la clausura i a algunes competicions. Van ser uns dies bastant de vacances. En bona part els vaig aprofitar per escriure un llarg informe sobre la cultura de Barcelona, ja que en aquell moment era regidor de Cultura". El llibret, Gràcies i desgràcies culturals de Barcelona , era una anàlisi crítica de la situació de la cultura a Barcelona i posava de manifest "que el problema fonamental de la cultura era l'escassa dotació pressupostària". Les coses, en aquest aspecte, no han canviat gens ni mica.

El mestre que duu els fills a la seva pròpia escola inspira confiança. Semblantment, inspira confiança l'arquitecte que decideix viure a la casa o al barri que ha dissenyat. Poc després dels Jocs, David Mackay, un dels arquitectes de l'equip MBM que van dissenyar la Vila Olímpica, va deixar el seu habitatge de la Bonanova per mudar-se a aquest barri nou. "La meva primera impressió va ser d'haver-me instal·lat en un apartament d'estiu de la Costa Brava", ha dit en alguna ocasió. La seva filla, Martha Mackay, juntament amb Yolanda Pérez, totes dues residents a la Vila Olímpica, han muntat l'exposició Vila Olímpica. 20 anys de barri, oberta fins al 26 d'octubre al Casal de Barri Vila Olímpica - Can Gili Nou. "Una mostra magnífica", segons Bohigas, que en destaca "l'entusiasme que tots els veïns hi han abocat". I afirma: "Ha estat una mena de retrobament de l'entusiasme olímpic. I això vol dir que el barri funciona molt coherentment, que hi ha una forta consciència d'identitat col·lectiva".