Pau Garcia-Milà: “Som masoques: quan parlem en públic mirem sempre a qui ens desafia”

Pau Garcia-Milà defensa en el seu quart llibre que tothom pot arribar a comunicar bé, amb seguretat i amb emoció. Per aconseguir-ho, segons diu, és necessari treure les capes que tots portem i que ens hem anat posant amb els anys. Ets un gran comunicador és una mena de manual en què es detalla com s’ha de fer i que posa deures perquè les idees arribin al seu destí final.

Quines són aquestes capes?

Les primeres, la vergonya, les inseguretats i les pors. Totes ens les posem a mesura que ens anem fent grans. Tot i així, es poden treballar per treure’ns-les. La clau és separar la part física de la mental. Pel que fa als impediments físics, com suar, posar-se vermell, no saber pronunciar algun so... només podem acceptar-los; en canvi, la resta els podem superar tirant-nos a la piscina i intentant buscar el perquè de les nostres pors.

I l’altra capa?

La no-necessitat. Aquesta és la gran capa a vèncer. És l’excusa global. La de dir: “Parla tu que ho diràs millor”. Això l’únic que fa és que ens anem aïllant i evitem comunicar-nos.

¿Es dóna poca importància a aprendre bé a comunicar?

Vivim en un país en què entenem que la comunicació només és important per als que s’hi dediquen, quan en realitat ho és per a tothom perquè és l’única eina que ens diferencia de la resta. Dir que ens paguen per apagar focs, per programar o per portar la comptabilitat i no perquè comuniquem, és mentida. A tots ens paguen per la feina que fem, però també per com la comuniquem. Una bona oratòria és clau i és llàstima que aquí, en general, no s’ensenyi ni a secundària, ni a batxillerat, ni a la majoria de carreres universitàries.

Perquè el missatge arribi, com ha de ser el to de veu?

Com més es canviï, millor. Quan parlem més de 20 minuts seguits d’un mateix tema, el 80% de la gent en un moment o altre desconnecta. La manera d’evitar-ho és canviar el to de veu.

I la posició del cos?

Hi ha molta gent que tremola per nervis. Per minimitzar-los un bon consell és agafar-se a algun lloc. Sempre que puguem també és millor parlar dret. I, sobretot, treballar molt l’empatia; ho pots fer exemplificant el que vols explicar amb històries pròpies, encara que es tracti d’un tema feixuc.

Quin consell donaries pel que fa al llenguatge verbal?

No cal obsessionar-se perquè sigui perfecte. És inevitable fer alguna castellanada. Evidentment s’ha de treballar, però en cap cas capficar-s’hi, perquè farà que el resultat sigui pitjor.

Com hem de posar les mans?

En el llenguatge no verbal és millor no recórrer a tòpics perquè sinó tothom es mou de la mateixa manera. L’únic que s’ha de fer és evitar estar amb les mans tancades o agafades. Un cop alliberades val més no capficar-s’hi perquè, si no, pots arribar a semblar un robot.

On s’ha de mirar?

Tot i que el millor és fixar la vista en un lloc que no ens generi inseguretat, la majoria som masoques i tendim a fer tot el contrari. Si hi ha cinc persones contentes i una amb mala cara i que et desafia, sempre acabem mirant aquesta última i ens acabem obsessionant. En la majoria de casos, a més, a aquestes persones els encanta ser observades. S’ha de buscar, doncs, un punt segur: gent que ens estigui somrient i ens digui que sí amb el cap. Si no n’hi ha cap, s’ha de buscar un punt segur que no sigui mirar a terra. Per exemple, entre dos caps.

Hi ha gent que parla molt ràpid i costa seguir-la. Es pot corregir?

És un dels aspectes que costa més canviar perquè el tenim molt interioritzat. Si sabem que parlem molt de pressa, una bona tècnica és repetir les frases més importants.

On s’ha de focalitzar el pensament mentre es comunica?

En el missatge. Hem de dedicar molt de temps a pensar com l’anirem presentant fins que comencem. En aquest punt ens hem d’oblidar del com i preocupar-nos pel què. A vegades pequem de no escoltar-nos perquè estem molt pendents de la resta. Hem de prestar atenció a controlar que allò que estem dient tingui sentit. Una gran comunicació amb un missatge pèssim no es recordarà. A la inversa tampoc, i, per tant, s’ha de buscar un punt intermedi.

Quins són els errors que més comet la gent quan comunica?

Mai s’ha de dir que estem nerviosos; a vegades donem informació que el públic no cal que sàpiga. Un altre aspecte que s’ha de treballar és l’expressió. Hi ha gent que es nota que abans de començar a parlar no té gens de ganes de fer-ho. És clau generar empatia i explicar-ho amb tota l’emoció possible. Un altre error també molt comú és no fer un final. S’ha de saber dir fins aquí, gràcies i adéu.

Amb una bona comunicació, ¿està garantit l’èxit del missatge?

Una mala comunicació pot matar un bon producte, però una bona comunicació mai salvarà un mal producte. La comunicació, doncs, és necessària si la base és bona.