Societat 20/05/2013

Pep Garcia-Pascual: "Si el Barça i Guardiola fossin americans, ja n'hauríem vist la pel·lícula"

L'actor protagonitza 'Pep talk', un espectacle-conferència que estrenarà a Iranda i Nova York, on interpreta Pep Guardiola i explica com som els catalans

Laura Serra
4 min

BARCELONAPep Garcia-Pascual (Manresa, 1976) fins i tot té tics que recorden a Pep Guardiola. Després de dos anys d'observar-lo amb lupa i preparar un espectacle de ficció -escrit per Alberto Ramos i dirigit per Iban Beltran- a partir del personatge, Pep talk per fi s'estrena al juny a Irlanda (al centre Axis Ballymun) i a l'agost al Fringe de Nova York. L'objectiu és fer gira per tot el món.

Perdó per la broma, però et lleves ben d'hora ben d'hora?

Sí, cada dia més. Però no és per filosofia, sinó per feina. Els actors no ens llevem a les 12: a més d'assajar fem altres coses i, en aquest cas, faig la producció de Pep talk .

D'on surt la idea de l'obra?

Sóc culer i m'agrada el futbol, i els meus nebots ja m'havien fet disfressar de Guardiola perquè deien que m'hi assemblava. Després de la decepció de no jugar la final de la Champions al Bernabéu, vaig marxar per veure el partit des d'un altre lloc, a Dublín. I allà vaig veure que barregen futbol o rugbi i cultura sense cap problema, cosa que aquí costa. I com que Guardiola és poliglot i jo tenia ganes de fer un espectacle per portar a fora, se'm va ocórrer la idea d'inventar que fa una conferència per a homes de negocis sobre la cultura de l'esforç i sobre com som els catalans. Era el 2010.

I llavors va i anuncia que se'n va...

Manteníem el projecte en secret, però feia dos anys que estudiava el personatge i mirava rodes de premsa! Quan va decidir marxar, vam optar per no tocar l'obra, només l'hem adaptat mínimament. Ha sigut després que la realitat ha imitat la ficció i s'ha posat a fer conferències.

És un espectacle de fan?

Sí i no. He de confessar que jo sóc un convers, i aquests som els pitjors. Em pensava que no es menjaria els torrons al Barça i, en canvi, em va guanyar currant-s'ho. El respecto com a professional, com a persona no el conec. Però s'ha convertit en ambaixador de Catalunya, vulgui o no. N'hem fet una icona i potser ens hem passat donant-li aquesta responsabilitat a una persona que no l'ha demanat i l'ha gestionat com ha pogut. Hi pots estar a favor o en contra, com en tot. Som un país de guerrilles. A tot arreu en tenim dos de tot: la Jove i la Vella, el Lliure i el TNC, el Vic i el Voltregà, l'Atlètic i el Gimnàstic, Sabadell i Terrassa... Hi ha poques coses que uneixin els catalans.

Teniu el permís de Guardiola?

Més que el consentiment, volíem fer-ho amb el seu coneixement. I ho sap. Però és una ficció. I li agradarà al mateix Guardiola perquè explicarem coses que segurament no sap, bàsicament perquè no són seves!

Fas d'imitador?

No. Hem agafat l'essència del personatge, què deia i com ho deia. El Crackòvia i el Pep Plaza, com diria en Guardiola, són els putos amos de les imitacions i no hi competirem.

L'espectacle és una conferència.

Sí, un curs de coaching . A partir de l'eslògan Com fer que la teva empresa sigui un heroi explica la seva filosofia, la cultura de l'esforç, les ganes de construir, el tarannà català.

Sona a autoajuda...

Crec que aquesta part hi ha sigut: perseverança, esforç, equip, tots, junts, vinga! Amb això ha fet, si no canviar, sí mutar l'ADN barcelonista. Si el Barça perd, ja no cremem les naus. Hi ha generacions que creuen que tres gols són pocs. Ha deixat una llavor. Tots tenim un entrenador a dins, però si una cosa ha aconseguit ell és que se'l miri fins i tot el públic que passava del futbol, perquè l'ha fet atractiu. Si Guardiola i el Barça fossin americans, ja n'hauríem vist la pel·lícula i ja tindria l'Oscar.

Hi ha un recull de frases mítiques?

Alguna. Sona Gladiator , hi ha "el puto amo", "el meu país és tan petit" i el " If we wake up very early but very very early and there are no regrets and no excuses and we work hard, we are an unstoppable country". Això ho sentiran a tot el món. Per nosaltres és el pa de cada dia, però a Nova York, Anglaterra o l'Argentina no ho recorden. I també juguem a explicar coses que no ha explicat mai en públic, que és on entra la ficció. Li traiem la càmera del davant, perquè el personatge públic era molt mesurat i conscient del que representava.

Fas d'actor i productor de tu mateix. En la teva carrera, t'has inventat la feina quan no n'has tingut.

Sí, però perquè un projecte funcioni n'has d'haver provat molts i fallat uns quants. Cal perseverança. El que és important no és quantes vegades caus sinó quantes vegades t'aixeques.

Això és filosofia guardiolesca.

Ja l'intentava aplicar abans! És una característica dels catalans: de les pedres en fem pans. Ha sigut així des que vaig decidir marxar a fora cansat d'esperar que em truquessin. Em vaig muntar el meu màster a Irlanda. Allà vaig debutar com a actor professional amb un Shakespeare i en anglès! I després, a Nova York, vaig descobrir que m'agradava engegar projectes des de zero. Així va sortir la companyia Parking Shakespeare. Ens deien que érem bojos i hem sigut els primers de dir Shakespeare en català al Globe de Londres.

I s'ha estès allò que fèieu de cobrar en acabar l'obra, la taquilla inversa.

Sí. Ara el problema és la taquilla invertida: que molt sovint paguem els actors per treballar!

stats