Publicitat
Publicitat

El Museu d'Història repassa la dramàtica epopeia de l'organització liderada per Andreu Nin

El POUM, el partit doblement clandestí

Els comunistes del POUM es van atrevir a enfrontar-se amb Stalin. Perseguits per la República i per Franco, molts dels seus dirigents van ser assassinats. Una exposició en repassa la història.

"Les propostes polítiques que defensava el POUM -socialisme plural, democràtic i participatiu- , el missatge ideològic que transmetia, els temes de què s'ocupava, no només no s'han fet vells sinó que són vigents", diu convençut Pelai Pagès. Aquest historiador, que al 1975 ja es va atrevir a escriure una biografia sobre el dirigent del POUM Andreu Nin -esquerra i dreta li van clavar les dents-, defensa la vigència d'aquesta organització política comunista i heterodoxa. Pagès és el comissari de l'exposició El POUM. 75 anys d'història. Impulsada per la Fundació Andreu Nin, es podrà veure fins al 25 de setembre al Museu d'Història de Catalunya.

El POUM, creat a Barcelona el 29 de setembre del 1935, va tenir la gosadia d'enfrontar-se a l'aleshores totpoderosa Unió Soviètica. L'acarament va tenir les seves conseqüències. Molts dels seus dirigents van ser assassinats, i la resta, jutjats. Després dels Fets de Maig del 1937, en què Barcelona es va cobrir de barricades, se'ls va voler acusar d'espionatge a favor de Franco. Finalment, però, el Tribunal d'Espionatge i Altra Traïció va considerar que els documents acusatoris eren una mera falsificació. Això sí, els va inculpar pels Fets de Maig i per les seves intencions, segons el tribunal, de "superar la República democràtica i instaurar les seves pròpies concepcions socials". "El POUM és l'única organització que entra en la clandestinitat franquista quan surt de la clandestinitat republicana", assegura Pagès.

Entre els que van lluitar amb el POUM durant la Guerra Civil hi ha George Orwell. L'escriptor nord-americà va estar al front des del desembre del 1936 fins al maig del 1937. A l'exposició s'exhibeix una de les poques primeres edicions en anglès d' Homenatge a Catalunya. "N'hi ha molt poques edicions", explica Pagès, "perquè quan es va publicar no va tenir cap ressò. Se li va fer el buit". Hi ha una foto molt poc coneguda. Apareix Caridad del Río desmuntant una barricada als carrers de Barcelona. Caridad, filla de la burgesia cubana, era la mare de Ramon Mercader, l'home que va matar a Lev Davidovich Trotski d'un cop sec al cap amb un piolet.

Aquesta dona de cara sorruda, no va tenir un paper secundari en l'assassinat del rival de Stalin. Va posar al seu fill en contacte amb els oficials del NKVD soviètic i el va esperonar fins a l'últim moment. El 20 d'agost del 1940, fins i tot, el va acompanyar amb cotxe fins a la casa de Trotski, exiliat a Mèxic. Per aquell servei, Caridad del Río va rebre l'Orde de Lenin. Va morir a París, el 1975, on va estar treballat a l'ambaixada de Cuba. Aquesta fervent comunista mai va despenjar la fotografia de Stalin de la paret de la seva habitació.

El ball de Karl Marx

A l'exposició es poden trobar moltes peces emotives que recorden la història d'un partit odiat per la dreta, perseguit pels mandataris de la Unió Soviètica i que tampoc comptava amb les simpaties dels anarquistes, que temien que els robés militància. Entre aquestes peces destaca una bandera de la secció del POUM de Sabadell, que va anar a parar a mans dels franquistes durant els sagnants enfrontaments del Front d'Aragó. Hi ha altres perles, com articles inèdits d'Andreu Nin que havien de ser publicats a França el 1939, però que els nazis van cremar quan van irrompre al país veí amb el casc de ferro fermat al cinturó i el cansament enganxat a les botes. Hi ha fulles ciclostilades clandestines que denuncien la duríssima persecució que va patir el partit després dels Fets de Maig, i un espai dedicat a les dones.

Una de les últimes imatges de l'exposició és un cartell de propaganda del POUM de les eleccions del 1977. Apareix l'autor del Manifest comunista , Karl Marx, ballant un vals. Però l'aventura electoral durant la transició democràtica va ser força fallida. El POUM havia passat massa anys a la clandestinitat, primer sota la República -li havien penjat l'etiqueta de trotskista- i després sota el franquisme. De fet, la vida legal del malaguanyat POUM va ser molt curta. No va arribar a dos anys, de setembre del 1935 a juny del 1937.

Més continguts de