L'Estat copia la llei de pobresa energètica de Catalunya
PP i PSOE pacten prohibir per decret els talls de llum a les famílies "extremament vulnerables"
MadridGairebé després de quatre anys de la primera regulació per part de la Generalitat i un i mig d’ençà que el Parlament va aprovar per unanimitat la llei antidesnonaments i contra la pobresa energètica, el govern de Mariano Rajoy farà finalment el primer pas per prohibir per decret els talls de llum a les famílies més vulnerables. La persecució judicial per part de l’executiu espanyol de tota legislació que sortia de Catalunya per garantir llum, aigua i gas als consumidors més pobres ha estat implacable.
Fins a tres lleis s’han recorregut al Tribunal Constitucional i se n’han suspès algunes parts, sempre al·legant un “greuge comparatiu” amb la resta d’espanyols. Ara, després de la transcendència de la mort en un incendi de la dona de 81 anys a Reus perquè s’il·luminava amb espelmes, el govern en minoria de Rajoy ha accedit, per primer cop, a regular la pobresa energètica. I el mètode serà molt similar al català, tot i que ha demostrat que té deficiències, com en el cas de Reus.
El PP i el PSOE, amb la incorporació a última hora de Ciutadans, han acordat aquest dimecres, ignorant la tramitació al Congrés sobre el tema, modificar per decret amb caràcter d’urgència la llei del sector elèctric. Aquesta norma estableix quins són els abonats que es considera que reben “subministraments essencials” i als quals no es pot tallar la llum, com hospitals, per exemple. L’objectiu de la reforma és incloure-hi també les llars amb pitjor situació econòmica. Tant PSOE com Ciutadans van reclamar afegir-hi també el subministrament d’aigua i gas, com en el cas de Catalunya, però el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va donar-los allargs.
Tres mesos d’espera
L’acord, de moment, és només preliminar, a l’espera que el consell de ministres aprovi el decret llei aquest divendres o la setmana que ve. A més, el seu efecte en cap cas serà immediat i està previst que no entri en vigor fins passat l’hivern, l’època més crítica per als talls de llum. Un cop el Congrés validi el decret al febrer, s’obrirà un termini de 3 mesos per redactar-ne el reglament. L’aspecte clau és definir amb comunitats i municipis què s’entén com a família “extremament vulnerable”. És a dir, qui es pot acollir a la mesura.
La pobresa energètica és un terreny molt difícil a nivell competencial. Les comunitats tenen plena autonomia sobre polítiques socials, però en canvi l’Estat és qui regula la política energètica. “Si Espanya fos un país centralitzat no tindríem problemes per resoldre això”, ha assenyalat Nadal, que ha assegurat que en cap cas la llei catalana corre perill. A l’espera de conèixer els detalls del decret, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha “celebrat” que l’Estat afronti aquesta problemàtica, però ha assegurat que mentrestant el Govern seguirà aplicant la llei del 2015, “que ha evitat 39.000 talls”.
Debat sobre el protocol
Quin és el mecanisme que preveu la norma catalana per evitar els talls de llum, aigua i gas? El protocol que estableix el Govern, i que Gas Natural hauria violat en el cas de Reus, és que la companyia subministradora informi els serveis socials dels impagaments, perquè aquests puguin certificar si es tracta d’una llar en situació de vulnerabilitat. Si és així no se li pot tallar el subministrament i és l’administració –municipal en la majoria de casos– qui s’encarrega d’abonar el rebut de la llum, l’aigua o el gas.
El govern espanyol proposa el mateix tipus de mecanisme. És el que s’anomena principi de precaució, i que llargament ha reivindicat l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Ara bé, el procediment que ha esbossat de moment el ministeri d’Energia és tot just provisional. En el cas de Reus el que va fallar és que Gas Natural va tallar la llum al cap de dos mesos d’impagament sense haver informat els serveis socials, segons la Generalitat.
Impuls al bo social
El PP ha acceptat una “treva social” en pobresa energètica a canvi que els socialistes aprovessin la redefinició del bo social, un descompte del 25% en el rebut de la llum per a certs col·lectius vulnerables i que paguen les empreses energètiques. Fa només dos mesos, el Tribunal Suprem va suspendre aquestes rebaixes perquè no es finançaven a través de totes les companyies. Amb la reforma, els socialistes accepten que el paguin totes les comercialitzadores, però no companyies com la semipública Red Eléctrica.
El decret també obre per primer cop la porta a solucionar un dels grans problemes de la Generalitat: com aconseguir que les empreses elèctriques assumeixin el cost dels talls de llum, assenyalaven ahir a l’ARA fonts del departament d’Empresa. Tant municipis com Govern malden des de fa anys per signar convenis amb aquestes empreses, que tot i no fer més que produir beneficis –la factura de la llum s’ha encarit un 70% l’última dècada, segons Facua– no hi ha manera que compleixin la legislació catalana i forcen els municipis a assumir tot el cost d’evitar els talls. L’Ajuntament de Barcelona, que l’any passat va pagar fins a 800.000 euros en rebuts, ha amenaçat ara les elèctriques de no pagar més les factures.
Com aconseguir aquest finançament? La reforma del bo social busca acabar amb el frau en aquest tipus de descompte. Per primer cop es lligarà a la renda del beneficiari. Fins ara podien acollir-se a aquest sistema les llars que tinguin tots els seus membre a l’atur, les famílies nombres, els pensionistes amb prestació mínima i els habitatges amb una potència contractada per sota del 3 kW. Una persona amb una casa de vacances amb una factura baixa, per exemple, podia acollir-s’hi. Amb els diners que s’estalviïn, l’Estat promet alliberar recursos de les elèctriques per ajudar els municipis.
Un enorme garbuix legal després de tres anys d’impugnacions al Constitucional
2013: decret de pobresa
La Generalitat comença a afrontar la pobresa energètica amb el decret 6/2013, que s’incorpora a la reforma del Codi de Consum a finals del 2013 i que prohibeix tallar la llum i el gas a les famílies més vulnerables durant els mesos d’hivern. El govern espanyol el porta ràpidament al TC.
2014: suspensió del decret i nova llei
Després que gairebé 1.000 persones s’hagin acollit al decret de pobresa energètica, el TC el suspèn. Al·lega que suposa un “greuge comparatiu” entre les persones més vulnerables de Catalunya i les de la resta de l’Estat. El Govern finta la suspensió amb una nova reforma del Codi de Consum (20/2014) que, en aquest cas, aposta per la creació d’un fons solidari per ajudar les famílies i que ha de finançar-se a través de les empreses de subministrament i les administracions públiques.
2015: llei antidesnonaments
El govern espanyol torna a impugnar l’última reforma. Davant d’aquests precedents, el Parlament aprova per unanimitat a l’estiu la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, una llei que prové d’una ILP de la PAH.
2016: nova impugnació
Tercera impugnació. Aquest cop, però, el TC decideix deixar intacta la part sobre pobresa energètica i també aixeca la suspensió sobre el fons solidari de la llei del 2014. La norma estipula que una empresa no pot tallar la llum sense consultar si es tracta d’una família vulnerable.
