Publicitat
Publicitat

La prehistòria de la compassió humana: l'home de dmanisi i el gos de venta micena

El sentit de la solidaritat, la compassió i l'altruisme ja el trobem en l'Homo erectus, que va viure fa 1,8 milions d'anys. "Però aquesta compassió està més lligada a la incorporació de comportaments relacionats amb els cànids que no pas amb els primats, que són els nostres ancestres més directes", explica el paleontòleg Ignasi Pastó. Quan l'espècie humana va incorporar la carn a la seva dieta, també va incorporar comportaments socials propis dels carnívors, especialment dels cànids (llops, gossos salvatges o guineus), com "la cura dels altres i el guariment dels desvalguts". "Si un grup de licaons (mamífer semblant a un gos que habita a l'Àfrica subsahariana) va de cacera i un queda malferit, el licaó no l'abandona sinó que l'ajuda a arribar al cau i en té cura fins que es recupera per contribuir al desenvolupament col·lectiu", explica Pastó. Una cooperació que no és del tot altruista, ja que, en el fons, es tracta de sumar esforços pel bé del grup. De tota manera, "aquests comportaments no els tenen desenvolupats els primats no humans, que són més egoistes i tenen una política més lligada a les recompenses individuals i no tant a la cooperació", afegeix Pastó, que durant un congrés de paleontologia que es va celebrar la setmana passada a Salou en va posar dos exemples: l'home de Dmanisi (Geòrgia) i el gos de Venta Micena (Orce). El primer és un Homo erectus de fa 1,8 milions d'anys amb la peculiaritat que era un vell desdentat. Com va poder sobreviure? "Algú mastegava la carn per ell i ell feia activitats perifèriques", explica Pastó. I ho compara amb el cas del gos salvatge de Venta Micena, que va habitar fa 1,6 milions d'anys. No tenia ullals -fonamentals per a un carnívor- per culpa d'una deformitat. "Tot i així, va arribar a vell perquè el grup l'alimentava i ell contribuïa al grup amb altres tasques", diu Pastó. I conclou: "En una societat tothom suma si volem que sigui així".

Més continguts de