Publicitat
Publicitat

Paco Mir: "Aquí no em fan cas"

Perfil.

Recordes què et va fer decidir per aquest ofici?

Aquest ofici me'l vaig trobar. Jo volia ser pintor, no actor. Però als divuit anys vaig veure dos espectacles que em van impressionar: Le grand magic circus , de Jérôme Savary, i el de Jango Edwards. Després, a belles arts ens van portar a dibuixar ballarines a l'Institut del Teatre, a dibuixar cossos en moviment. Vaig veure que allà havia d'estudiar el que fos [riu].

Hi ha parelles que duren menys... Com s'ho ha fet Tricicle per aguantar 31 anys junts?

Amb intel·ligència, sent conscients que tenim un producte únic. S'ha de saber tolerar per estar bé.

Amants , El Barbero de Sevilla , Spamalot , i aviat el musical Forever young .

La vam veure a Oslo i, encara que no enteníem què deien, cantaven cançons de tota la vida super ben cantades i sense micros! Aquesta obra va sortir d'una improvisació per omplir deu dies que el teatre era buit. Ens va agradar molt i va ser un cop de sort. Serà a Barcelona al setembre.

Ja has dirigit unes quantes sarsueles.

Sí, va ser per casualitat. Era al carrer i em van trucar del Teatro de la Zarzuela per demanar-me si volia dirigir-ne una. Com que tenia el dia positiu, vaig dir que sí sense saber quina em deien ni de què anava. No era cap expert en aquest gènere.

I què vas fer?

Marxar corrents a comprar-me Los sobrinos del capitán Grant . En una primera lectura la vaig trobar divertida, però després la vaig trobar horrorosa, no s'aguantava per enlloc. Així que vaig fer una nova dramatúrgia i ha sigut un superèxit. És la producció que més vegades s'ha fet a Madrid. I amb el Joan vam muntar La generala , que li agradava molt a la seva mare.

Ara estrenaràs l'òpera Candide , de Leonard Bernstein.

M'agradava l'obra de Voltaire i als anys 80 vaig dir al Rubianes que l'hauria de fer. Vaig regalar-li el llibre perquè tot ell és una rubianada , una comèdia satírica. Però el Pepe no em va fer ni cas, evidentment [riu]. Casualment, trenta anys més tard, em torna Candide però l'òpera de Bernstein. S'estrenarà als Teatros del Canal el 29 de juliol.

La veurem aquí?

Es farà a Madrid, que és on em fas cas, aquí no me'n fan, no soy profeta en mi tierra . Ho sap el Liceu, ho sap Peralada… El problema d'aquí és que no aposten, no arrisquen, volen veure les coses.

Costa molt fer riure?

Aconseguir l'emoció també és complicat, saber tensar la corda. El problema de fer riure és que ho has de fer tres-centes vegades i potser fas riure en dues-centes però n'hi ha cent que fracasses. La gent només recorda aquestes cent, no recorda les dues-centes que ha rigut, i diu pse!, no estava malament, però… Amb l'humor només compta el que falla, no compten els encerts.

Les riallades gravades ajuden?

Si el guió és bo, no cal. Lubitsch i Howard Hawks després d'un gag deixaven la pausa perquè la gent rigués o introduïen paraules posteriors al gag que no tenien importància, així l'acció continuava, el ritme seguia, i el públic podia riure sense que es perdés la trama.

A tu què et fa riure?

Pepin Tre. El vaig conèixer perquè Faemino y Cansado em van dir que el bo era ell i em van portar a veure'l a les tres de la matinada a Madrid, en un xiringuito espantós, amb un so de fons brutal, tothom parlant, prenent copes. Va actuar per a nosaltres tres. A partir d'allà ens vam fer amics.

Una sèrie d'humor?

Extras, Flight of the conchords, The big bang theory i How I met your mother.

Què és el que fa que un espectacle triomfi?

És un misteri. Potser la promoció. A nosaltres, quan vam començar, no ens venia a veure ni Déu. Recordo que a Sabadell vam actuar tres dimecres al hall del Teatre La Faràndula, davant de quinze, vint persones. Després vam sortir a l' Un, dos, tres i, un any més tard, vam tornar a Sabadell i la gent trencava les portes de vidre perquè volien entrar. Hi havia dues mil persones i fèiem el mateix!

Al teu fill, Max, ja li ha picat el cuquet del teatre?

Sí. L'altre dia em va preguntar: papa, si tu et mors, jo hauré de fer de tu a Tricicle?

De petit passava els estius a Sitges amb la família, on encara avui hi té casa. Aquest actor, productor, dibuixant, dramaturg i director d'escena, és a punt d'estrenar Candide , de Leonard Bernstein a Madrid i el musical Forever young arribarà el setembre a Barcelona. Es considera més creador que actor. També prepara un nou espectacle de Tricicle.

Més continguts de