Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Pantans plens tot i la sequera

Els embassaments estan al 84% però en algunes zones la falta de pluja dels últims dos anys és “extrema”

Acabat el desgel de la primavera, les reserves d’aigua acostumen a arribar al nivell més alt de l’any i és un bon moment per preveure si l’estiu serà complicat o no. Tot i que en els últims mesos les pluges no hagin arribat de forma abundant i general, els embassaments de les conques internes de Catalunya estan plens, o com a mínim tenen uns nivells molt similars als habituals.

En conjunt, els embassaments dels rius catalans que no desemboquen a l’Ebre es troben plens en un 83% de capacitat, un percentatge clavat a la mitjana dels últims 10 anys, i només 4 punts percentuals per sota de la mitjana dels últims 5 anys. D’entre tots els pantans, només els de Siurana i Riudecanyes destaquen per la falta d’aigua. Els dos es troben al 47% de la seva capacitat, molt lluny del 84%, que acostuma a ser el seu nivell en aquest punt de l’any. Segons el cap de gestió de recursos hídrics de l’Agència Catalana de l’Aigua, Enrique Velasco, som en un any dels bons, fora de la zona crítica. Segons Velasco, amb l’aigua que hi ha avui acumulada als pantans passarem la resta de l’any sense problemes. Només en algunes comarques del sud de Catalunya la situació és menys optimista.

Les dades dels embassaments semblen indicar normalitat en les precipitacions, però el cert és que el fet que els pantans tinguin aigua o no depèn bàsicament de si plou o neva en un petit grup de comarques ubicades sobretot al Pirineu. La realitat general del país és força més dolenta, sobretot si s’agafa distància i no es mira la fotografia dels últims mesos, sinó la dels últims anys. Les dades del Servei Meteorològic de Catalunya referents a l’estat de la sequera mostren que, si bé en l’últim mig any les precipitacions han sigut força normals, com més enrere tirem, més es manifesta una sequera molt evident.

Els climatòlegs del Meteocat utilitzen un índex de precipitació estàndard per avaluar si les condicions són d’humitat o de sequera i, si bé és cert que les dades dels últims 6 mesos dibuixen un panorama de força normalitat, la mateix anàlisi partint de dos anys enrere mostra que diferents àmbits de la costa i del prelitoral es troben en una situació de sequera que es pot considerar “forta” o fins i tot “extrema”. Alguns sectors del Vallès i del Penedès, punts de la Costa Brava i comarques com la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat són les zones que més dèficit d’aigua acumulen en els últims 24 mesos. De fet, amb un simple cop d’ull es pot comprovar que al Pirineu i Prepirineu és on hi ha les úniques regions que han acumulat més aigua del normal durant els últims dos anys, un fet que explica per què malgrat la sequera que impera, els pantans estan bastant plens.

Els problemes de Falset

Que la sequera és important es posa de manifest en els pobles que estan desconnectats de la xarxa d’embassaments. És el cas, per exemple, de Falset, la capital del Priorat, un poble que s’abasteix d’aigua en diferents pous de la zona. Aquí l’estiu hi pot ser complicat, i segons l’alcalde, Jaume Domènech, si no plou amb una mica de ganes aviat a partir de l’agost podrien començar els problemes d’abastiment a la zona.

La falta de pluges dels últims dos anys ha anat assecant els aqüífers que proporcionen aigua a Falset. La solució immediata passa per obrir un altre pou de forma imminent, o en tot cas per fer arribar aigua al poble amb camions cisterna. A llarg termini hi ha un projecte per obrir un pou a la zona del Coll de l’Egua, entre els municipis dels Guiamets i del Masroig. Es creu que allà hi ha bona part dels aqüífers del riu Siurana, i que l’aigua que se n’extrauria podria ser una solució per a Falset i quatre municipis més de la zona.

Segons Domènech, aquesta operació d’anar a buscar els aqüífers podria solucionar el problema com a mínim durant vint-i-cinc o trenta anys. El projecte depèn del ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i està aprovat des de fa més de 7 anys, però les obres no es duen a terme. L’alcalde de Falset es queixa que les diferents administracions es passen la pilota i el temps corre sense que arribi la solució.

Per a Domènech, el problema de Falset ve de lluny, i té l’arrel en el fet que gran part de l’aigua del riu Siurana queda bloquejada al pantà que porta el mateix nom. És des d’allà que bona part de l’aigua es desvia per abastir zones del Baix Camp.

Els problemes d’abastiment no són exclusius de Falset, sinó que els pateixen altres municipis. L’any 2015 vint poblacions van demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua una subvenció per finançar parcialment camions cisterna que els fessin arribar aigua. L’any passat el nombre de pobles que van demanar l’ajuda es va més que doblar i va arribar fins als 43.

Més continguts de