Publicitat
Publicitat

El canvi climàtic i l'abandonament de les pastures amenaça la vida dels lepidòpters

Papallones amenaçades

Hi ha un proverbi xinès que fa evident la fragilitat de l'equilibri del planeta i com són de necessàries totes i cada una de les seves criatures com a peça indispensable de l'engranatge que garanteix l'equilibri dels ecosistemes. Diu: el moviment d'ales d'una papallona es pot fer sentir a l'altra banda de món. Doncs bé, aquesta dita es pot capgirar. També és cert que el món pot arribar a aturar les ales d'algunes papallones. O fer que les facin servir per volar a indrets on fins ara no havien anat. Les causes: l'augment de les temperatures pel canvi climàtic i els canvis en l'ús del sòl.

A Catalunya ja és un fet. Se'n coneixen unes 200 espècies diferents. I algunes ja comencen a ser cares de veure. "Uns dos terços de totes aquestes espècies han disminuït des dels anys 90", explica Constantí Stefanescu, investigador del CREAF. Des del 1994 Catalunya compta amb un programa de seguiment de les poblacions de papallones en què participen no tan sols professionals dels espais naturals protegits sinó també altres persones amants de les papallones, els membres de la Societat Catalana de Lepidopterologia.

En general, el que més trastoca el cicle vital de les papallones és l'augment de temperatures que ens ha afectat en els últims anys, que seria d'entre un i dos graus. La gran majoria estan adaptades a una temperatura concreta i una vegetació adient per a la seva dieta. Si no, moren. O canvien d'hàbitat. De fet, des de fa uns anys cada cop es troben més al nord papallones que vivien al sud.

Les papallones també són un indicador de la bona salut del paisatge. Al territori català hi viuen dos grans grups de papallones. Les generalistes, explica Stefanescu, que són capaces de viure a tot el territori, i les especialistes. Aquestes últimes són les que més pateixen el canvi climàtic. "Es concentren als Pirineus, i hi incideixen dos factors. D'una banda, l'augment de les temperatures, ja que estan adaptades a viure en temperatures més fredes. De l'altra, estan associades a les pastures que, en els últims 50 anys, s'han anat perdent gradualment", explica l'investigador. "Els ramaders estan abandonant les seves pràctiques habituals i la massa forestal està augmentant", afegeix.

Aquestes papallones tenen una relació molt estreta amb les plantes que les alimenten. A les pastures, mengen trèvols i altres plantes de les lleguminoses. "A mesura que els prats s'abandonen, la vegetació canvia, evoluciona fent-se un bosc i, amb l'arbrat, aquestes plantes no creixen. Així les papallones es queden sense aliment. "Podem parlar d'extincions locals", aprecia Stefanescu.

Al Montseny, per exemple, una àrea molt rica en lepidòpters, s'han documentat unes tres espècies desaparegudes. Al Pirineu Central, hi ha 15 espècies de papallones potencialment amenaçades, explica Marta Domènech, cap de la Unitat de Medi Biòtic del Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra. "Abans, als prats de vall s'hi feia herba per alimentar el bestiar a l'estable. Eren la llar i l'aliment de moltes papallones. Ara la cabanya ramadera ha baixat, el seu menjar es compra i els prats han quedat abandonats, així que ha canviat la seva vegetació", explica Domènech.

Paladar exquisit

Entre les espècies amenaçades n'hi ha de la família de les blavetes, característiques perquè el mascle té colors blaus per atraure les femelles. N'hi ha una que té el paladar molt exquisit: s'alimenta d'una sola planta, el cargolet de roca, només present en zones amb roca calcària. Per això Domenech creu que és una de les que més caldria protegir.

Una altra espècie afectada són les donzelles a la Garrotxa, per exemple, on els prats s'han convertit en boscos frondosos i atapeïts, on el sol no arriba a terra perquè hi creixin les plantes que abans menjaven.

En els ambients agraris, en general, també està minvant la presència de papallones. L'agricultura s'ha fet més intensiva. S'utilitzen més pesticides i herbicides per evitar les plagues. De retruc, també aniquilen a les papallones. A més, s'han eliminat els marges on creixien plantes que menjaven.

Una de les espècies afectades per aquests canvis és la reina zebrada, una papallona generalista molt lligada a la presencia d'arbres fruiters com els pruners, els presseguers i els ametllers, i a la vegetació dels marges. "Si s'eliminen aquests cultius o es fan servir pesticides, aquestes papallones desapareixen", explica Stefanescu.

Impacte dels transgènics

L'augment dels cultius transgènics també sembla que incideix sobre les papallones. Encara que a Catalunya no hi ha estudis específics, se sap que en altres països, com als Estats Units, a les zones on hi ha blat o soja transgènics els lepidòpters han disminuït. Se n'ha vist afectada una de les espècies més emblemàtiques: la papallona monarca, coneguda per les migracions massives que fan cada any, en un viatge d'uns 4.500 quilòmetres des del Canadà fins a Mèxic, on passen l'hivern. En el seu trajecte, les males herbes dels cultius els serveixen per alimentar-se i per pondre els ous. Encara no està amenaçada, però cal vigilar-la.

Més continguts de