Publicitat
Publicitat

ESTIUET

Papers per a Heribert Barrera

Recordo les imatges com si les hagués vist ahir mateix. Tot i no haver-hi cap agressió física greu, eren d'una extrema violència. Una massa d'energúmens teledirigits envoltava un Heribert Barrera que intentava obrir-se pas durant un breu recorregut per les Rambles de Barcelona. L'envoltaven cares fora de si, gestos de crispació màxima, crits, amenaces, empentes i una gran tensió.

Immigrants, majoritàriament pakistanesos, brandaven pancartes dient-li a qui durant quatre anys havia estat la segona autoritat de Catalunya que era un feixista. Pancartes, per cert, escrites en correctíssim català, un fet meravellós tenint en compte que qui les duia ni sabia que a Catalunya parlem català. Bé, de fet ni sabien que eren a Catalunya. Recordo la que deia "Barrera feixista", escrita en un foli reciclat, i una altra on s'hi llegia: " No queremos ningún Haider, ni austríaco ni catalán. ¡Fuera fascistas! ".

Feixista, l'insult que serveix per ser dirigit a tot i a tothom, fins i tot a algú que ha estat en un camp de concentració. Dir-li feixista a algú que ha estat a Argelers no només és un insult a la intel·ligència, sinó la prova de fins a quin punt eren males persones els que manipulaven aquella massa de pobra gent.

Parlem de l'any 2001. De quan l'església del Pi va convertir-se en un centre de culte dels "papers per a tothom". Va ser quan mossèn Vidal, rector de la parròquia i reconegut antifranquista, en va acollir uns que li deien feixista a un altre reconegut antifranquista. Delirant.

Ara, 10 anys després, tot són lloes per a Heribert Barrera, però en aquell moment no van defensar-lo ni els seus. Deien que era un racista.

Potser sí, però han passat els anys i els "papers per a tothom" han mort. I Barrera també. Però ell, sense haver canviat el seu pensament, cosa que els altres no poden dir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT